L'atac a l'hospital de Metges Sense Fronteres: un crim de guerra dels Estats Units?

BarcelonaUn avió nord-americà va bombardejar dissabte de matinada l'hospital de Metges Sense Fronteres a Kunduz, al nord de l'Afganistan. Almenys 22 persones –12 cooperants de l'ONG i 10 pacients– van morir en l'atac, que ha obligat l'organització –l'única que oferia assistència mèdica a la ciutat– a abandonar la zona. Els Estats Units han donat explicacions contradictòries, i MSF parla de crim de guerra i reclama una investigació internacional amb garanties.

L'ONG ha difós aquest dimarts imatges de l'estat en què van quedar les instal·lacions mèdiques, arrasades per les bombes.

Què passa a Kunduz?

La presa de Kunduz, al setembre, va ser el principal triomf militar dels talibans des que el 2001 els Estats Units van iniciar la guerra a l'Afganistan per fer-los fora del poder després dels atemptats d'Al-Qaida de l'11 de setembre del mateix 2001 als Estats Units. Catorze anys després, quan l'administració Obama intenta culminar la retirada de les seves tropes del país, l'ofensiva talibana posa en dubte la capacitat de l'exèrcit afganès de contenir els islamistes. Kabul va prometre expulsar-los ràpidament de la capital de província, on els insurgents van aconseguir alliberar centenars de presos.

Com va ser l'atac?

Segons el testimoni del personal de MSF, després de sentir com un avió sobrevolava en cercle les instal·lacions, l'hospital va ser bombardejat durant una hora, malgrat que l'organització va alertar des de l'inici de l'atac que hi havia personal mèdic i pacients dins l'edifici. L'hospital va ser l'únic edifici atacat del complex on es troba. Tropes afganeses amb un equip de les forces especials nord-americanes que les formen eren prop de la zona.

Els EUA sabien quina era la ubicació del centre?

Amb una llarga experiència en conflictes armats, MSF havia enviat les coordenades GPS de l'hospital a totes les parts en conflicte: tant als Estats Units com a l'exèrcit afganès i els talibans. Ho havien fet només uns dies abans de l'atac, com fan sempre que tenen personal treballant en guerres.

Qui va bombardejar l'hospital?

El Pentàgon va reconèixer dilluns que va ser un bombarder AC-130, que s'utilitza per cobrir amb artilleria pesant les operacions especials. Els Estats Units i el govern afganès han donat versions contradictòries de les causes de l'atac: inicialment van dir que només responien als trets que milicians talibans havien disparat des de dins del complex. Després Kabul va assegurar que els combatents s'havien amagat dins l'hospital. MSF va respondre que això equivalia a reconèixer que l'atac va ser deliberat, i per tant, un crim de guerra.

Dilluns el comandant de les tropes nord-americanes a l'Afganistan, John Campbell, ja no va defensar que hi havia personal nord-americà en perill i va afirmar que eren les tropes afganeses les qui havien sol·licitat el bombardeig. I aquest dimarts, el mateix Campbell, ha reconegut que l'atac va ser un "error", i ha assegurat que els EUA mai podrien apuntar intencionalment una instal·lació mèdica protegida. "Per ser clars, l'atac aeri va ser una decisió dels Estats Units, dins de la cadena nord-americana de comandament", ha dit Campbell a la comissió d'exteriors del Senat dels EUA. Més enllà d'això, cap disculpa nord-americana.

"La realitat és que van ser els Estats Units qui van llançar les bombes sobre un hospital ple de pacients ferits i de personal de MSF. Els Estats Units són responsables dels objectius que ataquen, encara que formin part d'una coalició. No hi pot haver cap justificació i és cada cop més crítica la necessitat d'una investigació independent, transparent i complerta", diu Joan Tubau, director general de MSF a Espanya.

L'organització reclama que l'atac no quedi impune. "Necessitem respostes, no només per a nosaltres, sinó per a tot el personal mèdic i humanitari que assisteix les víctimes dels conflictes arreu del món", ha dit aquest dimarts Johanne Liu, presidenta internacional de MSF.

Es poden jutjar els Estats Units per l'atac?

"A priori, un atac en un hospital és un crim de guerra, però com que això porta al tema de la responsabilitat penal, cal determinar qui és la persona responsable, qui va donar l'ordre o qui la va executar. Si es pot demostrar que es va tractar d'un error s'exclouria la responsabilitat individual del presumpte autor. Ara bé, això no eximeix els Estats Units de la seva responsabilitat com a estat per violar el dret internacional humanitari", explica Rosana Alija, professora de dret internacional públic de la UB. El Tribunal Penal Internacional està estudiant si obre una investigació per crims comesos a l'Afganistan, i encara que els Estats Units no hagin ratificat l'Estatut de Roma, Alija apunta que el tribunal que jutja els crims de guerra podria ser competent per jutjar ciutadans nord-americans, perquè el crim s'ha produït a l'Afganistan.

Hi ha precedents d'un atac d'aquesta mena?

Per limitar les baixes entre les seves tropes, els Estats Units han recorregut a l'ús sistemàtic dels bombardejos aeris a l'Afganistan. L'ONU ha documentat la mort de 1.700 civils afganesos en bombardejos aeris des del 2008. Encara que les dades no diferencien els autors dels atacs, els Estats Units dominen la campanya aèria al país des de l'inici de la guerra, tant amb aviació convencional com amb drons.

Hi ha hagut diverses massacres de civils:

• Juliol del 2002: Els Estats Units bombardegen un casament a prop de Kandahar i deixen almenys 20 morts.
• Juliol del 2008: Bombarders nord-americans ataquen un comboi de dones i criatures que viatjaven amb una núvia a Nangarhar, amb el resultat de 47 morts.
• Novembre del 2009: Un altre atac en un casament deixa 37 morts.
• Maig del 2009: Un bombarder nord-americà B-1 arrasa la ciutat de Granai, amb un resultat d'entre 80 i 120 morts.

Pel que fa als equips de MSF d'arreu del món, els seus hospitals han patit atacs incomptables, i en alguns casos bombardejos (Síria, l'Iraq, Sudan, Somàlia), però mai d'aquesta gravetat. L'atac a l'hospital no té precedents, ni per les conseqüències ni pel fet que es tracta d'una agressió deliberada i precisa.