Blinken reforça al Marroc el compromís dels EUA amb el pla d'autonomia per al Sàhara Occidental

Els Estats Units i el Marroc sempre han estat aliats estratègics, però últimament Rabat ha guanyat punts en les prioritats de la Casa Blanca: la "normalització" de relacions amb Israel i l'impacte de la guerra a Ucraïna han enfortit l'aliança. Ho demostra la visita del cap de la diplomàcia nord-americana, Antony Blinken, aquest dilluns i dimarts al Marroc.

"Els Estats Units volen reforçar la relació bilateral amb el Marroc, i per això l'administració Biden ha mantingut de facto el canvi de política de Donald Trump, que va reconèixer la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental a canvi de la normalització de relacions amb Israel", explica a l'ARA Eduard Soler, investigador del Cidob. "Els Estats Units ara veuen el Marroc també com un aliat d'Israel i alhora en la lògica de l'impacte de la guerra d'Ucraïna, quan han de reforçar el subministrament energètic dels seus aliats europeus: són tres agendes superposades", explica.

El Marroc vol aprofitar l'oportunitat per afermar el seu objectiu més preuat en clau interna: la qüestió del Sàhara Occidental. El seu ministre d'Exteriors, Nasser Bourita, ja ho va deixar clar dilluns en la inèdita cimera de cinc països àrabs amb Israel, que es va celebrar al desert del Nègueb: "Espero que ens retrobarem ben aviat en un altre desert i amb el mateix esperit". També en la mateixa reunió el ministre d'Exteriors israelià, Yaïr Lapid, va saludar el canvi de posició del govern espanyol, que ara dona suport al pla marroquí d'una autonomia per al Sàhara Occidental que tancaria la porta al dret a l'autodeterminació previst per l'ONU.

Trump va reconèixer el desembre del 2020 la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental, un pas del qual l'administració Biden no s'ha retractat. Però tampoc l'ha materialitzat en accions sobre el terreny ni amb tràmits legislatius o l'obertura d'un consolat als territoris saharauis sota ocupació marroquina. Al Marroc, Blinken ha tornat a qualificar el pla d'una autonomia marroquina de "seriós, creïble i realista". En la seva polèmica carta al rei Mohamed VI, el president espanyol Pedro Sánchez feia servir aquests mateixos adjectius i hi afegia el superlatiu "més". Era el preu imposat per Rabat per tancar la crisi diplomàtica oberta amb l'acollida a Logronyo del líder saharaui, Brahim Ghali, afectat per covid.

Bones relacions amb Algèria

Després del Marroc, Blinken visitarà el seu rival regional i arxienemic, Algèria, amb qui Washington també manté importants vincles en matèria energètica i de seguretat. "Els Estats Units juguen a les dues bandes", recorda Aurèlia Mañé, professora de la UB especialitzada en Algèria. Destaca que des de l'administració Obama els Estats Units estan immersos en una política de reorganització del mercat del gas, en què Alger també juga un paper. Amb el gasoducte que passa pel Marroc tancat, "Algèria està augmentant les exportacions cap a Itàlia, un mercat que a més li obre la porta directament als països de l'Europa Central, que ara justament busquen alternatives al gas rus". Per això la decisió de Sánchez de donar suport al pla marroquí per al Sàhara Occidental és tan perillosa: per a Alger el tema saharaui és una qüestió d'estat, i més ara que es percep l'aliança del Marroc amb Israel com una amenaça a la seva pròpia seguretat. Una altra cosa és que l'efecte no sigui immediat: Algèria, asseguren els experts consultats, voldrà mantenir els contractes signats amb Espanya per preservar la seva reputació. Una altra cosa és què passarà en el futur. En tot cas, assegura Mañé, Algèria no pot augmentar significativament les seves exportacions per oferir-se com a alternativa a Moscou sense explotar amb sistemes no convencionals com el fracking les reserves que té al sud del país, una zona amb un fort malestar social i prop de les poroses fronteres amb països tan inestables com Mali i el Níger.

I encara hi ha els posicionaments diplomàtics sobre la guerra a Ucraïna: el Marroc no s'ha presentat a les dues votacions que s'han fet a l'Assemblea General de l'ONU per condemnar la invasió russa per fer equilibris diplomàtics. El Marroc va al·legar aleshores el principi de "respecte a la integritat territorial i la sobirania dels estats membres de l'ONU", el mateix argument que ha refermat el departament d'Estat nord-americà en el seu comunicat anunciant la visita. "El Marroc està fent un joc d'equilibris diplomàtics i ha estat sorprenent que no cedís al que els Estats Units volien", explica Irene Fernández-Molina, professora de relacions internacionals de la Universitat d'Exeter. "Potser es voldran cobrar després aquest posicionament amb Rússia". Algèria, en canvi, s'ha abstingut en les dues votacions, un posicionament clar a favor de Moscou, amb qui manté una aliança històrica.