Boris Johnson sempre guanya, el laborisme torna a perdre
El primer resultat significatiu del Superdijous electoral de la Gran Bretanya mostra la impotència de l'esquerra davant del populisme
LondresMales notícies per al laborisme i per al seu líder, Keir Starmer. Bones notícies per a Boris Johnson, un cap de govern assetjat per un seguit d'escàndols que no semblen passar-li cap mena de factura. Un altre dels totxos del cinturó vermell del nord d'Anglaterra ha canviat de color aquest matí de divendres. El primer resultat significatiu del Superdijous viscut a la Gran Bretanya ha confirmat, doncs, les pitjors previsions per a una esquerra encara noquejada que, com a Madrid, continua sense trobar ni arguments ni polítiques amb què oposar-se al populisme de dretes. El Partit Conservador britànic ha aconseguit l'únic escó en joc al Parlament de Westminster en la jornada electoral, en disputa en una elecció parcial després de la dimissió del fins ara titular, per un cas d'assetjament sexual.
La distància entre tories i laboristes ha sigut de 6.940 vots. Per primer cop des que la circumscripció de Hartlepool es va crear, el 1974, els conservadors n'han aconseguit la representació. L'última vegada que el districte i llavors la rodalia va caure a mans dels tories va ser el 1964.
En part, l'explicació de la derrota es troba, un altre cop, en el Brexit, el joc de mans i il·lusionisme perfecte amb què els conservadors van saber disfressar l'impacte de l'austeritat que van imposar a partir del 2010 per vestir-la de nacionalisme assenyalant Brussel·les com l'enemic a batre.
El 2016 Hartlepool va votar a favor de sortir de la Unió Europea (UE) amb una diferència del 69,6% contra el 30,4% dels vots. Amb tot, amb un líder com Jeremy Corbyn, que va oferir un missatge esperançador des de posicions d'esquerra, en les eleccions generals del 2017 el partit va aconseguir l'escó amb més de 7.000 vots de diferència. En les del 2019, quan Johnson finalment va acabar per enterrar el corbynisme, la distància es va reduir a poc més de 3.500, però tot i així van mantenir el districte, fins i tot en un context generalitzat d'enfonsament de l'anomenat cinturó vermell del nord anglès. Aleshores, però, el Partit del Brexit va quedar en tercera posició a tres punts dels conservadors. Els més de 10.000 vots que va obtenir el líder xenòfob i antieuropeu Nigel Farage, ara ja desaparegut de l'escena política, han anat a parar als conservadors en la seva totalitat i han fet possible la victòria tory.
Crides a la dimissió
Immediatament després que es coneguessin els resultats, aquest matí, Momentum, el grup d'esquerra transformadora que donava suport a Corbyn, ha piulat la seva càrrega de profunditat contra el gir al centre que ha fet Keir Starmer des que va obtenir el lideratge. "Aquest resultat és un desastre. El 2017 vam guanyar amb més del 50% dels vots a Hartlepool. El 67% dels votants de la circumscripció volen augmentar la inversió en serveis públics, el 57% estan d'acord amb la renacionalització del Royal Mail i el 69% donen suport a la banda ampla gratuïta. Abans havia guanyat un missatge socialista transformador a Hartlepool, que hauria guanyat de nou. L’estratègia de Starmer d’aïllar l’esquerra i substituir una política significativa per paraules buides ha fracassat completament. Si no canvia de direcció, no només es quedarà sense feina, sinó que el Partit Laborista pot estar fora del govern per sempre".
L'abstenció i el desencantament podrien explicar també la derrota laborista, que l'esquerra del partit llegeix com a fracàs de Starmer i que els pro Starmer atribueixen, encara, a l'herència de Corbyn. De fet, una anàlisi més en detall de les dades mostra que el 2017 els conservadors van obtenir 14.319 vots i que ahir només en van augmentar en poc més de mil, fins als 15.529. En canvi, el 2017 els laboristes van obtenir-ne 21.969 i aquest dijous només 8.589. Mentre que la participació en el Superdijous ha sigut del 42,7%, el 2019 va arribar al 57,9%.
Per tant, no falten ja aquest matí de divendres les veus que demanen la dimissió de Keir Starmer o un canvi en la seva estratègia, com ara l'exministra de l'Interior a l'ombra, i fidel aliada de Corbyn, Diane Abbott, que l'hi demana obertament en una piulada: "Demolidora derrota per als laboristes a Hartlepool. No és possible culpar Jeremy Corbyn d’aquest resultat. Els laboristes van obtenir l'escó dues vegades sota el seu lideratge. Keir Starmer ha de tornar a pensar en la seva estratègia".
Si més no, una altra dada fa que pensar que la política que proposa l'actual líder no ha fet forat: el percentatge del vot per al partit ha sigut, només, del 28,7%; el 2019, amb Corbyn, del 37,7%, i el 2017, també amb Corbyn, del 52,5%. Abans, fins i tot, el 2015, amb Ed Miliband com a líder, el laborisme es va endur el 35,6% dels sufragis, i el 2010, amb Gordon Brown jugant-se les claus de Downing Street, el 42,5%.
Però des de l'altra banda del partit s'insisteix en assenyalar Corbyn com a responsable de tots els mals. Així ho ha fet Peter Mandelson, un dels grans arquitectes del Nou Laborisme, i parlamentari per Hartlepool quan el 1997 Tony Blair va escombrar el thatcherisme. En una entrevista al programa Today, de BBC Radio 4, Mandelson ha tornat a parlar aquest divendres de la necessitat de crear un laborisme més centrat.
A mesura que al llarg d'aquest divendres, i del cap de setmana –els recomptes electorals al Regne Unit són tan exasperants com lents–, es vagin coneixent les dades sobre les eleccions locals a Anglaterra, i les nacionals a Gal·les i Escòcia, es podrà calibrar, però, si el cap de Starmer penja, realment, d'un fil.
El que a hores d'ara ja se sap és que la primera gran notícia del Superdijous ha sigut decebedora per a l'oposició. Lamentablement per a l'esquerra, ningú no n'esperava de millors. La batalla entre perdedors està servida. Johnson torna a fregar-se les mans.
