Bòsnia expulsa els refugiats d'un camp de l'ONU i els deixa a la intempèrie

BarcelonaLa policia de Bòsnia ha expulsat milers de migrants i refugiats que s'estaven al camp de l'ONU de Bira, a la regió de Bihac (nord-oest), i els ha traslladat 20 quilòmetres, fins a un altre camp a la ciutat de Lipa, també sota gestió internacional, que ja està ple i que té unes instal·lacions que no estan preparades per passar-hi l'hivern. Els refugiats han fet una penosa caminada tapats amb mantes i no tenen enlloc on instal·lar-se al nou camp, segons ha alertat el responsable de l'Organització Internacional de les Migracions, l'organisme de l'ONU que gestiona aquests camps.

Bòsnia és una de les portes d'accés als països de l'Europa Occidental i desenes de milers de migrants -fins a 30.000 segons els càlculs del govern- hi estan atrapats a causa de les polítiques de la UE de tancament de fronteres. La manca d'espais d'acollida és crònica i milers de persones -la majoria homes joves que viatgen sols- malviuen en boscos propers als campaments.

"Bòsnia és el país més pobre d'Europa i no podem acollir tants refugiats... que precisament ens arriben de la UE, perquè no venen de Síria, venen de Grècia o de Croàcia. I aquesta gent no vol anar a Bòsnia, vol anar a Alemanya, o Holanda o Suècia", constata en una conversa telefònica des de Sarajevo l'economista Almir Kasumagić, que havia estat refugiat a Catalunya durant la guerra que va anorrear el seu país a principis dels anys noranta. "A Catalunya jo vaig poder viure i acabar els meus estudis, però aquí, per molt que la societat civil fa tot el que pot per ajudar-los, no els podem oferir res: tenim un 50% d'atur", lamenta. L'impacte de la pandèmia se suma a una crisi econòmica crònica i a la disfuncionalitat a què va sotmetre les institucions la divisió administrativa del país imposada amb els Acords de Dayton.

El camp de Bira era el més gran de Bòsnia i, segons les autoritats, ja ha sigut desmantellat. "Aquesta nit no ha quedat ni un migrant al centre de recepció de Bira", ha dit Nermin Kljajic, del ministeri del cantó d'Una-Sana, la part bosniana de Krajina, i ha assegurat que els migrants s'han pogut reubicar sense problemes. L'OIM, que gestiona el camp, ha alertat, però, que a Lipa no hi ha espai per a tothom. Segons el portal Balkan in Sight, en aquestes instal·lacions, que són temporals i tenen capacitat per a 1.000 persones, hi havia a finals de setembre 1.178 migrants, a més de diversos centenars en els boscos dels voltants.

En els propers dies, les autoritats de Krajina volen desallotjar un altre dels camps de l'OIM i no han dit on pensen traslladar la gent. Fa anys que tant els ajuntaments com els governs cantonals es queixen que han de suportar la pressió migratòria que la UE rebutja. En aquesta regió fronterera amb Croàcia hi ha cinc dels set camps de l'OIM, que acullen en total unes cinc mil persones. Es calcula que 2.500 més malviuen en els boscos i edificis abandonats de la zona, mentre que continua arribant gent a través de les fronteres de Sèrbia i de Montenegro, d'uns mil quilòmetres de longitud.