Londres / Brussel·lesEuropa no vol atiar encara més el foc del Brexit. Tot el contrari. Brussel·les va entomar ahir amb màxima cautela la primera proposta vinculant vinguda del govern de Boris Johnson per intentar desencallar el ja inevitable divorci. La negociació s’havia intensificat els últims dies, en què els negociadors de la Unió Europea (UE) es limitaven a esperar alternatives des de Londres, sense gaire optimisme.
Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
I la proposta que va arribar ahir al despatx del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, no supera les modestes expectatives. Amb tot, la resposta va ser volgudament moderada. La Unió la va rebre amb agraïments i bones paraules -amb la qual cosa evitava poder ser responsabilitzada d’un Brexit finalment abrupte-, però assenyalant que no n’hi ha prou perquè hi troba massa “punts problemàtics”.
La proposta que va presentar ahir el govern britànic té l’objectiu de resoldre el problema que es generaria si s’ha d’erigir una frontera entre Irlanda i Irlanda del Nord per garantir la integritat del mercat únic europeu (l’espai comú on hi ha llibertat de moviments per a béns, capitals, serveis i persones) dins de l’illa. La idea de Johnson és que Irlanda del Nord abandonaria la unió duanera (és a dir, l’espai comercial europeu, sense taxes internes, només externes) al mateix temps que la resta del Regne Unit però es quedaria durant un període de quatre anys, en bona part, dins del mercat únic de la UE, específicament per a productes agrícoles i manufacturats.
A la pràctica, el projecte suposa la instal·lació de nous controls duaners en alguns indrets de l’illa. Londres, però, sosté que no s’establirien “a la frontera ni tampoc a prop” de la divisió entre el nord i el sud. Però el que per a Johnson és una “discussió tècnica”, per a les comunitats irlandeses tant del nord com del sud és una qüestió d’identitat i pertinença i una amenaça per al procés de pau, segellat en els acords de Divendres Sant del 1998.
Aquests són alguns dels problemes que hi veu Brussel·les. Després de trucar-se amb Johnson, Juncker emetia un comunicat curosament equilibrat en què reconeix “els avenços positius notables” però en què també apunta que “encara hi ha alguns punts problemàtics que donaran més feina els pròxims dies”.
Un altre dels grans obstacles és que la proposta britànica atorga al Parlament d’Irlanda del Nord la potestat de votar d’entrada, i cada quatre anys, si la regió es vol mantenir alineada amb les normes del mercat únic europeu o no (per exemple, les normes de fabricació de bombetes o les que regulen l’alimentació del bestiar destinat al consum humà).
Una possibilitat per ara molt hipotètica, perquè la cambra nord-irlandesa està suspesa des del gener del 2017. Alhora, també és una manera gens subtil per part de Londres d’establir un límit temporal a la garantia de mantenir la frontera oberta de manera permanent, un aspecte irrenunciable tant per a Dublín com per a la Unió Europea.
El joc de la culpa
Així doncs, Juncker va entomar el pla amb disposició a seguir-hi treballant, però, de moment, no el compra. No va donar cap cop de porta, probablement per evitar que la UE sigui assenyalada des de Londres com la responsable d’un trencament a la valenta. Més contundent va ser la veu del responsable de les negociacions del Brexit al Parlament Europeu, Guy Verhofstadt, que va ser informat ahir a la tarda de la proposta juntament amb els ambaixadors de la UE. “No dona prou garanties per a Irlanda, no és ni de bon tros una proposta positiva”, va dir.
El govern britànic va rebre amb optimisme el posicionament de Juncker i va evitar en tot moment mostrar el seu pla com un ultimàtum. De fet, al llarg del discurs de cloenda del congrés conservador que Johnson va fer ahir a Manchester, el premier no va fer servir l’expressió “oferta final” que Downing Street havia filtrat durant la matinada com a part del text.
Segons les paraules de Johnson, el que ahir va enviar a Brussel·les són un seguit de “propostes constructives i raonables” per posar fi al laberint del Brexit. Unes propostes, però, que s’aparten molt de les expectatives irlandeses, a anys llum del que havia subscrit la predecessora del premier, Theresa May, el novembre de l’any passat.
“Es tracta d’un compromís del Regne Unit -va dir Johnson a una audiència que va gaudir més del xou d’un humorista que no pas del discurs d’un estadista-, i espero que els nostres amics europeus entenguin que s’hi han de comprometre”.
Però tot seguit va afegir que l’alternativa a no acceptar la nova oferta britànica no és cap altra que el no-acord, una amenaça que el premier va fer de manera molt explícita: “Si no aconseguim un acord per al que és essencialment una discussió tècnica sobre la naturalesa exacta dels futurs controls duaners, quan aquesta tecnologia millora en cada moment, aleshores, sens dubte, l’alternativa és el no-acord, un resultat que no volem, que no busquem, però per al qual estem preparats”.
En la carta que Johnson va adreçar a Juncker juntament amb el contingut legal de la proposta, el premier apel·lava igualment a “la voluntat de compromís” i a fer “un pas endavant més enllà de les posicions existents”. Però el cert és que el nou pla, que pretén substituir el backstop (la salvaguarda) de la frontera irlandesa acordada per May per garantir que no hi haurà un retorn a una frontera dura a Irlanda del Nord, conté massa elements conflictius perquè l’optimisme d’arribar a un pacte hagi calat a la UE, tal com va quedar recollit en el comunicat de Jean-Claude Juncker.
L’objectiu de Johnson és sortir de la UE el 31 d’octubre, “passi el que passi”. I no s’aturarà davant de res. Per barrar el pas a més problemes al Parlament, ahir Downing Street va anunciar que el tornaria a suspendre del 8 al 14 d’octubre.
Punts clau d’una proposta molt difícil d’empassar per als Vint-i-set
Controls duaners
Irlanda del Nord deixaria la unió duanera al final del període de transició, el desembre del 2020. Això implica l’establiment de controls al nord de l’illa, encara que ahir Johnson va dir que “no seria a la frontera, ni a prop”. És clau definir-ne la possible distància, o si serien mòbils o només basats en tecnologia per satèl·lit que seguiria les mercaderies entre origen i arribada. Ni la UE ni Irlanda volen noves infraestructures de control, que trenquen la idea de frontera oberta.
Regulacions del mercat únic
En principi, durant quatre anys, i sempre que ho aprovi el Parlament nord-irlandès, la regió britànica mantindria els estàndards europeus per a productes alimentaris, fitosanitaris i manufactures. Gran Bretanya, però, no els seguirà, i això obligarà a establir una frontera al mar d’Irlanda per controlar les mercaderies que viatgin de Gran Bretanya a Irlanda del Nord, no pas a l’inrevés. El Regne Unit demana, a més, que l’Ulster no segueixi la regulació europea per a drets dels treballadors i protecció del medi ambient.
L’IVA europeu
Londres pretén que després de la sortida efectiva de la UE, el territori d’Irlanda del Nord -encara que estigui fins al 2025 al mercat únic- deixi de pagar l’IVA europeu. Així no hi hauria necessitat d’establir controls a la frontera per inspeccionar-ne les declaracions. És un dels altres punts problemàtics de la proposta, ja que la Comissió Europea considera que l’IVA, i el sistema de recaptació de l’impost, és part essencial del mercat únic i una de les fonts més habituals de frau i, per tant, s’ha de controlar.
El veto d’Irlanda del Nord
La proposta deixa al Parlament de l’Ulster la decisió, en primer lloc, de si s’alinea amb els estàndards de la UE. Cada quatre anys decidirà si els segueix o no. En virtut de com funciona l’assemblea de la província, per consens, la proposta de Johnson fa que els socis dels tories, el DUP, puguin vetar les regles de la UE. Si les abandonessin el 2025, caldria enfortir la frontera nord-sud perquè les regulacions haurien canviat molt.