BOLÍVIA

Protestes contra el quart mandat d’Evo Morales

El president bolivià perd el suport incondicional dels indígenes en postular-se per a les eleccions del 2019

Dues dones bloquejant un carrer de La Paz en una de les protestes contra Morales. El MAS és el partit del president.
Marta Rodríguez
16/12/2018
3 min

BarcelonaA gairebé un any de les eleccions, Bolívia viu les protestes més grans dels últims anys. Són protestes en contra que Evo Morales concorri a les pròximes eleccions, que, en cas de guanyar, el portarien al seu quart mandat i a ocupar la presidència fins al 2025. Un rècord absolut en un país que fins ara no tenia tradició de reeleccions. El president, el primer indígena a La Paz, va impulsar la limitació a dos mandats presidencials en la Constitució del 2009, però en acabar el màxim permès en va voler un tercer. I el va tenir gràcies a l’aval del Tribunal Constitucional. Morales sempre va argumentar que els primers quatre anys no comptaven perquè hi va haver una refundació de l’estat.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L’oficialista MAS (Moviment al Socialisme) va passar de ser un petit grup de caràcter regional a fer saltar la sorpresa als comicis del 2005 en imposar-se per majoria absoluta. I, des de llavors, en les tres ocasions que Morales ha competit a les urnes no ha tingut rival i sempre ha guanyat, també en l’última cita del 2014. L’anunci que el mandatari aspira a una nova reelecció ja va indignar la població, però el que ha fet vessar el got ha sigut que el mateix Constitucional primer i més recentment el Tribunal Superior Electoral declaressin legal la candidatura de Morales, en contra ja no només de la carta magna sinó de la decisió popular directa i inequívoca. Per buscar una legitimitat i eliminar els topalls, el govern va convocar el 21 de febrer del 2016 un referèndum per posar fi als dos mandats. Morales va rebre un cop dur, la seva primera derrota, ja que el no va sumar el 51,3% dels vots, una xifra, però, inferior a totes les seves victòries.

Morales, diu Pablo Stefanoni, redactor en cap de la revista Nueva Sociedad, és un candidat “debilitat i amb problemes de legitimitat, però encara lluny de ser derrotat”. L’oficialisme branda la sentència del Constitucional que valida la reelecció indefinida basant-se en la Convenció Americana sobre Drets Humans, però és “molt forçat”, continua aquest expert en política boliviana.

Crisi de confiança

Més contundent es mostra María Galindo, activista, feminista i ànima de Mujeres Creando i Radio Deseo, que, des de posicions esquerranes, ha participat en protestes contra la política de Morales, pel seu nul compromís contra la violència masclista o per la decisió de postular-se per al 2019 passant per sobre de la llei. “Si el tribunal electoral no fa complir els resultats del referèndum del 2016 que ell mateix va gestionar, com ens podem refiar ara que farà complir els resultats de les eleccions?”, es pregunta en una conversa telefònica. Galindo diu que no comparteix les plataformes dretanes al voltant del moviment 21-F, però acusa Morales de “voler tensionar i dividir la societat”, amb els riscos que això comporta.

Morales ha perdut el suport incondicional de les classes més populars que el van alçar i mantenir al poder amb una política social i de dignificació de la identitat indígena i els camperols. En les últimes manifestacions i marxes que hi ha per gairebé tot el país s’han vist, a primera fila, líders indígenes amb pancartes contra el president. Les últimes enquestes revelen que l’expresident i candidat Carlos Mesa ha agafat avantatge en la intenció de vot i podria guanyar en segona volta. Són els pitjors sondejos per a Morales, però encara queda molt de temps per a les eleccions i el president controla mitjans de comunicació. També pot aprovar mesures socials en una economia que, almenys en les dades macro, va com una fletxa, amb un 4,7% de creixement del PIB per la demanda interna i les inversions públiques.

Aquesta setmana, les protestes han viscut algun moment de tensió, com quan un grup de manifestants va cremar l’edifici del Tribunal Superior Electoral a Santa Cruz, la ciutat més gran i capital de la “província més anti-Evo”, recorda Stefanoni. Per a Galindo, el risc és el mimetisme amb Nicaragua i Veneçuela, països trencats socialment i políticament, abonat per la “injecció del discurs messiànic”, la repressió contra la dissidència i el “xantatge” a funcionaris perquè votin per Morales. Stefanoni, en canvi, no veu paral·lelismes amb els dos països, però sí que apunta a la temptació del president de “convertir el conflicte en una lluita entre els camperols i indígenes i la classe mitjana, poc propensa a mobilitzar-se, i fomentar la divisió social” per després presentar-se com l’únic salvador.

stats