CARIB

El boom del turisme sanitari a Cuba

Molts estrangers busquen tractament i fàrmacs a l’illa

La sanitat a l’illa és gratuïta per als cubans, però els estrangers han de pagar pels serveis mèdics.
Santi Piñol
21/04/2018
3 min

L’havanaCuba va ser el primer país del món a eliminar la transmissió del VIH entre mare i fill, i a desenvolupar una vacuna contra el càncer de pulmó. La sanitat cubana és coneguda per tenir un nivell similar al de molts països desenvolupats. Destaca pel seu sistema de medicina preventiva i pel desenvolupament de fàrmacs i vacunes que en alguns casos són pioners.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L’exportació d’aquests tipus d’avenços sanitaris constitueix una font d’ingressos important per al país, que comercialitza productes sanitaris fins amb 51 països. Evidentment no té relació comercial amb els Estats Units, tot i que es produeixen alguns intercanvis científics, cada cop menors després de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca. Des de llavors han quedat frustrats projectes d’exportació de medicaments que ja estaven molt avançats, com el de l’Heberprot-P, que s’injecta com a tractament per a la síndrome del peu diabètic, una malaltia que pateixen el 9,4% dels nord-americans, segons dades del departament de Salut dels Estats Units.

La suspensió d’aquests projectes no ha evitat que la liberalització per viatjar a Cuba hagi incrementat el nombre de nord-americans que es traslladen al país caribeny amb l’objectiu de fer turisme sanitari pel tractament del càncer i altres malalties. A diferència de la població local, els estrangers han de pagar pels serveis mèdics als hospitals cubans, que, d’aquesta manera, fan negoci. Malgrat això, els preus són molt inferiors als de la sanitat nord-americana i, per tant, continua sortint a compte viatjar a l’illa per a alguns tractaments.

En alguns casos els estrangers només acudeixen al país caribeny per comprar medicaments que es venen a les farmàcies cubanes. El fill del Francesc pateix la malaltia del vitiligen -que provoca la despigmentació de la pell en algunes zones- i sabia que a Cuba venen la loció Melagenina Plus, que elimina els efectes d’aquesta malaltia. Després d’intentar aconseguir aquest producte a Espanya, va contactar amb un amic català que viu a Cuba perquè n’hi portés. Oficialment els estrangers poden adquirir aquesta crema per uns 300 CUC (uns 245 euros), però l’amic del Francesc la va aconseguir per només 15 al mercat negre. Aquesta alternativa il·legal és un problema a l’illa, ja que ha arribat a causar períodes d’escassetat de medicaments a les farmàcies convencionals. La gratuïtat dels medicaments per als cubans fa que molts revenguin els fàrmacs, no només als estrangers, sinó també a molts compatriotes que s’automediquen -una pràctica força estesa a l’illa- i no tenen recepta mèdica.

Xampú de placenta humana

Tot i que en moltes farmàcies es poden aconseguir aquests productes, l’entitat que concentra les rareses farmacèutiques de Cuba sense recepta és el Centre d’Histoteràpia Placentària. Pels voltants sempre hi ha persones que, quan veuen arribar un estranger, se li acosten i li ofereixen des de Viagra fins a Melagenina Plus, cremes contra l’envelliment o regeneradors dels cabells per un preu inferior al que trobarien a l’interior de l’esmentat centre pel fet de ser estrangers. Els preus per als cubans són infinitament més baixos i una veritable ganga per a butxaques occidentals.

Com el seu propi nom indica, el centre està especialitzat en productes desenvolupats amb placenta humana, un element prohibit a la sanitat catalana. Els articles van des d’una crema antiarrugues fins a un gel que ajuda a eliminar els efectes de la psoriasi i la cel·lulitis o un xampú que ajuda a regenerar i conservar els cabells.

Aquest xampú és molt popular entre els estrangers residents a l’illa, que insisteixen en els seus sorprenents resultats. “Vaig arribar a Cuba i m’estava quedant calb. Me’l van recomanar, i no només em van parar de caure els cabells, sinó que em van arribar a créixer una mica”, explica el Josu, un jove basc que va estar vivint dos anys a Cuba fins que el van destinar a Panamà. “He demanat a un amic que me’n porti uns quants pots perquè, després de tres mesos a Panamà, ja m’estava tornant a quedar calb”, lamenta des de Panamà.

Tant el Josu com altres espanyols que viuen a l’illa solen recomanar aquests productes que consideren “màgics”.

stats