Boris Johnson desafia May amb el seu propi full de ruta del Brexit

Londres“El Boris és el Boris”. Resignada però conscient de la feblesa política en què es troba des que va perdre la majoria absoluta en les eleccions del juny, Theresa May va respondre així a les preguntes dels periodistes que l’acompanyaven a l’avió cap al Canadà sobre el nou desafiament a la seva autoritat protagonitzat pel ministre d’Exteriors, el popular i populista Boris Johnson.

L’exalcalde de Londres ha ocupat els titulars polítics del cap de setmana, i també els d’ahir, des que dissabte va publicar al Daily Telegraph un article de 4.000 paraules en què exposava la seva visió del futur del país fora de la Unió Europea (UE).

L’article era, també, una provocació. Per dues raons: perquè falten dues setmanes per al congrés anual del partit i perquè May exposarà la versió oficial del govern divendres vinent, en un discurs a Florència, anunciat com a clau per desencallar les negociacions amb Brussel·les.

En les últimes setmanes May havia emès senyals d’inclinar-se per un Brexit una mica més suau del que inicialment va esbossar en una conferència al febrer. Es mostrava més oberta a acceptar un període de transició i a pagar una factura pels compromisos adquirits. Johnson, en el seu article, deia tot el contrari. Ahir, mentre volava cap al Canadà i els periodistes també li demanaven si cessaria el seu ministre, May es va limitar a dir que “el govern es dirigeix des del davant, i tothom va en la mateixa direcció”.

Però l’article de Johnson fa pensar que no és així. Perquè s’abonava a les tesis més dures i euròfobes del Partit Conservador, les que no només voldrien no pagar res com a factura de divorci sinó que advoquen per construir una societat en què l’estat sigui reduït a la mínima expressió i en què els mercats tinguin màxima llibertat. Johnson, a més, insistia que Londres no hauria de pagar res per accedir al mercat únic un cop el país sigui fora de la UE.

Però el que més va sorprendre els comentaristes és que el cap de la diplomàcia britànica insistia en el fet que després d’abandonar la UE el Regne Unit podria destinar els famosos 350 milions de lliures setmanals (396 milions d’euros) al Servei de Salut.

La promesa, una més de les grans mentides de la campanya del Brexit, que va fer la volta al país en l’autobús de campanya des del qual Johnson arengava els britànics, ja va ser desestimada per alguns dels líders anti-UE després del referèndum.

Baralla amb un alt funcionari

Diumenge el cap de l’Oficina d’Estadística del Regne Unit, Sir David Norgrove, entrava en polèmica directa amb el ministre afirmant que Johnson feia una interpretació esbiaixada de les dades oficials. Aquestes dades diuen que Londres setmanalment envia a Brussel·les entre 250 i 270 milions de lliures, i per tant és impossible argumentar que se’n lliuraran 350.

A la polèmica també s’hi va afegir la ministra de l’Interior, Amber Rudd, que va declarar a la BBC que Johnson va al “seient del darrere” i no li pertoca conduir el vehicle. Per a això, deia, hi ha la primera ministra.

I a aquest festival de la divisió a dins del govern sobre el full de ruta del Brexit s’hi va afegir ahir Michael Gove, ministre de Medi Ambient. Aliat de Johnson en la campanya pro Brexit, Gove va insistir que sí que es podran destinar els 350 milions a la sanitat un cop els britànics s’hagin alliberat del jou de Brussel·les.

Per què Boris Johnson ha fet ara un pas que, en altres circumstàncies, li hauria costat el cap? Justament per la posició de feblesa de la primera ministra May, que fa equilibris per mantenir-se a Downing Street mentre el partit es trenca entre els partidaris del Brexit dur i els del Brexit tou.

Amb l’article del Daily Telegraph,Johnson ha obert el nou assalt al 10 de Downing Street. Té suports ferms, però també enemics poderosos. El congrés dels tories, que se celebrarà a Manchester entre l’1 i el 4 d’octubre, serà la prova de foc per al populista ministre. Divendres que ve, en canvi, May haurà de quadrar el cercle a Florència: acontentar els uns i els altres a la vegada per no perdre el coll. Difícil.

Com de costum, un primer ministre conservador britànic és a la picota a causa d’Europa. I això que ja han votat sortir-ne.

Dos refugiats, arrestats per l’atac al metro

Els dos detinguts com a presumptes sospitosos d’haver planejat i comès l’atemptat fallit contra el metro de Londres de divendres passat en hora punta són refugiats i havien viscut junts a la mateixa casa d’acollida del comtat de Surrey, al sud-est de Londres. Fins ara Scotland Yard no els ha posat nom oficialment, però la premsa britànica n’ha identificat un. Es tracta de Yahyah Farroukh, de 21 anys. D’acord amb la seva pàgina de Facebook, prové de Damasc, la capital del Síria. Farroukh va ser arrestat al districte de Hounslow, a l’oest de capital britànica, dissabte a última hora. L’altre sospitós, de 18 anys, del qual no ha transcendit el nom, va ser detingut a la localitat costanera de Dover quan intentava fugir a França en un ferri. L’única dada que s’ha filtrat és que és procedent de l’Iraq.