La fi política de l’home que va alliberar i espoliar Zimbàbue

BarcelonaL’era d’OldBob, el sobrenom amb què es coneix el president de Zimbàbue Robert Mugabe, va arribar ahir al seu final. Després de 37 anys al poder, el nonagenari dirigent va veure’s obligat a dimitir pressionat per l’oposició, pel seu propi partit i per l’exèrcit. S’acaba així una llarga setmana en què els militars van desplegar tancs i tropes a la capital, Harare, i van arrestar el president i la seva dona.

Tot i que encara no se sap qui substituirà Mugabe, el ZANU-PF -el seu partit, que és la formació majoritària al país- va publicar ahir al vespre una fotografia de l’exvicepresident Emmerson Mnangagwa a Twitter amb el missatge “Camarada president”. Mnangagwa, de 71 anys, va ser destituït fa tres setmanes del seu càrrec a instàncies de la dona del president, Grace Mugabe.

La primera dama és, precisament, una de les claus de l’actual crisi de Zimbàbue. Dirigent del ZANU-PF, Grace es perfilava com el relleu del seu marit al capdavant del país i per això va propiciar la dimissió del vicepresident. Aquest moviment i el seu creixent poder no van caure bé entre la vella guàrdia del partit i l’exèrcit, antics companys de revolució de Mugabe, cosa que va precipitar la situació cap a un cop d’estat que els militars en tot moment han negat.

Sense alternativa a la dimissió

Els militars sempre han mantingut que les seves actuacions no eren contra el president, sinó contra els “criminals” del seu entorn, i que garantien la seguretat de Mugabe i la seva família. Divendres passat, de fet, el president va acudir amb tota normalitat a un acte en una universitat de Harare acompanyat d’alguns militars.

Diumenge a la nit, també envoltat de comandants de l’exèrcit, Mugabe va aparèixer a la televisió nacional per anunciar que era “conscient” de les “preocupacions” que hi havia al seu partit i en molts sectors de la societat, i no va mostrar enuig pels moviments dels militars. Al discurs, però, Mugabe no va parlar de dimitir i va anunciar que pensava presidir el congrés que el ZANU-PF celebrarà al mes de desembre. Però aquestes declaracions no van agradar a l’exèrcit i al partit, que ja havia decidit la sort del dictador.

Ahir mateix a la tarda, el Parlament va aprovar una resolució que obligava Mugabe a dimitir en menys de 24 hores en virtut de l’article 97 de la Constitució. Diumenge passat, a més, el ZANU-PF ja havia substituït Mugabe en el càrrec de president del partit pel defenestrat Mnangagwa. Per la seva banda, l’Associació de Veterans de Guerra va organitzar una gran manifestació emparada per l’exèrcit per exigir la renúncia de Mugabe.

Un llegat controvertit

Als ulls de la història, Robert Mugabe, de 93 anys, tindrà dues cares: la del revolucionari que va alliberar el seu país dels britànics, i la del dictador violent i repressor. D’una banda, Mugabe va crear un dels sistemes universitaris més avançats de l’Àfrica -ell mateix tenia sis carreres- i va mantenir durant anys una economia sòlida i estable. De l’altra, el ja expresident és el principal culpable de l’extermini als anys 80 d’unes 20.000 persones de la tribu dels ndebeles. És també l’home que va enviar milers de soldats a lluitar al Congo amb l’objectiu íntim d’obtenir diamants. I és també el responsable d’haver-se quedat per a ell les terres i riqueses expropiades a la minoria blanca del país, per la qual Mugabe sentia autèntic odi.

Durant els últims anys, coincidint amb el seu matrimoni amb Grace -anomenada Disgrace [desgràcia] al seu país-, les seves extravagàncies i luxes faraònics van multiplicar-se. Al banquet de noces de la parella, que es van casar quan ella tenia 30 anys i ell 72, hi van assistir 12.000 convidats. També eren de domini públic les enormes despeses de Grace a les millors boutiques de París i la construcció de fastuosos palaus a Zimbàbue, Malàisia i Hong Kong.

Així que es va conèixer la notícia de la de la fi de Mugabe, centenars de persones van sortir als carrers de Harare per celebrar-ho. La mateixa escena es va repetir a Johannesburg, a Sud-àfrica, on viuen la majoria dels zimbabuesos expatriats.

En una entrevista amb la CNN, el periodista i activista Peter Godwin, que va treballar com a advocat pels drets humans al país, declarava entre llàgrimes: “Tota la meva vida adulta ha estat dominada per aquesta persona [Mugabe] i molts zimbabuesos han patit molt... És un dia extraordinari”.