Boris Johnson fa una crida a aprofitar "les noves llibertats del Brexit"

LondresBoris Johnson ha decidit girar com un mitjó el Regne Unit i fer front a les reformes que, d'acord amb la seva visió, el país necessita per al segle XXI, el post-Brexit i el postcovid. "Després de dècades de deriva i desgavell, aquest govern reformador, aquest govern que fa coses, encara els problemes subjacents més importants de la nostra economia i societat. Els problemes que cap govern ha tingut ganes d’abordar abans: les febleses endèmiques que té aquesta economia", ha dit aquest dimecres a migdia en el discurs de cloenda del congrés anual dels conservadors, que s'ha celebrat des de diumenge a Manchester.

Amb el to característic del Johnson més emfàtic, efectista i xòuman, amb una velocitat de dicció i una multitud de conceptes per minut que l'han acostat al garbuix pirotècnic, i sense esmentar els problemes concrets a què els britànics s'enfronten aquests dies (com el desabastiment de gasolina, la falta de treballadors als escorxadors i les prestatgeries dels supermercats a mig omplir o buides), el discurs ha estat farcit d'eslògans.

Sentències que es resumeixen no només en el lema del congrés, Build back better ("reconstruir millor"), sinó també en una fórmula ja ben famosa, que s'ha incorporat al llenguatge dels conservadors liderats per Johnson: levelling up, és a dir, igualar a l'alça totes les àrees del país –la gran promesa de les eleccions del 2019, que li va fer guanyar una bona part del cinturó roig del nord d'Anglaterra–, per posar fi a les diferències tradicionals que han llastat aquesta regió, en general més pobra i marginal que el sud.

Una fórmula extensiva a qualsevol ciutat o racó del Regne Unit, ha dit. Sense enrojolar-se pel que significa de crítica cap al seu propi partit, el mateix Johnson ha qualificat de "desgràcia" el fet que "la societat britànica sigui una de les més desiguals entre les nacions més riques" del món. Una afirmació que semblava oblidar, ras i curt, que dels últims cinquanta anys, els tories n'han governat trenta-quatre.

Level up també implica, d'acord amb Johnson, "apujar els sous i la productivitat", i no refugiar-se més en la "immigració incontrolada" de la Unió Europea (UE), que ha afavorit els "sous baixos" i la falta d'inversió de les empreses del país. N'ha posat un exemple ben concret, que ha sonat una mica ridícul. Com es resol la falta de camioners que afecta ara el transport logístic? "Construint més urinaris a les carreteres per evitar que els camioners hagin de pixar entre els arbustos. Però això demanarà temps", ha reconegut. Segurament, perquè de moment només s'han lliurat 127 visats de conductors de tràiler dels 300 d'emergència que el govern va aprovar divendres passat i els 4.700 que espera emetre a finals de mes.

El que Johnson ha volgut deixar clar és que el país, "fruit del que va votar el 2016 i de la victòria electoral del 2019", s'ha embarcat en "el canvi de rumb que fa temps que havia esperat l’economia del Regne Unit". Un canvi de rumb que barra el pas "al mateix model antic i desballestat de sous baixos, creixement baix, poques habilitats i baixa productivitat, tot això habilitat i esperonat per una immigració incontrolada". I tot plegat és i serà possible gràcies a "les noves llibertats del Brexit". "Trigarà temps i de vegades serà difícil", ha reblat, sense donar-ne més detalls.

La crua realitat

Però, lluny de la gran comunió conservadora, entusiasta i cridanera al costat d'un líder que sens dubte té dots de gran comunicador, la veritat és el discurs de Johnson ha arribat el mateix dia en què el govern suprimia una aportació extra de 20 lliures en les ajudes socials per a les famílies més desvalgudes. Com ha destacat aquesta setmana el director executiu del prestigiós think tank Resolution Foundation, Torsten Bell, "d'un dia per l'altre 4,4 milions de llars, amb 5,1 milions d’adults i 3,5 milions de criatures, veuran com els seus ingressos cauen en 1.000 lliures": "Per a un milió de llars, això suposarà una pèrdua immediata de més del 10% dels ingressos, la taxa bàsica de prestacions al seu nivell més baix des del 1990".

Una mesura que fins i tot l'ultraliberal Ian Duncan Smith, ministre de Treball i Pensions de David Cameron, que va escanyar al màxim les ajudes socials, ha demanat que s'ajorni almenys fins a finals d'any "per veure quina direcció prenen les coses". Entre altres raons, perquè la inflació s’està disparant –arribarà al 4% a finals del 2021– i l’augment dels sous que Johnson tant esbomba ni tan sols arriba, a la pràctica, per pal·liar la pèrdua del nivell real dels ingressos.

En termes d'anuncis polítics destacats, el discurs de Johnson ha estat completament buit i molt lleuger. No ha entrat en detalls, una pràctica que, si no és per a les bones notícies, no és gens del gust del primer ministre. També ha farcit el discurs de bromes, tant del gust de l'audiència com dels seus propis ministres, molts dels quals han sigut objecte dels seus dards innocents.

Moltes promeses, doncs, molt d'optimisme, molta invocació a l'esperit olímpic i als valors culturals dels britànics, a les possibilitats que s'obren al país –ha posat com a exemple l'acord Aukus amb Austràlia i els Estats Units per construir submarins– i, sobretot, molta capacitat d'entretenir l'audiència amb una oratòria desenfrenada. Johnson ha repetit el paper que més li agrada. Però els problemes del dia a dia no són pocs i augmentaran: amb l'hivern que s'acosta, amb l'augment d'impostos anunciat per a l'abril –i que ha justificat invocant Margaret Thatcher–, tot apunta que els mesos vinents no seran la festa ha ofert al llarg de 45 minuts de pur i trivial espectacle polític.