Els bombardejos a Alep deixen 250.000 persones "en un infern" i sense atenció sanitària

The New York Times / BeirutEls hospitals que quedaven als barris sota control rebel a la ciutat siriana d'Alep han estat greument danyats en els intensos bombardejos dels últims dies i han deixat de funcionar, alerta l'Organització Mundial de la Salut.

El testimoni dels veïns i el personal mèdic corrobora que les bombes llançades pel règim sirià han afectat greument els dos únics hospitals que oferien cures traumatològiques a la zona, així com l'únic hospital pediàtric. Els 250.000 habitants dels barris de l'est de la ciutat, sotmès a setge per les tropes de Baixar al-Assad i els seus aliats, s'han quedat sense atenció sanitària i no queda clar si els hospitals podran recuperar l'activitat.

"Tot i que alguns serveis de salut encara estan disponibles a través de clíniques petites, els residents ja no tenen accés a l'atenció de traumatismes, cirurgies majors i altres consultes per problemes greus de salut", confirmava l'organització sanitària en un comunicat difós diumenge.

El doctor Omar, l'últim neurocirurgià a l'est d'Alep, que no vol donar el seu nom complet per por de represàlies, es mostrava desesperat divendres, en ple bombardeig. "Ja no tenim hospitals," va dir. "No es pot imaginar el que és viure a Alep en aquest moment. Sembla que estem vivint a l'infern. Els nostres barris estan cremant, i les bombes plouen del cel. Fem una crida urgent a la comunitat internacional per enviar ajuda".

Les agències humanitàries consideren que els atacs contra els centres de salut són deliberats. La zona sota control de l'oposició està assetjada per les forces del règim i ja s'han començat a esgotar els aliments, les medicines i el combustible. Queda poca aigua.

"El règim intenta dividir la ciutat", alerta Abu Roma, nom de guerra d'un comandant rebel del grup Zinki, que s'oposa al president Baixar al-Assad. "Jo diria que el pitjor escenari és que serem màrtirs", diu, referint-se a tota la població que queda a l'est de la ciutat.

Alep, la ciutat més gran del país, està dividida des del 2012, quan l'oposició va aconseguir foragitar el règim del casc antic i els barris rebels de la ciutat, però la situació ha empitjorat des de l'estiu. En les últimes setmanes hi va haver un parèntesi en els bombardejos, però que va acabar la setmana passada.

Ara, tant els combatents com els civils creuen que el règim ha decidit tirar pel dret sense tenir en compte l'alt cost humanitari i que compta que els països occidentals, i sobretot els Estats Units, no l'aturaran. El president nord-americà Barack Obama mai ha tingut un gran interès a impulsar una acció militar a Síria, i el president electe, Donald J. Trump, és més favorable a Rússia, que s'ha aliat amb el règim.

"Alep és el pivot", explica Joost Hiltermann, director del programa de Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica de l'International Crisis Group. Tot i que el Al-Assad voldria recuperar el control de tot el país, Rússia i l'Iran, els seus altres grans aliats, no hi estan tan interessats, adverteix. "Però tots estan d'acord amb Alep", va dir. "És massa gran per deixar-la anar, i l'interregne als Estats Units és una bona oportunitat per aprofitar el seu avantatge", assegura l'analista.

En un conflicte tan llarg i cruent com el de Síria, la magnitud del nombre de morts i ferits i l'escala de la misèria i la destrucció va més enllà de l'imaginable. Les històries individuals es multipliquen. Però el que hem vist aquests últims dies a Alep és gravíssim.

Un vídeo que circula a les xarxes socials, difós per Al-Jazeera durant el bombardeig a l'hospital pediàtric, mostra criatures tractades amb màscares d'oxigen després d'un suposat atac amb gas clor. També hi apareixen imatges d'infermeres agafant nadons prematurs de les incubadores enmig d'un núvol de pols causat pel bombardeig. Els traslladen a un soterrani i els deixen junts sobre una manta.

Una altra escena mostra un pare cridant davant el seu fill adolescent mort. "Ho he perdut tot, Ahmad. Tu ets la meva vida".

El personal mèdic que ha sobreviscut s'amaga a casa seva o amb familiars, diu Mohammad Kahil, que dirigeix les instal·lacions forenses a l'est: "Els hospitals s'han traslladat als soterranis, els carrers, les cases", diu. "Els metges i la resta del personal mèdic continua treballant amb molta energia, però en condicions molt dures", ha dit.

Mohammad Al-Ahmad, tècnic de radiologia, explica a través de les xarxes socials que almenys quatre metges han mort en els últims cinc dies de bombardejos.

Staffan de Mistura, representant especial de les Nacions Unides per a Síria, ha viatjat a Síria per pressionar els dos bàndols per una suspensió dels bombardejos; garantir l'accés dels civils a l'atenció sanitària, aliments i combustible, i aconseguir garanties d'algun tipus de sortida segura per als insurgents.

Cinc grups rebels actius a la rodalia d'Alep –incloent-hi el poderós grup islamista Ahrar al Sham i diversos grups que reben suport dels Estats Units–, van dir en una carta diumenge que donen suport el pla de Mistura. El ministre d'Exteriors sirià, Walid Al Moalem, diu que vol ajudar els civils, però que "no hi haurà cap recompensa per als terroristes".

Entre els combatents, però, no tothom es mostra disposat a un acord. "Mai negociarem amb el règim alauita: hem d'exterminar-los", diu Hassan Yaacoub, un combatent independent. "A partir d'ara, només parlaré en termes sectaris", va dir. "La màscara ha caigut. Adéu a la Síria unida. Síria ja no existeix".