Alliberats 344 nens segrestats per Boko Haram

BarcelonaEl govern de Nigèria va anunciar dijous a la nit que 344 nens que divendres passat havien estat segrestats d’un internat al nord-oest del país pels jihadistes de Boko Haram han estat alliberats. Després del segrest, que va tenir lloc a la ciutat de Kankara, a l’estat de Katsina, els nois van ser traslladats a una zona boscosa de l'estat veí de Zamfara, on els seus captors els van alliberar dijous al vespre. Els joves, escortats per les forces de seguretat, han arribat aquest divendres al matí a la capital de l'estat de Katsina. Després de ser rebuts pel governador Aminu Bello Masari, se'ls han fet proves mèdiques i se'ls ha permès tornar amb les seves famílies.

En declaracions a l'emissora alemanya Deutsche Welle, Masari ha assegurat que les autoritats no han pagat cap rescat als segrestadors, i que només hi han negociat. Ara bé, Nnamdi Obasi, investigador de l'International Crisis Group per a Nigèria, ha assenyalat a l'agència Efe que, tenint en compte els prececedents, "costa creure que [els segrestadors] deixessin marxar els nois incondicionalment, sense res a canvi". "En aquest moment, no sabem quines concessions materials o d'altre tipus hauria pogut fer el govern per persuadir els segrestadors", ha afegit. Sigui com sigui, el president nigerià, Muhammadu Buhari, ha celebrat l'alliberament dels ostatges i ha donat les gràcies al governador, als serveis d'intel·ligència, a la policia i a l'exèrcit.

Masari ha negat també que el segrest fos obra de Boko Haram, malgrat que aquest grup jihadista havia reivindicat l'acció, i ha assegurat que els responsables eren un grup de "bandits". Obasi matisa que "el segrest va ser dut a terme per grups criminals locals, bandits, aparentment amb alguns vincles amb Boko Haram". L'analista admet, però, que encara hi ha molts aspectes del cas per aclarir.

No hi són tots

L’alegria, però, no és completa. Tal com ha advertit el mateix Masari, no s’ha aconseguit alliberar tots els infants. “Hem recuperat la majoria de nois, però no tots”, ha dit a l’agència de notícies Reuters. El nombre d’ostatges, doncs, continua sent un misteri. Des d’Abuja, la capital nigeriana, sí que s'ha confirmat que cap dels nois ha sigut assassinat.

Aquest dijous, un vídeo difós per Boko Haram havia mostrat primer cop alguns dels nois. En les imatges hi apareixia un grup de desenes de nens al bosc, coberts de pols i alguns plorant, i un dels joves –que portava una samarreta del Barça– parlava a la càmera: “Hem sigut capturats per la banda d’Abu Shekau [el líder d’una de les faccions de Boko Haram]”, deia. En la gravació –publicada hores abans que el govern nigerià anunciés el rescat– el jove demanava a l’executiu que respongués a les exigències dels terroristes per alliberar-los. “Tots els exèrcits que pugueu enviar no els faran res”, afirmava l’estudiant, que semblava que repetís les paraules que la veu d’un home li dictava a l’altra banda de la càmera. El vídeo –que va ser verificat des d’Abuja– també deia que el nombre d’ostatges era superior als 500, però aquesta xifra no es va poder confirmar.

La notícia del seu alliberament ha sigut un alleujament per a Nigèria, conscient de les similituds d’aquest segrest amb el de les nenes de l’escola de Chibok el 2014. En el cas d’ara, els fets van tenir lloc divendres de la setmana passada, quan desenes d’homes van arribar de nit, en motocicletes i armats fins a les dents, a l’Escola de Secundària de Ciències del govern, un internat masculí situat a la localitat de Kankara, al nord-oest nigerià. Un cop allà, van desenfundar els fusells AK-47 i, després d’un tiroteig, van segrestar centenars de nens i adolescents. Però no va ser fins aquest dimarts, tres dies després, que Boko Haram se'n va atribuir l’autoria. “El que hem fet a Katsina ha sigut per promoure l’islam i desanimar les pràctiques antiislàmiques com l’educació occidental, que no és el tipus d’educació permesa per Al·là i el seu profeta [Mahoma]”, es justificava el grup fonamentalista.

Cop contra l'educació

El cas ha sigut especialment preocupant. En primer lloc, i sobretot, perquè es temia que acabés com el segrest de Chibok: de les 276 nenes segrestades, a hores d'ara gairebé la meitat continuen en parador desconegut. Moltes de les que van ser alliberades van tornar a casa embarassades o amb fills fruit de violacions dels jihadistes. En segon lloc, perquè ha sigut la primera operació a gran escala dels jihadistes al nord-oest de Nigèria. El grup acostuma a centrar els seus atacs al nord-est, la zona que els va veure néixer i que fa anys que pateix la brutal violència de l'organització extremista.

"És un atac potent, que suposa un cop d'efecte a nivell internacional: tornen a segrestar nens", va comentar fa uns dies a l'ARA Oriol Puig, investigador del Cidob. "Possiblement es vol aconseguir tornar a posar al mapa un conflicte que havia desaparegut una mica de l'agenda internacional i que havia quedat limitat a un àmbit més regional", va afegir.