Borrell reivindica el paper d'Europa a l'Àfrica: "Som els seus millors amics"

Brussel·lesBrussel·les, ciutat acostumada a la presència de líders internacionals, s'ha llevat aquest dijous amb una quarantena de caps d'estat i de govern de països de la Unió Africana, que s'han desplaçat a la capital europea amb motiu de la sisena cimera entre la UE i la Unió Africana. La tensió a Ucraïna ha eclipsat una cita que no deixa de tenir una lectura geopolítica dins el permanent intent d'Europa de plantar cara tant a Rússia com a la Xina. Si part del conflicte a Ucraïna té a veure amb la visió d'esferes d'influència global del Kremlin, al continent africà també s'hi juga aquesta batalla global i la Unió fa anys que veu com Moscou i Pequín s'hi bolquen, sobretot amb inversions milionàries en infraestructures i sectors estratègics. Però el cap de la diplomàcia comunitària, Josep Borrell, creu que la Unió pot jugar millor les seves cartes i defensa que, davant el gegant asiàtic i Rússia, Europa és el "millor amic" de l'Àfrica.

Les qüestions a abordar entre la Unió Europea i la Unió Africana són tantes com divers és aquest continent, que presenta les perspectives més grans de creixement econòmic global. Per això, la setantena de líders europeus i africans reunits a Bèlgica han estructurat la trobada en diverses taules temàtiques que aborden qüestions que van des de la migració (en què participa Espanya) fins a l'emergència climàtica, la formació, desenvolupament econòmic o seguretat. D'aquests debats s'espera que en surti un llarg document de compromisos en forma d'objectius o fites a assolir que, segons fonts diplomàtiques, ja ha sigut prou complicat de pactar perquè es converteixin en vinculants. La cimera s'allargarà fins aquest divendres al migdia.

En el seu enfocament envers l'Àfrica, Europa arrossega un dels seus problemes principals: no té una política exterior comuna i les necessitats de països com Espanya, Itàlia o Grècia envers altres com Nigèria, Ghana o el Marroc són absolutament diferents de les que pugui tenir Polònia, Alemanya o Dinamarca. Però en un context de creixents tensions globals i també internes (Mali o la regió del Sahel en són exemples) Europa sap que no pot quedar-se enrere i més en una zona veïna com aquest gran continent. De moment, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha viatjat al Senegal per anunciar una pluja de 150.000 milions per a un pla global d'infraestructures al continent africà. Unes inversions que no es detallen i que, com és habitual, queden desdibuixades en la promesa de "mobilitzar" aquests diners sense parlar de projectes reals amb un impacte tangible. Les intencions hi són, però la falta d'acció conjunta a Europa li compliquen tenir una capacitat no només d'iniciativa sinó també de reacció real davant les possibilitats de gegants com Rússia o la Xina.

Tal com recorda en una carta oberta a Politico Muhammadu Buhari, president de la República Federal de Nigèria, la Unió Europea és el soci comercial més important de l'Àfrica, però entre tots dos s'amunteguen una muntanya de problemes que totes dues parts són conscients que cal resoldre. Buhari advoca per repensar-la cap a un acord amb l'economia al centre: "Malgrat les grans possibilitats, la immigració irregular des del meu continent buida el dipòsit africà de talent i provoca crisis polítiques a Europa". La migració és clarament un dels grans temes pendents en aquesta relació, però també és la gran pedra a la sabata de la Unió Europea. Però Buhari ho té clar: "Europa no trobarà un remei sostenible a aquest problema a través de reforçar l'enfocament d'Europa fortalesa, cal crear més oportunitats per als africans a casa".