El Brasil desplega l’exèrcit a Rio per frenar la violència

El president brasiler, Michel Temer, ha signat un decret perquè l’exèrcit s’encarregui de la seguretat a Rio de Janeiro, una mesura extraordinària amb què intenta restaurar l’ordre a la segona ciutat més gran del país i, en general, a tot l’estat de Rio, sacsejat per una onada de violència. És el primer cop que un líder polític ordena una intervenció militar en un estat des que el Brasil va recuperar la democràcia als anys vuitanta. La decisió es va anunciar dos dies després del final del Carnaval de Rio, que va quedar tacat per furts massius, saquejos de botigues i enfrontaments entre la policia i bandes.

El decret dona àmplia autoritat a l’exèrcit per “restaurar l’ordre”, en paraules del president brasiler. Les forces policials civil i militar, afectades per falta de personal i d’equip, queden sota el comandament del general Walter Souza Braga Netto, que comanda les operacions militars a l’est del país. “El crim organitzat gairebé ha pres el control de l’estat de Rio de Janeiro. És una metàstasi que s’escampa per tot el país”, va advertir Temer durant la cerimònia de signatura del decret a la capital, Brasília. “La policia i les forces armades combatran conjuntament els que tenen segrestades les nostres ciutats”, va afegir.

Els experts posen en dubte les raons que han dut el president a prendre aquesta decisió precisament ara. Temer, que va assumir la presidència després de la destitució de Dilma Rousseff el 2016, es planteja presentar-se a les eleccions de l’octubre tot i que el seu índex d’aprovació entre l’electorat és molt baix: per sota del 10%. A més, el decret obliga a posposar una reforma sobre les pensions que és poc popular al país i que semblava destinada al fracàs, ja que la Constitució brasilera estableix que els legisladors no poden fer canvis legals importants quan hi ha una intervenció militar activa al país via decret. “A nivell polític, és possible que Temer estigui matant dos pardals d’un tret”, declara Christopher Harig, expert en relacions cívico-militars al Brasil i membre del Brazil Institute al King’s College de Londres. “Ha aconseguit tenir una excusa per no haver pogut aprovar la reforma sobre la seguretat social”, destaca.

Oficials de l’exèrcit han mostrat la seva preocupació que el govern recorri cada vegada més a les forces armades per lluitar contra la violència al país. El general Eduardo Villas Bôas, el principal comandant castrense del Brasil, va afirmar en una entrevista que l’exèrcit no pot resoldre una crisi de seguretat que és conseqüència de problemes crònics que el govern no ha atès durant dècades. “Per combatre el crim organitzat és necessari que el govern dugui a terme accions efectives a les esferes econòmica i social, perquè el tràfic de drogues no sigui atractiu en zones on bona part de la població és pobra i està a l’atur”, va detallar el general. “Fins i tot quan l’exèrcit ha intervingut en alguna àrea durant un llarg període de temps, no s’han registrat canvis considerables”, també va admetre.

Després que el Brasil fos designat seu del Mundial de Futbol del 2014 i dels Jocs Olímpics de Rio del 2016, es va posar en marxa un pla molt ambiciós per transformar els districtes més empobrits de la ciutat, que eren bastions de la delinqüència organitzada. Per a això, es va adoptar un model de policia comunitària que se suposava que ajudaria a millorar les escoles, la salubritat en aquestes zones i l’accés a la salut i als llocs de feina. Molts funcionaris governamentals, però, van acabar desviant milions de dòlars i el Brasil va caure en una llarga recessió que va deixar l’estat de Rio de Janeiro en fallida.

Els agents de la Policia Militar de Rio de Janeiro, que tenen la responsabilitat primària de la seguretat a la ciutat, han perdut el control de grans zones de la localitat, que ara estan en mans de bandes armades que actuen com l’autoritat de facto a les faveles.