Boric enceta una nova era a la política xilena
El nou president debuta amb el focus posat en la migració, els presos de la revolta i el poble maputxe
Santiago de XileA partir d’aquest dilluns el nou president de Xile, Gabriel Boric, agafa el relleu de Sebastián Piñera al capdavant del país sud-americà. Després de la cerimònia d’investidura de divendres, plena de simbolismes i sota una gran expectació, Boric inaugura el que per a molts representa una nova etapa de la política xilena, liderada per primer cop per una esquerra jove, procedent del moviment estudiantil i al marge dels dos grans blocs (centre-esquerra i dreta) que han governat el país des del retorn a la democràcia el 1990.
El nou mandatari, que proposa un canvi estructural per instal·lar a Xile un estat de benestar, té al davant quatre anys en què haurà de reconduir un escenari polític, econòmic i social complex. “No serà fàcil complir els nostres objectius. Haurem de fer front a crisis externes i internes, cometrem errors que haurem d’esmenar amb humilitat, escoltant sempre els qui pensen diferent i recolzant-nos en el poble. Viurem temps desafiants i tremendament complexos”, va reconèixer des del balcó de La Moneda durant el seu primer discurs com a president. L’escoltaven centenars de persones que l’havien estat esperant des de primera hora de la tarda, sota el sol, i omplien la plaça de la Constitució de gom a gom.
Boric, que amb 36 anys s’ha convertit en el president més jove de la història de Xile, hereta una crisi migratòria i humanitària al nord del país i una escalda d’episodis de violència al sud en el marc del conflicte entre el poble maputxe i l’estat xilè. “Reprendrem el control de les fronteres i treballarem amb els països germans per abordar de forma col·lectiva les dificultats que comporta l’èxode de milers de persones”, va prometre. Sobre la situació al Wallmapu –el territori maputxe– va assenyalar: “El nostre objectiu és el reconeixement del dret a existir d’un poble, amb tot el que això implica, i el camí serà el diàleg, la pau, el dret i l’empatia amb totes les víctimes”. El nou govern també haurà de fer front a una economia alentida, que no s’ha recuperat dels estralls provocats per la pandèmia, i a una societat que encara no ha passat pàgina de les profundes ferides que va deixar la revolta del 2019.
Retirada de querelles
A més dels assumptes que marquen la conjuntura del país, el president té altres prioritats a l’agenda. La primera la va donar a conèixer 12 hores abans d’assumir el poder, en un gest clar cap a l’esquerra més dura. Les ministres d’Interior i Justícia, Izkia Siches i Marcela Ríos, van anunciar la retirada de 139 querelles presentades per la llei de seguretat de l’estat (un mecanisme per afrontar delictes contra l’ordre públic que accelera els processos judicials i eleva les penes) contra presos de les protestes de fa dos anys. Una via alternativa al projecte de llei d’indult que fa mesos que es debat al Congrés i que ha quedat estancat al Senat. L’anunci també inclou la reparació a les víctimes de violacions de drets humans durant les protestes i el suport a petits negocis que van patir desperfectes i saquejos per part d’alguns manifestants.
A la llista d’urgències de Boric també hi ha la reforma tributària per augmentar en 5 punts la recaptació del PIB i que ha de permetre el finançament de la resta del programa, una llei integral contra la violència de gènere i la creació del Sistema Nacional de Cures. El feminisme serà un eix central i transversal del seu govern, el primer del continent amb més dones que homes. Una de les novetats és que per primer cop el ministeri de la Dona serà part del nucli dur del gabinet al costat de carteres com Hisenda o Interior.
Suport al procés constituent
La pujada del salari mínim (fins a 500.000 pesos –uns 570 euros– al final de mandat i 400.000 –450 euros– el primer any) i la reducció de la jornada laboral de 45 a 40 hores són altres dels reptes que el nou president es planteja a mitjà termini. Finalment, per més endavant quedarien les reformes estructurals del sistema de salut i pensions, un cop s’hagi celebrat el plebiscit que haurà de referendar la nova Constitució, el setembre vinent.
Precisament, en cas d’aprovar-se el nou text, el govern també haurà de fer-se càrrec de la implementació de les lleis que estableixi la nova carta magna. El mandatari ha reiterat diverses vegades el seu suport al procés constituent, l’última de les quals al final del seu primer discurs: “Necessitem una Constitució que ens uneixi, que sentim com a pròpia i que, a diferència de la que va ser imposada a sang, foc i fraus per la dictadura, neixi en democràcia”.
La principal amenaça per a l’agenda del nou executiu és al Congrés, molt fragmentat i sense majories després de les eleccions legislatives de novembre. Boric n’és conscient i, per això, ha repetit com un mantra la voluntat de diàleg que tindrà el seu govern.