Boris Johnson conté la respiració davant l'experiment anglès

LondresPer fi una bona notícia? Dijous passat el Regne Unit va registrar 39.906 nous casos de covid i 84 morts. Setmana a setmana, des de primers de maig (n'hi va haver menys de 2.000 al voltant d'aquelles dates), el nombre de contagis no ha parat d'augmentar. Però des de dijous les dades han començat a ser esperançadores. Aquest dia la taxa d’increment intersetmanal va ser del 24,2%, mentre que l'anterior, dimecres, va ser del 35,8%. Quaranta-vuit hores després, dissabte, el Regne Unit registrava 31.795 noves infeccions, una caiguda del 32% respecte a les 46.558 de dimarts. I en relació amb el dissabte de la setmana anterior, la xifra va caure el 42%.

Bones notícies, doncs? Potser. Però encara és molt d'hora per saber-ho, sobretot perquè de moment no hi ha hagut prou temps perquè els possibles efectes negatius de l'anomenat Dia de la llibertat (19 de juliol), quan van caure quasi totes les mesures anticovid a Anglaterra, s'hagin manifestat.

Els pròxims set dies seran crucials per saber l'evolució de la pandèmia a Anglaterra i per valorar si l'estratègia triada pel govern britànic, que no té parangó a la resta d'Europa, és encertada o suïcida. Mentre que davant els nous augments de casos alguns estats d'Europa tornen a endurir restriccions, com els Països Baixos, França i Itàlia, o com ha passat a Catalunya i altres comunitats autònomes de l'Estat, Londres ha decidit que ja n'hi havia prou. Com va passar abans del primer confinament, que Johnson va decretar forçat per una situació d'emergència desconeguda, el premier s'ha tornat a deixar seduir pels seus instints negacionistes.

Confiant-ho tot a la vacunació –però havent decidit, de moment, que no vacunarà els menors d'entre 12 i 17 anys, a diferència per exemple del que passa a Espanya, França i els Estats Units–, Boris Johnson, el seu ministre de Sanitat, Sajid Javid, i el d'Economia, Rishi Sunak, han contradit el judici de molts experts internacionals, que reunits fa deu dies van qualificar "d'arriscada" la posició de Downing Street. El 7 de juliol, de fet, 1.200 científics van escriure a The Lancet que el Dia de la Llibertat era de fet un "dia perillós" perquè podria afectar el món sencer, atesa la posició del Regne Unit com a nus del trànsit aeri internacional.

Escepticisme científic

En una entrevista al setmanari alemany Die Zeit, Devi Sridhar, professora de salut pública de la Universitat d'Edimburg, afirmava la setmana passada que "una pandèmia no s'acaba amb una festa i uns focs artificials", com va semblar que se celebrava el 19 de juliol a Anglaterra. El mateix Johnson, és cert, va advertir els anglesos que encara no s'havia acabat res.

Les primeres conseqüències de l'experiment anglès han derivat en el que la premsa ja anomena pingdemic, contracció de ping i pandemic, o pingdemonium. Ping és el so de la notificació que envia l'aplicació de rastreig del covid de l'NHS (Sistema Nacional de Salut) quan algú ha estat en contacte estret amb una persona que ha donat positiu. Gairebé 800.000 persones van rebre l'avís la setmana del 15 de juliol, i alguns directius de cadenes de distribució i responsables de transports se n'han queixat, perquè l'obligatorietat d'autoaïllar-se durant deu dies està causant l'absència de molt personal essencial en aquests sectors clau. Les xarxes socials s'han omplert de prestatgeries buides de supermercats. Però és molt difícil precisar la quantitat d'establiments afectats i si es tracta de molt soroll per no res.

El govern ja ha publicat una llista de feines que són exemptes de l'autoaïllament per evitar més disrupcions de les inevitables. A més, a partir del 16 d'agost els que hagin rebut la doble pauta de vacunació no tindran l'obligació de fer quarantena, tot i que hagin estat en contacte estret amb un positiu. "El govern Johnson està oferint un doble missatge. Per una banda, el Dia de la Llibertat; una mena de campanya de publicitat sense fonaments. De l'altra, una aproximació molt poc flexible en relació amb l'obligació d'autoaïllar-se", ha criticat l'alcalde de Manchester, Andy Burnham.

Problemes logístics

L'arriscada estratègia anglesa també pot xocar amb un problema logístic derivat del possible augment de contagis, que les previsions del govern de primers de juliol havien situat en cent mil casos diaris a mitjans d'agost i altres especialistes, com el professor Neil Ferguson, de l'Imperial College de Londres, en 200.000. Com més casos hi hagi, més necessitat de fer proves per diagnosticar-los. ¿Té el Regne Unit la capacitat necessària per fer tants tests diaris? L'investigador Alan McNally, director de l'Institut de Microbiologia i Infecció del Col·legi de Ciències Mèdiques i Dentals de la Universitat de Birmingham, i cap del laboratori covid de Milton Keynes, ho dubta: "En unes setmanes ens podem trobar amb 200.000 casos diaris, cosa que suposa haver de fer dos milions de PCRs diàries. I em resulta molt i molt difícil veure com les podrem fer". En deriva, doncs, un altre problema: la falta de detecció pot amagar la veritable dimensió del problema. Que ara, d'acord amb algunes veus, ja es podria estar experimentant, perquè s'ha reduït el nombre de tests diaris, per la qual cosa hi ha menys detecció de casos.

L'experiment de Londres, de moment, no desperta gaire confiança en diferents parts del món, ni tan sols en les nacions veïnes, Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord, que no s'han llançat a suprimir totes les restriccions, sinó que mantenen una posició més cauta. I encara un altre exemple que demostra que no agrada gens l'experiment és que, per exemple, dilluns passat el Centre de Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units va recomanar no viatjar al Regne Unit; Israel ha cancel·lat tots els vols a les illes Britàniques, i Austràlia i Nova Zelanda han suspès la participació dels seus equips, el mes d'octubre, en la Copa del Món de rugbi, una preocupació que s'explica tant per l'augment de casos a Anglaterra com per la lentitud exasperant del procés de vacunació als dos països dels antípodes.