El president més jove de Xile afronta el mandat més difícil

Santiago de Xile“Bon dia, Xile estimat! Des de ben aviat estem treballant en tot el que vindrà. Una abraçada gegant i gràcies pel mandat amb què m’heu honorat. Seguim!” Amb aquesta piulada ha començat aquest dilluns el president electe de Xile, Gabriel Boric, després de guanyar les eleccions contra la ultradreta diumenge.

Boric, que serà investit l’11 de març, té al davant un mandat complicat perquè el país travessa una crisi social i política des de l’esclat social de l’octubre del 2019, a la qual s’ha afegit l’econòmica, provocada per la pandèmia. “Els temps que venen no seran fàcils. Haurem d’afrontar les conseqüències socials, econòmiques i sanitàries de la pitjor pandèmia que ha viscut el país en més d’un segle. Serà difícil, no hi ha dubte; avançarem a passos petits, però ferms”, va dir durant el primer discurs com a guanyador.

Des de fa un any, Xile transita per un procés per modificar l’actual Constitució, hereva de la dictadura de Pinochet (1973-1990), que s’acabarà cap al setembre del 2022 amb un plebiscit de sortida. Acompanyar aquest trànsit serà un dels reptes més importants del nou govern. Conscient de la rellevància que té, Boric va fer-ne esment diumenge, quan va parlar de “defensar i cuidar” el procés, del qual ell mateix va ser impulsor. Boric va ser un dels signants de l’acord per a una nova carta magna, contra la decisió de les bases del seu partit. Aquesta decisió li va costar crítiques molt dures des de l’esquerra i una fuga de militants, que van considerar que el pacte era una manera de salvar Sebastián Piñera en un dels moments més àlgids de la mobilització.

Els constituents, molts dels quals li han donat suport durant la campanya, esperen que amb el canvi de govern arribi més suport institucional que el que els ha donat, fins ara, l’actual mandatari, amb qui han mantingut diverses tensions.

Un govern transversal

Part de les dificultats que ja s’anticipen tenen a veure amb el programa de govern de la coalició Aprovo Dignitat, formada pel Front Ampli i el Partit Comunista, i el seu encaix amb els mercats i inversionistes privats. El futur president ha promès finançar més serveis públics a través d’una reforma tributària per augmentar la recaptació en un 5% del PIB en quatre anys. Boric vol reduir algunes exempcions fiscals i implementar un impost als superrics i a les empreses contaminants, i un royalty per a l’extracció de coure. “Haurà d’incorporar un ministre d’Hisenda que doni garanties als mercats perquè el seu programa té algunes debilitats en l’aspecte econòmic”, diu l’analista de la Universitat de Talca Mauricio Morales. Segons Morales, per poder dur a terme les reformes estructurals que proposa en matèria de pensions, salut i educació, tres dels principals reclams de les protestes socials, Boric “haurà de formar un govern com més transversal millor i que incorpori sectors de centre, més enllà de la seva pròpia coalició”.

Boric vol crear un nou sistema de salut públic de contribució universal (l’actual es manté sense les aportacions dels que són atesos per serveis privats) i un model de pensions que posi fi a la gestió dels estalvis només per part d’administradors de fons de pensions privats. “El repte principal serà abaixar les expectatives, perquè, amb el seu entusiasme, s’ha compromès a moltes coses que si no es compleixen a curt termini generen desafecció, tristesa i desil·lusió entre la població, i poden comportar nivells de desaprovació al president un cop assumit el càrrec”, diu Morales.

Les propostes de Boric tenen un marcat enfocament ambiental, molt crític amb el model extractivista que impera al país, i també feminista. El nou president dona suport a l’avortament legal, lliure i gratuït, en un país on la interrupció voluntària de l’embaràs només es pot dur a terme sota tres supòsits bàsics.

El diàleg, a prova

Hi ha altres assumptes espinosos que desafiaran el futur president. La seguretat i la lluita contra el narcotràfic i la reforma de Carabineros, la policia militaritzada, n'és un. Boric ha dit en diverses entrevistes que “aplicarà la llei”, i alguns experts pronostiquen que les protestes que fins avui es mantenen cada divendres a la plaça Baquedano (o plaça de la Dignitat), epicentre de la revolta iniciada el 2019, puguin perdre intensitat.

També haurà de posicionar-se sobre el conflicte entre l’Estat xilè i el poble maputxe, que en els últims mesos ha intensificat la violència. La zona sud de Xile està militaritzada des de fa més de dos mesos. A més, haurà de fer-se càrrec de la immigració irregular que afecta sobretot el nord del país, a la frontera de Xile amb el Perú i Bolívia. El gir per atraure el votant moderat i de centre a la segona volta va provocar canvis en aquest àmbit. Tot i que primer semblava tenir un discurs més obert, les últimes setmanes ha parlat d’establir “mecanismes d’empadronament i avaluació de la situació d’aquells qui, tot i els controls, arriben de manera clandestina”.

Les eleccions del 21 de novembre van deixar un Congrés molt fragmentat i sense grans majories. La futura coalició de govern ho tindrà difícil per aprovar les seves propostes tant a la Cambra de Diputats com al Senat. Boric sempre ha mantingut que, per a ell, això era una oportunitat, però sense ajustos al programa, modificacions i consensos serà difícil complir amb l’agenda. “Necessita sumar tant pel que fa al gabinet –que sigui com més divers millor– com a l'hora d'aprovar lleis, per tal que pugui governar amb majories suficients”, apunta Morales. La capacitat de diàleg del pròxim president de Xile està, des d’ara, totalment a prova. D’aquesta capacitat dependrà, en gran part, assegurar la futura governabilitat.