Borrell: "Des que ha començat la guerra la UE ha pagat 35.000 M€ a Putin"

Brussel·lesLes atrocitats que Rússia està cometent a Ucraïna posen cada vegada més pressió a les contradiccions europees que impedeixen a la Unió arribar fins al final contra Putin, i aquest dimecres el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, hi ha posat xifres. "Hem donat a Ucraïna 1.000 milions d'euros, que poden semblar molt, però és el que donem cada dia a Putin. Des que va començar la guerra, li hem donat 35.000 milions d'euros, compareu-ho amb els 1.000 milions dels ucraïnesos", ha sentenciat l'exministre espanyol en una contundent intervenció davant el ple de l'Eurocambra a Estrasburg.

Els 1.000 milions als quals es refereix Borrell són els que s'han activat per primera vegada a través de l'anomenat instrument europeu per a la pau, un important gest polític que implica el finançament directe d'armes i equipament militar amb fons europeus, però que és clarament insuficient per aturar la guerra, sobretot, si es posa al costat de l'elevada factura energètica que Europa paga diàriament al Kremlin pel seu gas i petroli. A aquestes alçades del conflicte, les xifres són més que conegudes: Europa importa un 40% del gas que consumeix des de Rússia , amb Alemanya com un dels països més dependents dels combustibles fòssils de l'antiga Federació de Repúbliques Soviètiques.

Però les dures imatges que s'han vist aquesta setmana a Butxa fan difícil continuar assumint uns pagaments que, al cap i a la fi, permet que es continuïn perpetrant aquestes atrocitads. La Unió Europea ha aprovat fins ara quatre durs paquets de sancions sense precedents que estan complicant la vida al Kremlin i als russos, però que no estan servint per impedir que la maquinària de guerra de Putin continuï massacrant. S'han congelat actius i inversions russes a Occident, s'han sancionat polítics, homes de negocis, oligarques, mitjans de comunicació i el sector del luxe. També s'ha tancat l'espai aeri a Rússia i s'ha tallat el comerç de materials i béns essencials com l'acer o certa tecnologia. Però com ha dit Borrell, mentrestant la UE ha continuat pagant 1.000 M€ diaris a Rússia en gas, petroli i carbó.

Ara, sobre la taula dels ambaixadors de la UE, reunits al llarg de tot aquest dimecres, hi ha un nou paquet de sancions que va proposar dimarts la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, i que ataca el sector energètic, però la part més superficial: el carbó. La UE es proposa deixar de comprar carbó rus, cosa que són uns 4.000 milions d'euros anuals. De nou, poca cosa comparada amb el que es paga en gas i petroli. També està previst estendre les sancions a quatre bancs russos, entre els quals el VTB, el segon més gran. Els vaixells russos tampoc podran accedir als ports europeus amb excepcions només per a sectors essencials com l'agrícola i l'alimentari i, de nou, l'energia. També està sobre la taula prohibir el transport per carretera a operadors de Rússia i Bielorússia i la prohibició d'exportar béns clau com ordinadors quàntics, semiconductors avançats, equipament de transport i també ciment, fusta, i altres productes de luxe com marisc i licors. Segons el Financial Times, a més, hi haurà nous membres a la llista negra entre els quals les filles de Putin, Ekaterina Tikhonova i Maria Vorontsova.

És un nou tram de mesures pactades amb els Estats Units i els socis del G-7, que ja les han anunciat aquest dimecres. En el cas de la UE, però la tramitació és més lenta perquè, per exemple, cal traduir tots els textos legals a totes les llengües oficials i posar d'acord els vint-i-set governs. Fonts europees expliquen que ambaixadors i funcionaris treballen al màxim ritme aquest dimecres per poder enllestir els documents legals que activin tota aquesta bateria de sancions, però no descarten que sigui necessària una nova reunió dijous per acabar-les.

Asil polític als soldats russos que abandonin les armes

Però tot plegat no resol el problema que Borrell ha posat en evidència aquest dimecres a Estrasburg i, per això, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha admès que "tard o d'hora" serà necessari també prendre mesures contra el petroli i el gas, dos combustibles fòssils davant els quals la UE s'esforça al màxim per reduir la seva alta dependència, amb acords amb altres països, com ara els Estats Units o Qatar. El que sí que pot fer la UE de moment, ha dit Michel, és valorar la proposta que havien fet flotar alguns membres de l'Eurocambra de concedir asil polític als soldats russos que abandonin les armes: "És una proposta valuosa que cal estudiar", ha dit Michel, que ha insistit que la UE ha de fer tot el possible per aturar la guerra i els crims contra la humanitat de Putin a Ucraïna, al més aviat possible.