Bolsonaro confia la gestió de la pandèmia a un ministre anticonfinament

São PauloAmb la cassolada més sorollosa que hi ha hagut durant el confinament, barris de classe mitjana de São Paulo i Rio de Janeiro han contraprogramat la destitució del ministre de Sanitat, el traumatòleg Luiz Henrique Mandetta, convertit les últimes setmanes en heroi nacional per la defensa a ultrança del confinament per frenar el coronavirus. En paral·lel a les protestes, el president Jair Bolsonaro anunciava el nomenament de l’oncòleg Nelson Teich, que, amb nul·la experiència en la gestió pública, en les primeres declaracions ha deixat clar que està “completament alineat” amb els postulats del mandatari ultra brasiler.

La sortida de Mandetta es donava per feta des que diumenge, en el programa nocturn de la Rede Globo, va criticar amb una duresa inusitada la dualitat de discursos d'un Bolsonaro que es passeja sense protecció, aplega seguidors pels comerços i brama per la fi del confinament decretat pels governadors dels estats.

Respecte científic i popular

Amb les compareixences diàries, el ministre s’havia guanyat el respecte del país amb les explicacions sensates i pedagògiques en què alertava d’un possible col·lapse sanitari, com ja ha passat als estats de Ceará i l'Amazònia. Mandetta era l’antítesi del Bolsonaro, que exalta l’ús massiu de la cloroquina com el fàrmac miracle contra el covid-19. Mandetta deixa el càrrec sent el ministre més popular, amb un 76% d’aprovació, més del doble que el 33% del president.

Aquestes dades van enfurismar tant Bolsonaro com l’anomenat gabinet de l’odi, que dirigeix el seu fill Carlos des d’una sala al Palácio do Planalto, on crea campanyes de difamació online. “Alguns ministres se senten estrelles”, avisava el president. L’aproximació de Mandetta al governador de São Paulo, João Dória, enfrontat al líder ultra i possible candidat de la dreta a les eleccions del 2022, el va sentenciar.

El ministre rebel va marxar fent un al·legat a favor del sistema de sanitat pública i a favor de “la ciència” i amb una victòria inapel·lable a les xarxes socials, que és el camp de batalla preferit del bolsonarisme, ja que el seu tuit de comiat va obtenir, en un temps rècord, 325.000 likes.

I Nelson Teich, nerviós i sense transmetre cap mena de confiança, ha aterrat a primera línia política abaixant el cap i assegurant, com havia dit instants abans Bolsonaro, que “l’economia i la sanitat no competeixen entre si, sinó que són complementàries”. “Quan es polaritza es comença a tractar el tema com si fos persones versus diners i el bé versus el mal... I no, la situació no és res d’això”, ha afegit.

Les comunitats mèdica i científica es mostren preocupades perquè creuen que el nou ministre no tindrà autonomia, i temen una flexibilització presidencial de l’aïllament decretat per estats i municipis quan el país encara no ha arribat al pic del covid-19, previst ara per al maig. Nelson Teich, que és molt pròxim als interessos de les grans asseguradores mèdiques i els hospitals privats, demana temps enmig de la crisi sanitària per “conèixer millor” la pandèmia. Promet que hi haurà tests massius, però obvia que, al Brasil, només se’n fan 296 per cada milió d’habitants, la xifra més baixa entre els quinze països amb més morts.

El Bolsonaro més pur, el bel·ligerant, ha tornat en acció hores després de la crisi ministerial, amb un intercanvi de retrets amb el president del Congrés, Rodrigo Maia, que ha anat pujant de to i ha creat un nou incendi polític. Acorralat pel negacionisme davant la pandèmia, que li ha fet perdre suports entre governadors i diputats i redueix la popularitat entre els seus electors, el líder ultra ha dit que compta amb un dossier amb informacions dels serveis d’intel·ligència que demostraria que el president del Congrés, el governador de São Paulo i un sector del Tribunal Suprem maquinen un pla per fer un cop d’estat i treure’l del govern.

Diversos analistes preveuen que el desgast de la pandèmia recaurà de ple sobre Bolsonaro ara que ha prescindit del ministre Mandetta, que era la versió amable i ponderada del govern i feia de tallafocs davant d'una opinió pública perplexa pels exabruptes presidencials.