Johnson ofereix un New Deal al Regne Unit amb més paraules que no pas fets

LondresEl Regne Unit encara no ha sortit completament del confinament; de fet, la ciutat de Leicester, 160 quilòmetres al nord de Londres, hi ha tornat aquest dimarts al matí, amb el tancament d'escoles i botigues no essencials, però Boris Johnson ha decidit donar una puntada de peu cap endavant al covid-19 i dur a terme una de les seves habituals accions propagandístiques. Des de Dudley, a la regió de les West Midlands, a 230 quilòmetres de la capital i a només 60 de Leicester, i disfressat de Bob el Manetes –un popular personatge de l'animació britànica, també conegut a Catalunya–, el premier ha llançat el seu New Deal per al país, amb un eslògan ben definit: "Build, build, build" [Construir, construir, construir]. Escoles, hospitals, carreteres, alta velocitat, la base de la recuperació en l'era postcoronavirus, tot i que ell mateix ha admès que "pot ser una mica massa prematur" parlar-ne en aquests termes.

El suposat programa rooseveltià del premier pretén oblidar no només la responsabilitat dels anys de retallades del Partit Conservador –en sanitat i serveis socials, especialment, però no només–, sinó que vol posar les bases d'un nou futur que deixi enrere no només la pandèmia sinó també les "desigualtats socials", l'altra gran pandèmia estructural de les illes Britàniques. "No podem seguir sent simplement presoners d'aquesta crisi. Ens estem preparant per sortir de la hibernació amb lentitud i prudència, i crec que és absolutament vital per a nosaltres ara esbossar el camí a seguir", ha dit.

Resoldre la crisi de l'habitatge, la crisi dels serveis socials i fer del Regne Unit un "superpoder científic", després de comprovar la impossibilitat de seguir sent un "superpoder militar", han sigut algunes de les promeses etzibades del premier. Potser la que més crida l'atenció de totes, però que indica l'escala de l'ambició de Johnson, de vegades sense cap fonament sòlid més enllà de les paraules, ha sigut l'afirmació en què ha apuntat que el Regne Unit "hauria de fixar-ser com a objectiu produir el primer avió mundial de viatgers de llarg recorregut d'emissions zero".

Treballar amb celeritat

Admetent amb certa lleugeresa que "hi ha moltes coses sobre les quals la gent diu i dirà" que s'han equivocat en la gestió de la crisi sanitària, Downing Street vol posar ja el focus en com girar la corba del dany econòmic generat. "Per això hem de treballar ràpid, perquè ja hem vist la caiguda vertiginosa del PIB i perquè la gent està preocupada pel seu futur". I tornant als eslògans de la campanya electoral del desembre passat, Johnson ha promès "no deixar ningú enrere" i "igualar" les oportunitats de tothom. No és casual que el discurs l'hagi fet a Dudley, un dels tradicionals feus del cinturó vermell del laborisme, que va caure del cantó conservador en els comicis del desembre.

L'acte ha sigut més que res un exercici d'optimisme publicitari, un intent de canviar el curs –si no dels esdeveniments, perquè la pandèmia segueix colpejant– del relat.

Però, tot i l'èmfasi habitual –incloses les bromes–, que Johnson ha posat en l'exposició del discurs, resulta inevitable fer-se almenys dues preguntes fonamentals. En primer lloc, de quins diners es disposarà. Perquè el pompós anunci d'avui ha estat acompanyat d'escorrialles en termes de diners. Poc més de 5.300 milions d'euros per refer hospitals i escoles i carreteres. En segon lloc, què passa amb l'economia si la pandèmia rebrota amb força a la tardor? Dues preguntes de moment sense resposta. Una dada, però, aclareix prou el paisatge. Quan Johnson parla de New Deal inspirat en Roosevelt cal tenir present que el del president dels Estats Units va implicar la mobilització del 40% del Producte Interior Brut del país. Els 5.300 milions que Johnson ha posat damunt de la taula només són el 0,2% del PIB britànic. La comparació resulta ridícula i pretensiosa.

La fórmula Johnson –que no s'ha estalviat de repetir en més d'una ocasió: "Construint, construint, construint el nostre camí de la recuperació"– ha estat posada en dubte des de diferents sectors pocs minuts després que acabés la seva intervenció. Carl Emmerson, número 2 de l'Institut d'Estudis Fiscals, un prestigiós think tank londinenc que analitza els programes econòmics del govern, ha recordat que "ja el programa electoral del govern es basava en una forta inversió pública, per tant, els 5.000 i escaig milions d'euros promesos avui no suposaran un canvi de rumb substancial".

Després dels anuncis d'avui del primer ministre, la setmana vinent vindrà la lletra petita. El ministre d'Economia, Rishi Sunak, posarà els punts sobre les is i s'espera que centri la seva intervenció en la recuperació dels llocs de treball més amenaçats per la pandèmia –hostaleria, turisme i oci–, i la formació professional. Johnson ha afirmat que s'oferiria als joves "garanties d’oportunitats" per evitar que caiguin en atur de llarga durada, i ha reconegut que els seus plans implicarien una intervenció important del govern, com mai no hauria pensat. "Encara crec en el lliure mercat, no soc comunista però ara és hora no només d'un pacte nou, sinó d'un acord just per als britànics".