L'estrella de Boris Johnson comença a apagar-se

LondresDowning Street necessita un bon arquitecte per reparar les esquerdes que s’hi estan obrint. És el parer de diferents pesos pesants del Partit Conservador britànic, citats com a fonts anònimes per la premsa londinenca aquest dimarts, preocupats pel rumb, sense nord, que en les darreres setmanes està prenent l’acció del govern de Boris Johnson. Ha perdut el control, el primer ministre? Molts aliats, o oportunistes que van pujar al carro del seu triomf el 2019, més preocupats per la supervivència a l’escó a llarg termini, comencen a demanar-s’ho. “Francament, va tot bé, primer ministre?” La pregunta li va fer dilluns un periodista, després que Johnson oferís un discurs delirant davant representants de la patronal.

Dos anys després de guanyar les eleccions, enterrar el corbynisme i fer possible un Brexit que ja mostra la seva cara més dura, Johnson sembla haver perdut part de la seva màgia. És una crisi passatgera o alguna cosa més profunda? S’ha cansat el showman Johnson d'actuar com el primer ministre Johnson? Les enquestes comencen a acostar el laborisme. Però en un país amb un sistema electoral com el britànic, esbiaixat cap als conservadors, això no vol dir res. Tampoc que fa uns dies l'expremiertory John Major digués que tindria moltes dificultats per votar conservador en la propera cita amb les urnes.

Escàndol rere escàndol

Downing Street ha gestionat de la pitjor manera possible un seguit d’afers obscurs que afecten diputats del partit a causa de les feines extres com a lobbistes: primer va intentar amagar-los en la reglamentació dels Comuns i després, davant de l’escàndol general que es va crear, fent un gir de 180 graus. Downing Street va convertir la setmana passada l’anunci d’una inversió de quasi 100.000 milions de lliures en transport ferroviari en titulars negatius per haver trencat la promesa electoral de dur l’alta velocitat fins a Leeds. Downing Street ha trencat aquest mateix dilluns una altra promesa electoral traint els ciutadans amb menys recursos, molts dels quals hauran de vendre casa seva per poder pagar el cost de l’assistència social futura que necessitin. Downing Street, en definitiva, apareix darrerament com una mena de torre d’ivori desconnectada de la resta del país amb un rei despullat presidint-la, però al qual ningú no gosa posar-li un mirall al davant.

Amb tot, dilluns a la nit dinou parlamentaris tories van votar contra el pla d’assistència social i més de dues dotzenes s’hi van abstenir. La majoria de 77 de què gaudeix Johnson va quedar reduïda a 26.

El món de Peppa Pig

La situació va arribar a l’esperpent dilluns, arran de l’esmentat discurs de Johnson als empresaris. Durant 21 llargs segons va perdre el fil, els papers i pràcticament l’oremus. Tan desastrós va ser tot plegat que el portaveu del 10 de Downing Street ha hagut de sortir-ne al pas aquest dimarts: “És clar [que ho té tot sota control]. Assenyalaria els mateixos [membres del] CBI [els empresaris], que quan se'ls va preguntar sobre el discurs, van dir que van quedar encoratjats de sentir el primer ministre parlar apassionadament sobre el paper del sector privat que treballa en col·laboració amb el govern per assolir la nostra ambició compartida d’una economia d’alta inversió i de treballadors altament qualificats”.

Tot plegat havia començat de manera habitual. Amb un Johnson molt ficat en el seu paper, a gust entre una audiència que sap que passarà una bona estona, sense gaires tecnicismes ni maldecaps, i que, d’entrada, està disposada a riure-li les gràcies. Johnson, i ningú dels empresaris ho esperava probablement, no va dir res sobre el fet que cada cop és més car negociar amb la Unió Europea, ni tampoc es va pronunciar sobre si hi haurà o no guerra comercial amb Brussel·les per la negociació del Protocol d'Irlanda del Nord.

I després dels fatídics vint-i-un segons de silenci, quan va recuperar la parla va ser per evocar el món de Peppa Pig, el personatge de dibuixos animats. Abans, a més, s'havia comparat amb Moisès “baixant del Sinaí” amb el seu decàleg de manaments ecològics perquè les empreses es tornin verdes, havia citat Lenin i va imitar amb la boca el soroll d'un cotxe amb motor d'explosió per menystenir-los i elogiar els elèctrics.

Va parlar de Peppa Pig amb motiu d’una excursió feta diumenge en família: "Ahir vaig anar, com tots hauríem de fer, al Món de Peppa Pig [un parc temàtic]. No sé si hi heu anat, que aixequi la mà qui hi hagi anat. Molt pocs", va reprendre, després que només una persona ho fes. I va reblar: "Estava una mica confós sobre què [hi] trobaria. Però em va encantar. És el meu tipus de lloc. Té carrers molt segurs, disciplina a les escoles, un gran èmfasi en els nous sistemes de transport públic, noto. Encara que siguin una mica estereotipats sobre Daddy Pig". No hi va haver gaires rialles.

"Simplement, no funciona"

"L'empresariat realment estava buscant un lideratge i avui ha sigut caòtic", deia la BBC News citant una font conservadora. La comentarista i editora política de la cadena, Laura Kuenssberg, també va piular el següent comentari: "Una font sènior de Downing Sreet diu: «Hi ha molta preocupació a dins de l'edifici sobre el primer ministre… Simplement, no funciona. El govern necessita despertar-se i demanar canvis seriosos, en cas contrari això anirà a pitjor. Si no hi insisteixen, ell no hi farà res»". "El primer ministre necessita desesperadament un gran moment en què tothom digui: «Uau, ha tornat». Avui no ha sigut aquest moment, però ha de trobar-lo aviat", deia un altre parlamentari tory a The Times.

L'estrella de Johnson potser comença a apagar-se. Amb tot, encara falta molt per a les eleccions i, mentre que molts analistes de la dreta, el centre i l’esquerra s’imaginen fàcilment que Keir Starmer podria ser molt millor premier que Boris Johnson, també són incapaços d’imaginar com el líder laborista podria guanyar-lo en unes eleccions. La resposta només pot ser una: deixant que el rumb del país vagi encara molt pitjor.