Boris Johnson entoma un altre escàndol per la reforma del seu apartament

LondresEls nadons acostumen a portar un pa sota el braç. En el cas de Boris Johnson, però, arriben amb un nou escàndol. El premier avui ha tingut una nena amb la seva dona actual, Carrie Symonds –el setè fill en tres matrimonis; el segon amb Symonds–, però la bona nova personal no ha amagartles males notícies polítiques, que últimament s'acumulen a cabassos a les portes del 10 de Downing Street: errors de gestió de tota mena, cops de timó sobre la pandèmia i, entre d'altres, les revelacions sobre festes de Nadal en ple confinament a Downing Street l'any passat, que han conduït a una pròxima investigació interna sobre no una, sinó tres festes, malgrat que la premsa britànica ha informat almenys de set. Tot plegat ha fet que els índexs de popularitat del premier hagin caigut en picat: del 66% a favor de la seva gestió el març del 2020 al 64% en contra el 21 de novembre passat.

La gota que aquest dijous ha contribuït a omplir encara més el got ha sigut l'informe elaborat per la comissió electoral sobre el finançament de la reforma del pis particular que ocupen Johnson i Symonds, a les dependències superiors del número 11 de Downing Street.

L'anàlisi demostra que no només el Partit Conservador va violar la llei relativa a la declaració de donacions, sinó que el primer ministre va mentir a Christopher Geidt, l'encarregat de vetllar pel comportament ètic dels membres del govern en l'exercici del càrrec. Arran d'aquesta revelació, el Partit Laborista ha demanat a Kathryn Stone, la comissària d'estàndards parlamentaris, que investigui què sabia i què no sabia Johnson sobre l'afer. Si Stone arribés a la conclusió que va incomplir les regles, podria enfrontar-se a una suspensió dels Comuns, cosa que mai ha passat a un premier.

El missatge revelador

Christopher Geidt l'havia exculpat el mes de maig passat de qualsevol conducta sospitosa en relació amb la renovació del pis. En el seu informe va assegurar que el premier no havia trencat el codi ministerial perquè no hi havia "cap prova que David Brownlow [el donant conservador que inicialment va sufragar els costos de la decoració del pis] l'hagués informat que havia liquidat personalment” l’import de les factures.

Però la comissió electoral ha acreditat el contrari. Johnson ho sabia. I el 29 novembre del 2020 va enviar un missatge de WhatsApp a David Brownlow demanant-li que autoritzés, a través d'una mena de fundació que s'havia d'establir, el pagament de les reformes. Els treballs van ascendir, en total, a 131.612 euros. Quan tot l'escàndol va sortir a la llum pública, Johnson va restituir els diners de la seva butxaca. Entre les sumptuoses despeses, la premsa ha documentat la utilització d'un paper pintat especial que costa 993 euros el rotlle.

L’esmentat missatge de WhatsApp, doncs, contradiu les declaracions del premier fetes per a l'informe elaborat per Lord Geidt, segons les quals no va saber res dels pagaments fins al mes de febrer d'aquest any, quan van començar a aparèixer les primeres informacions identificant el generós Lord Brownlow. La comissió electoral havia iniciat la investigació després que la premsa suggerís que ni Johnson ni el Partit Conservador havien seguit les regles per declarar les donacions. La comissió ha multat els tories amb 17.800 lliures (20.815 euros), però el dany polític a la credibilitat cada cop més baixa de Boris Johnson és infinitament més elevat.

Venjança

A l'exassessor del premier i màxim home de confiança durant la campanya del Brexit i les eleccions del 2019, Dominic Cummings, que fa un any va ser foragitat de Downing Street, li ha faltat temps per afirmar, des de Twitter, que va dir a Johnson "en termes extremadament contundents el gener i l'estiu del 2020 que el seu desig d’establir donacions secretes per finançar rotlles de paper pintat, etc., era il·legal i poc ètic". "Ho va voler provar durant tot l'any intentant mantenir-me a mi i a altres en la foscor i va mentir Geidt per encobrir-ho", ha afegit.

Un portaveu de Downing Street ha insistit aquest migdia que Johnson no sabia que Brownlow pagava les factures de la reforma. I ha justificat l'enviament del missatge del premier al donant en la seva qualitat de president de la fundació que havia de vehicular els diners amb els quals fer front a la copiosa decoració. En "tot moment" el primer ministre ha "actuat d'acord amb les regles". Johnson pensava, ha dit el mateix portaveu, que “Brownlow supervisava l'arribada dels diners, no que els proveïa” directament ell mateix.

Una distinció extremadament difícil de creure i, alhora, clau. Perquè si el primer ministre n'hagués tingut coneixement, hauria estat obligat a declarar els diners com a donació al seu registre d'interessos, cosa que mai no va fer.

A hores d'ara, sembla difícil que Johnson pugui caure per aquest nou embolic, que esclata al mateix temps que demana més sacrificis als ciutadans per combatre la pandèmia. Però el patró de comportament del primer ministre i la fama de mentider que té –demostrada ja des que era corresponsal del Daily Telegraph a Brussel·les– podrien acabar amb la seva sort política i amb una carrera que, dos anys després d'una aclaparadora victòria electoral, sembla destinada més aviat d'hora que tard a l'autodestrucció.