Bolsonaro designa el quart ministre de Salut des de l’inici de la pandèmia

Santiago de XileFins a tres vegades ha arribat a canviar de ministre de Salut el president del Brasil, Jair Bolsonaro, des de l’inici de la pandèmia. Aquest dimarts ha entomat el relleu Marcelo Queiroga, fins ara president de l’Associació de Cardiologia Brasilera, en substitució d’Eduardo Pazuello, un militar especialista en logística i sense experiència en salut abans d’assumir el ministeri. Queiroga serà, doncs, el quart ministre de Salut de la pandèmia al Brasil. “Té tot el que es necessita per fer una bona feina i donar continuïtat a tot el que Pazuello ha fet fins avui”, ha dit Bolsonaro.

“La política [per combatre el covid-19] és del govern de Bolsonaro, no del ministre de Salut. El ministre de Salut executa la política del govern”, ha dit Queiroga en les primeres declaracions com a titular de la cartera, quan li han preguntat pel ritme de la vacunació al país. També ha fet esment als confinaments, dels quals ha dit, alineat amb Bolsonaro, que només s’han d’aplicar “en situacions extremes” i que “no poden ser una política de govern”. Una opinió que difereix de la que havia fet explícita en ocasions anteriors, prèvies a assumir el càrrec.

Ja com a màxima autoritat sanitària, també ha evitat ser explícit sobre l'ús de la cloroquina, un fàrmac contra la malària que Bolsonaro sempre ha defensat per al tractament del covid-19, contra totes les recomanacions dels organismes internacionals. Ha assegurat que les seves opinions al respecte “són conegudes” i que “només cal investigar”. Partidari de l’ús de les mascaretes, ha demanat respectar la distància als periodistes que l’escoltaven: “Estan aquí aglomerats i això no és bo. Vull el seu suport per vèncer la pandèmia. Necessitem una unió nacional per vèncer el virus”. 

El recanvi s’ha concretat després d’un primer intent fallit amb la cardiòloga Ludhmila Hajjar, que va rebutjar la invitació de ser la titular de la cartera perquè discrepa amb Bolsonaro sobre la manera de reconduir la pandèmia, segons ha explicat ella mateixa. Ja amb el sí de Queiroga, Bolsonaro va destacar: “Té tot el que es necessita per fer una bona feina i donar continuïtat al que Pazuello ha fet fins avui”. Com el mateix president ha reconegut, Queiroga és un vell conegut de la família del mandatari, a qui ha donat suport en diverses ocasions a través de les xarxes socials. Ha tingut vincles amb el seu fill, el senador Flavio Bolsonaro, i també va participar en l’equip de transició del govern després de les eleccions presidencials del 2018.

Problemes amb la vacunació

La gestió d’Eduardo Pazuello, que la justícia investiga per “omissió” i “falta de transparència”, s’ha caracteritzat per acatar de forma incondicional les directives de Bolsonaro i pels problemes en campanya de vacunes. La immunització avança lenta al gegant llatinoamericà, mentre la crisi sanitària s’ha agreujat durant les últimes setmanes, com ha passat a la resta de la regió. Tot plegat, passa factura al president d’ultradreta, que des de l’inici de la pandèmia ha fet bandera del negacionisme: ha posat en dubte l’eficiència de les vacunes, va qualificar el virus de “gripeta” i ha dit que les mascaretes “són cosa de mariques”, entre altres polèmiques. 

L’únic tímid canvi en l’actitud de Bolsonaro es va veure la setmana passada, després de la primera compareixença pública de l’expresident Luiz Inácio Lula da Silva per l’anul·lació de les condemnes. L’ultradretà va aparèixer en públic amb la mascareta posada i va defensar la inoculació, que ara ha encarregat a Queiroga que acceleri.

Pressions pel canvi

Abans de Pazuello, el diputat Luiz Henrique Mandetta i l’oncòleg Nelson Teich també van sortir del ministeri de Salut, però ells per diferències amb el mandatari. El primer va ser destituït després d’un any i quatre mesos al càrrec, quan feia poc més d’un mes que la pandèmia havia arribat al Brasil. El segon va renunciar menys d’un mes després d’assumir la cartera. Pazuello, el tercer, s’ha mantingut 10 mesos com a titular fins que la situació ha estat insostenible. Les pressions, inclús de parlamentaris aliats de l’executiu, han obligat Bolsonaro a fer el pas. 

El nomenament es produeix en el pitjor moment de la crisi sanitària al país. El Brasil, que mai ha pogut controlar la pandèmia, ha comptabilitzat en les últimes 24 hores més de 1.000 morts i 36.000 nous casos positius. En total, el país registra quasi 280.000 morts i més d’11,5 milions de contagis, i és el segon del món amb més infeccions i defuncions per covid-19, només per darrere dels Estats Units.