Les set vides del cap de l'Estat Islàmic

TunisL'exèrcit rus va assegurar aquest divendres haver assassinat Abu Bakr al-Baghdadi, el fonedís líder de l'autoanomenat Estat Islàmic, en un bombardeig fa prop d'un mes a la rodalia de Raqqa, la capital del seu 'califat'. Segons Moscou, l'operació tenia com a objectiu una reunió d'alts càrrecs de l'organització jihadista, i entre les víctimes sembla que hi hauria diversos membres de la seva cúpula a més d'Al-Baghdadi.

Des que, en la seva única aparició pública el 2014, es va proclamar califa en una històrica mesquita de Mossul, les notícies i rumors de la seva mort han circulat de forma regular. Per això regna l'escepticisme entre els experts. "Al-Baghdadi no estava fa un mes a Raqqa", ha piulat a Twitter l'investigador Hassan Hassan, mentre el Pentàgon ha declarat que no té cap evidència de la seva mort. L'últim cop que va donar senyals de vida va ser en un enregistrament de veu difosa el novembre del 2016.

Setge a l'Estat Islàmic a Raqqa

La notícia arriba en un moment en què s'estreny el setge contra Raqqa, a Síria, i l'EI ja només controla uns quants barris del centre de Mossul, la segona ciutat de l'Iraq i símbol del seu poder. Tanmateix, la pèrdua galopant de terreny del 'califat' durant els últims mesos no ha debilitat la seva capacitat de colpejar brutalment el cor d'Occident, com demostren els recents atemptats al Regne Unit.

L'espectacular irrupció de la milícia jihadista, que en pocs mesos va deixar en evidència els exèrcits iraquià i sirià i va esborrar la frontera entre els dos països àrabs, en bona part és fruit de l'afilada visió estratègica d'Al-Baghdadi. L'Al-Qaida de Bin Laden, de la qual es va escindir la seva branca iraquiana sota el lideratge d'aquest misteriós clergue per crear l'EI, no va aconseguir mai una fita tan agosarada. Entre les claus del seu èxit militar i polític hi ha l'audàcia d'haver declarat un 'califat' en una franja de Síria i l'Iraq, una referència a l'edat d'or de l'islam que va actuar com un imant per a milers de joves musulmans d'arreu del món.

A diferència de Bin Laden o Ayman al-Zawahiri, el seu successor al front d'Al-Qaida, així com també de la majoria de líders jihadistes, Al-Baghdadi sí que disposa d'unes sòlides credencials religioses, ja que es va graduar en teologia a Bagdad. Ara bé, Ibrahim Awad al-Badri, el nom que consta a la seva partida de naixement de l'any 1971, no va expressar sempre una vocació religiosa. Apassionat del futbol, va entrar al seminari només després d'haver fracassat en els intents de ser advocat per falta de nota o d'entrar a l'exèrcit iraquià per la seva condició de curt de vista.

Ara bé, el que l'ha acompanyat tota la vida és una profunda tenacitat i ambició per destacar, segons expliquen diversos testimonis. Tanmateix, no és aquesta la primera impressió que sol generar a causa de la seva timidesa. "Els psicòlegs el van classificar com a algú amb un fort desig de ser una persona important –no en la categoria de sociòpata, sinó una persona seriosa que tenia un pla seriós–. Es feia dir 'imam' i tenia una forta orientació religiosa", explica l'oficial Doug Stone, responsable de la presó de Camp Bucca, al llibre 'ISIS: Inside the army of terror' [ISIS: Dins l'exèrcit del terror].

Al-Baghdadi va ser arrestat poc després de la invasió nord-americana del 2003 sota l'acusació de liderar un grupuscle jihadista. Per tant, contràriament a algunes informacions, el seu procés de radicalització no es va iniciar fruit de les tortures a les presons dels EUA. Va ser a Camp Bucca, coneguda posteriorment com a 'universitat jihadista', quan es va començar a gestar la llegenda d'Al-Baghdadi, en un recinte que, segons les estimacions dels EUA, allotjava uns 1.350 jihadistes recalcitrants entre una població de 15.000 reclusos. El clergue de poques paraules es va dedicar a atraure els oficials de l'exèrcit de Saddam Hussein, l'experiència dels quals és clau per explicar les sorprenents victòries militars de l'EI l'any 2014.

Acostament a Al-Qaida

Tot i que Al-Baghdadi va ser inclòs dins el grup dels "irreconciliables", pel nul impacte que exercien sobre la seva ideologia els sermons amb finalitats moderadores dels imams de la presó, va ser posat en llibertat al cap d'uns mesos per falta de proves. Llavors es va integrar a la branca iraquiana d'Al-Qaida, en aquell moment sota la direcció del sanguinari Abu Mussab al-Zarqawi, i de mica en mica va anar pujant esglaons gràcies a la seva astúcia i als seus coneixements religiosos.

Sent tan reservat, poc se sap de la vida privada d'aquest pare de cinc fills. Encara queden molt buits en la seva biografia per saber com aquest "pare de família normal", com l'ha definit una de les seves dues dones, es va convertir en el cap de l'organització terrorista més poderosa de la història amb el rerefons del turbulent Iraq de l'era post-Saddam.