La segona presó després de Boko Haram
L'exèrcit de Nigèria manté detingudes centenars de persones que van ser segrestades pels jihadistes
Maiduguri (Nigèria)Havia passat més d'un mes i Dije Ali continuava tancada en una presó militar amb els seus set fills. Al principi creia que era per mesures de seguretat. Veïns i familiars no tenien menjar i temien que Boko Haram s'acostés, de manera que van córrer cap als soldats nigerians per demanar protecció. "Entra al cotxe", recorda Ali que els van dir.
En lloc de deixar-la en un lloc segur, però, la família va acabar en un centre de detenció militar amb 130 dones més i els seus fills, i ningú els havia explicat ni per què eren allà ni quan serien llibertats. "No sabia què havia fet malament", va dir. "Pregava a Déu que ens deixessin anar".
Al nord-est de Nigèria els soldats lluiten una batalla brutal amb Boko Haram, el grup extremista islàmic que ha aterrit la regió des de fa anys amb la seva campanya d'assassinats, segrestos, violacions i saquejos. En la seva caça agressiva contra els milicians islamistes, però, l'exèrcit nigerià ha atrapat i detingut desenes de civils, incloent-hi nens petits i lactants, durant setmanes o mesos. I, de vegades, segons els activistes, hi ha desenes d'innocents desapareguts.
Aquest any han mort prop de 150 persones a la caserna de Giwa, on es van endur l'Ali i la seva família. Onze dels morts eren nens menors de 6 anys, entre els quals hi havia quatre nadons, ha indicat Amnistia Internacional, que aquesta primavera va localitzar en aquesta presó 1.200 persones, un 10% de les quals eren menors. "Molts van ser detinguts arbitràriament durant les detencions en massa, sovint sense proves", denuncia l'ONG.
Nigèria no és l'únic país de la regió criticat per anar massa lluny en la lluita contra Boko Haram. El Camerun ha estat acusat de la detenció de 1.000 persones sospitoses de donar suport a la secta islamista, moltes arrestades arbitràriament i mantingudes en condicions terribles, fet que ha provocat morts per malalties i malnutrició.
L'exèrcit de Nigèria es defensa afirmant que les detencions es produeixen per eliminar qualsevol persona que pogués ser perillosa, però hi ha testimonis que han arribat a descriure com els militars han dut a terme assassinats per venjança amb els seus veïns.
El nou president de la nació, Muhammadu Buhari, un exgeneral del nord del país elegit fa poc més d'un any després de prometre que acabaria amb la secta –des de llavors, les forces nigerianes han fet progressos–, i el tinent general Abdulrahman Dambazau, ministre de l'Interior, han afirmat recentment que la guerra contra Boko Haram "s'està guanyant", i han assegurat que "les víctimes tornen gradualment a casa seva i el govern treballa en la reconstrucció i conciliació" del país.
No obstant això, Boko Haram manté el control sobre moltes zones de la regió, fins i tot sobre algunes àrees que havien sigut alliberades. Les més de 200 escolars segrestades de la localitat de Chibok, que va inspirar la campanya #BringBackOurGirls [Torneu-nos les nostres noies], segueixen retingudes com a ostatges després de més de dos anys. Boko Haram acaba de fer ostentació del seu captiveri en un vídeo en què al·lega que algunes de les nenes van morir en atacs aeris militars nigerians, un fet que Lagos ha negat.
En la guerra caòtica amb Boko Haram, determinar qui n'és una víctima i qui n'és un simpatitzant pot ser complicat. Boko Haram mata sovint homes joves i nens que es neguen a unir-se a la insurgència, i això porta alguns soldats a creure que qualsevol home en edat de lluitar pot ser-ne un militant.
Algunes de les dones i les nenes capturades per Boko Haram s'enfronten a la mort llevat que acceptin "casar-se" amb lluitadors, un terme comunament utilitzat per descriure la violació que pateixen. Moltes de les noies són adolescents i n'hi ha que ni tan sols tenen 10 anys.
Al nord-est de Nigèria no només els soldats sinó que bona part de la població veu com a sospitosos aquells que visiblement han estat influenciats per la interpretació de l'islam que proclama la secta. La desconfiança generalitzada s'arma en el fet que Boko Haram ha utilitzat com a terroristes suïcides alguns dels seus segrestats, fins i tot dones i nens i nenes de 8 anys, que han estat obligades a fer-se esclatar en mig d'una multitud al mercat o carrers.
"Interrogar els sospitosos és un procés llarg", admet Kukasheka Usman, un portaveu de l'exèrcit, que sosté que no hi ha cap exèrcit al món que respecti tant [com el nigerià] l'estat de dret". No obstant això, experts legals acusen els militars de violar les lleis nacionals i internacionals en el combat contra Boko Haram i d'abusar de les detencions arbitràries.
"No importa com el govern de Nigèria busqui justificar el tracte abusiu dels detinguts alliberats del control de Boko Haram, els seus drets individuals semblen haver estat violats greument", denuncia David J. Scheffer, exambaixador nord-americà per a assumptes de crims de guerra. "Aquesta falta de rendició de comptes, que ha persistit durant anys, plana sobre el govern de Nigèria com una espasa de Dàmocles".
Amina Umar explica que va ser capturada per Boko Haram fa dos anys, quan en tenia 16, i gairebé immediatament va ser obligada a casar-se amb un lluitador. Una nit es va escapar i va caminar durant hores cap a la casa de la seva germana en un poble de la vora. Les dues noies van quedar en custòdia en una instal·lació militar on les van mantenir en una cel·la tancades per interrogar-les periòdicament. Després de set dies, els soldats van portar-les a la caserna de Giwa, on diu que va estar dos mesos i quatre dies abans de ser alliberada.