Relliscada de Borrell: el nou alt representant desconeix el mecanisme de sancions per abusos dels drets humans

Brussel·lesSerguei Magnitski va ser un advocat rus que va morir el 2009 quan estava en presó preventiva, on va ser torturat per les autoritats russes després de destapar una complexa trama de corrupció per la qual una xarxa de policies, jutges i autoritats del govern van robar 180 milions d'euros de les arques públiques. El seu cas va donar origen a l'anomenada llei Magnitski del 2012, aprovada als Estats Units per l'aleshores president, Barack Obama, que tenia l'objectiu de sancionar els oficials russos considerats responsables de la mort de Magnitski, però s'entén ja de manera més àmplia com una eina per sancionar de manera directa responsables de vulneracions dels drets humans a través de mesures com ara congelació de béns o actius. El Parlament Europeu ja ha fet una crida als estats membres de la UE perquè es creï un mecanisme com aquest a nivell comunitari de la Unió, cosa que haurien de decidir els ministres d'Exteriors al Consell. Però malgrat que forma part de les funcions i competències de l'Alt Representant de la Unió Europea, l'actual responsable d'aquest càrrec, Josep Borrell, desconeix aquesta iniciativa i també el cas de Magnitski.

En la seva primera compareixença davant l'Eurocambra en qualitat ja de responsable de la diplomàcia europea, Borrell va ser preguntat pel seu posicionament respecte d'aquesta petició de l'Eurocambra. Però Borrell no va poder prendre partit perquè no coneixia la llei Magnitski. "No sé si he entès bé això d'aquesta llei a la qual fa referència. No conec exactament el cas particular", va respondre l'Alt Representant abans de demanar aclariments. Tot seguit, l'eurodiputat que li havia plantejat la qüestió li va explicar breument en què consisteix la iniciativa i li va aclarir també que la proposta legislativa s'està treballant a nivell tècnic entre els membres de la comissió d'Exteriors davant els quals compareixia. Tot seguit Borrell admet no tenir "prou informació per respondre" i es compromet a estudiar-ho amb més detall.

Abans de ser ratificat al càrrec, Josep Borrell va haver de passar un examen parlamentari escrit i un d'oral amb preguntes pensades per comprovar que està capacitat per exercir el càrrec. Aquesta pregunta en particular, sobre el seu posicionament respecte de la necessitat de comptar amb una llista Magnitski europea, ja se li havia formulat en les preguntes escrites. En la seva resposta escrita encara com a comissari designat, Borrell respon que "no tot es respon amb sancions, s'han de mantenir però al mateix temps cal fer servir eines diplomàtiques". D'altres comissaris designats (Polònia, Hongria, Romania i França) no van superar els exàmens de l'Eurocambra i van haver de ser substituïts. Borrell, però, malgrat despertar reticències per possibles conflictes d'interès, va obtenir la llum verda.

En la roda de premsa diària de la Comissió Europea (de la qual Borrell n'és vicepresident com a Alt Representant) el portaveu de l'executiu comunitari ha hagut de respondre per Borrell aquest divendres a la pregunta: "Com és possible que el responsable de la diplomàcia no sàpiga què és la llei Magnitski i qui era el mateix Magnitski?" Ha estat la portaveu d'Afers Exteriors i Drets Humans, Virginie Battu-Henriksson, qui ha respost recordant que justament la idea de crear un mecanisme per sancionar persones que vulneren els drets humans a nivell europeu està sobre la taula del Consell Europeu on els estats membres ho discuteixen a nivell tècnic. Battu-Henriksson ha excusat l'exministre espanyol: "Tots som éssers humans i pot passar que no tinguem tots els temes específics al cap, però és una qüestió que seguim de prop". La portaveu també ha avançat que justament en el primer Consell d'Afers Exteriors que presidirà Borrell dilluns, l'Alt Representant presentarà un nou Pla d'Acció pels Drets Humans per al 2020 que és "únic al món".