Borrell alerta de l'escenari coreà a Ucraïna: una guerra "congelada"

Barcelona"Putin ja ha perdut la guerra a Ucraïna", ha constatat aquest divendres el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, en un acte al Cidob a porta tancada però retransmès en streaming. El problema és que tampoc quedi clar que Ucraïna l'estigui guanyant, i el màxim responsable de la política exterior i de defensa comuna dels Vint-i-set ha dibuixat un escenari possible que fins ara s'ha considerat poc: que la guerra quedi "congelada", enquistada en una línia de front estable. Seria una sortida a la coreana: un armistici, que no seria un acord de pau, basat en una línia divisòria imposada per les armes i que ningú reconeix com a solució definitiva. En resum: ni guerra ni pau. "Pot ser que la guerra no s'acabi, sinó que es congeli amb un armistici i una línia de separació amb escaramusses esporàdiques, com va passar a Corea", ha recordat l'alt representant de la UE per a Afers Exteriors i Seguretat.

Borrell ha admès que els desafiaments del règim de Vladímir Putin estan dividint els socis europeus. "A Europa això va per barris: al Consell Europeu em trobo col·legues que em diuen que Rússia els va deportar dues vegades a Sibèria, el primer cop quan eren nens i després quan es van convertir en activistes per la independència dels seus països i, com és lògic, diuen que cal resistir. Però a Espanya i Portugal tot plegat es veu des de més lluny perquè la geografia, la història i la cultura estratègica són diferents". Borrell també ha advertit que Putin "creu que les societats democràtiques són dèbils i que al final la gent se'n cansarà". També s'ha referit a les crítiques al suport militar a Ucraïna que provenen de l'esquerra europea i global, que ha qualificat de "siperoistes", perquè diuen sí a ajudar els ucraïnesos, per després esgrimir una llarga llista de "peròs".

El socialista ha defensat que la UE "abordi un procés de rearmament si vol estar a l'altura dels desafiaments" i que aquesta despesa es pot optimitzar si els Vint-i-set es proposen harmonitzar els seus exèrcits. Borrell ha admès que la indústria de defensa europea "treballa a plena potència per omplir els estocs d'armes", però ha assegurat que Europa no entrarà en una "cursa armamentística perquè no som una aliança militar". Borrell ha justificat que Europa desenvolupi la seva pròpia capacitat de defensa, perquè no pot dependre sempre de l'OTAN, i ha assenyalat l'exemple del Sahel: "Ja hem perdut Mali, la República Centreafricana i ara estem a punt de perdre Burkina Faso", ha assegurat, i ha alertat que la desestabilització de la regió pot portar a noves crisis migratòries.

Borrell ha situat la disputa per convèncer els països del sud global, reticents a aliar-se amb Occident contra Rússia per l'herència del colonialisme i les experiències de les invasions estatunidenques de l'Iraq i l'Afganistan. "Veiem joves a Bamako amb cartells on es llegeix: «Putin ha salvat el Donbass i ara ens salvarà a nosaltres»", ha alertat l'alt representant.

La Xina, el soci inevitable

Borrell fa un abordatge més pragmàtic amb la Xina: "La interacció econòmica d'Europa amb la Xina és de bilions d'euros al dia i plantejar-se un desacoblament és inimaginable, però hem d'evitar que es converteixi en una relació de dependència". És a dir, no repetir amb Pequín l'error que es va cometre amb Moscou posant tots els ous a la seva cistella energètica. També ha situat al centre la "batalla de narratives", assenyalant que la Xina "bombardeja les ments i condiciona el que la gent pensa" amb l'argument que és gràcies al seu sistema polític –que no pensen canviar– que han aconseguit nivells de desenvolupament sense precedents. Borrell ha defensat que la confrontació amb la Xina "s'ha de fer en el terreny ideològic però també amb fets, perquè si és ideològica només ens aboca a la confrontació i a l'impàs", i també ha alertat que no hi ha sortida a problemes com l'emergència climàtica sense cooperar amb Pequín.