Boris Johnson, investigat per possible corrupció

La Comissió Electoral del Regne Unit considera que hi ha "sospites de delicte" raonables en l'actitud del 'premier' britànic

Boris Johnson, el passat dilluns, durant una visita electoral a Gal·les
28/04/2021
4 min

LondresLes prou conegudes sospites sobre la falta d'honestedat de Boris Johnson continuen creixent; els problemes polítics se li amunteguen. La Comissió Electoral del Regne Unit ha anunciat aquest dimecres que ha obert una investigació formal sobre el finançament de la reforma de l'apartament personal del primer ministre britànic, al número 11 de Downing Street, després que trobés "motius raonables per sospitar que es podria haver comés un delicte o irregularitats" sobre com es va finançar. En concret, la Comissió Electoral intentarà determinar si Johnson no va declarar un préstec del partit o una donació d'un benefector conservador per satisfer-ne el cost.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La primera informació pública sobre les possibles irregularitats per finançar les obres de remodelació va sortir divendres passat, quan l'ex màxim assessor de Johnson, i ideòleg del Brexit, Dominic Cummings, ho va denunciar en el seu blog personal en tant que podria constituir "un pla èticament insensat, possiblement il·legal, i gairebé segur que trencaria les normes sobre la publicació de les donacions polítiques si es feia de la manera que ell pretenia".

En aquest sentit, el comunicat de la Comissió Electoral posa molta pressió a Johnson. Hi diu: "Hem estat en contacte amb el Partit Conservador des de finals de març i hem fet una avaluació de la informació que ens han proporcionat. Ara estem convençuts que hi ha motius raonables per sospitar que es pot haver produït un delicte o infraccions. Per tant, continuarem aquest treball com a investigació formal per determinar si aquest és el cas. La investigació determinarà si les transaccions relacionades amb les obres a l'11 de Downing Street entren dins del règim regulat per la comissió i si es va informar que aquest finançament era necessari".

La investigació a Boris Johnson és una mesura sense precedents per a un primer ministre britànic en actiu, prou assetjat també pels comentaris fets en relació amb el covid que van transcendir la setmana passada i per la promesa feta a un conegut empresari d'intercedir en afers d'impostos si s'avenia a produir ventiladors mecànics en el moment de l'esclat de la crisi sanitària l'any passat.

En les suposades revelacions, negades fins a l'extenuació pel premier, però confirmades per alguns dels mitjans de comunicació més prestigiosos del país, des d'ITV News fins a la BBC o The Times, Johnson hauria dit a finals d'octubre que preferia que "s'apilessin els cossos per milers" abans que decretar un tercer confinament, que finalment va acabar decretant.

Origen de l'escàndol

Els fets que podrien haver sigut constitutius de delicte o irregularitats per part de Johnson i el Partit Conservador es remunten al juliol de l'any passat, quan es van dur a terme les esmentades reformes a l'apartament privat. Oficialment, cada any el primer ministre té dret a una despesa coberta pel Tresor públic de 30.000 lliures, gairebé 35.000 euros.

Quan Johnson i la seva parella, Carrie Symonds, es van instal·lar a l'11 de Downing Street, la renovació de la decoració i el mobiliari va suposar, segons algunes fonts, un total de 85.000 lliures (97.000 euros), segons d'altres fins a 200.000 (230.000 euros). Johnson, assetjat per un costós procés de divorci de la seva segona esposa, va al·legar que no podia fer front a la despesa.

Va ser aleshores quan hauria promogut el pla denunciat per Cummings, que implicava donants del Partit Conservador per fer front a la despesa a través de la creació d'una fundació especial destinada a conservar el patrimoni públic, com és el conjunt de Downing Street. Descartada aquesta possibilitat, Johnson hauria acceptat un préstec personal, bé d'un donant conservador o bé a través del partit.

Però la regulació electoral britànica és molt rígida. Qualsevol donació feta a un càrrec públic que superi les 7.500 lliures (8.600 euros) s'ha de declarar en el termini d'un mes. I, segons tots els indicis, Johnson no ho hauria fet.

Sessió de control

Aquest migdia, en la sessió de control setmanal de cada dimecres, interrogat pels diferents líders de l'oposició, Johnson s'ha limitat a dir "Jo he fet front a la despesa". Però en cap moment no ha volgut contestar qui inicialment la va satisfer.

I, com ha assegurat el líder del Partit Laborista, Keir Starmer, aquesta és la qüestió clau. Perquè si va ser un donant o el partit qui "inicialment" va pagar la factura, Johnson, que no ha declarat cap préstec ni cap donació, hauria comés un delicte contra la llei electoral. En aquest cas, la comissió que vetlla pels estàndards dels parlamentaris podria determinar la suspensió temporal de Johnson com a parlamentari, fet que obriria la possibilitat d'una moció de confiança.

Malgrat el dany reputacional que l'anunci de la Comissió Electoral pot tenir a mitjà o llarg termini per a Johnson, el cert és que el premier acostuma a trobar-se molt còmode en el cos a cos parlamentari, amb un bon ús de l'agressivitat retòrica, la demagògia i la mentida compulsiva, com ha denunciat reiteradament el periodista i activista Peter Stefanovic.

És el que ha fet aquest migdia. No ha contestat a cap de les preguntes directes que se li han fet i ha acusat el laborisme de no tenir projecte per al país, d'oposar-se al Brexit i gairebé de no compartir la satisfacció de l'èxit de la campanya de vacunació.

Tot i així, encara queden moltes ombres per resoldre. Max Hastings, exeditor del Daily Telegraph en l'època en què Johnson va ser, a principis dels anys noranta, corresponsal a Brussel·les, ha qualificat ahir el primer ministre britànic de "mentider compulsiu". La crisi que envolta l'actual titular del 10 i l'11 de Downing Street confirma a bastament les seves paraules.

stats