Un jove blanc mata nou persones a l’església d’una comunitat negra

WashingtonUn “crim d’odi” contra la comunitat afroamericana de Charleston, Carolina del Sud, va recordar ahir als Estats Units els foscos anys de la segregació racial. Un jove blanc va irrompre dimecres a la nit en un dels esglésies més antigues de la comunitat afroamericana d’aquesta ciutat i va matar nou persones: sis dones i tres homes.

La policia va detenir ahir el presumpte autor de la massacre, un jove blanc de 21 anys, després d’una gran operació de cerca i captura. “Estic satisfet d’anunciar l’arrest del sospitós”, va dir el cap de la policia de Charleston, Gregory Mullen. El noi, identificat com a Dylann Roof gràcies a l’ajuda dels seus familiars, va ser capturat en un control de trànsit a prop de Shelby, Carolina del Nord, a més de 320 quilòmetres del lloc dels fets.

Tant el departament de Justícia dels EUA com l’FBI han obert una investigació paral·lela a la de la ciutat d’aquest “crim d’odi” pel seu contingut racial. “L’única raó per la qual algú podria entrar en una església i disparar a la gent que estava pregant és l’odi”, va assegurar l’alcalde de Charleston, Joe Riley.

Tot i que la policia no va donar una llista dels noms dels morts, sí que va confirmar que una de les víctimes és el pastor de l’església atacada i senador demòcrata estatal, Clementa Pinckney, de 41 anys.

La tragèdia va passar dimecres cap a les nou de la nit [hora local], durant la sessió d’estudi de la Bíblia de la congregació. En un primer moment, Roof es va unir als feligresos i, poc després, es va aixecar i va començar a disparar contra els assistents. Vuit de les víctimes van morir al lloc dels fets i la novena ho va fer mentre era traslladada a l’hospital.

“He de fer-ho. Vosaltres violeu les nostres dones i us esteu apoderant del nostre país. Heu de morir”, va cridar el jove blanc, segons va dir una de les tres persones que van sobreviure a Sylvia Johnson, cosina del pastor assassinat. Johnson va explicar a la cadena NBC que Roof va demanar per Pinckney.

El jove detingut va penjar a Facebook fotos d’ell vestit amb una jaqueta amb banderes i símbols de grups de supremacia blanca i de l’era de l’apartheid de Sud-àfrica.

Tensions racials

La massacre en la històrica Església Episcopal Metodista Africana Emmanuel, fundada el 1822, es produeix en un any en què les tensions racials han tornat a reviure amb força als Estats Units per les morts de joves negres a mans de la policia. De fet, a més de casos com Ferguson o Baltimore -que van provocar grans manifestacions i protestes violentes-, Charleston va ser per uns dies a l’ull del debat racial. L’abril passat, un vídeo que mostrava un policia blanc disparant i matant un home negre, Walter Scott, que fugia corrent va commocionar el país.

Mig segle després de la fi de la segregació racial als Estats Units, els últims incidents mostren que la societat nord-americana no ha superat els seus problemes racials.

“El fet que això [el tiroteig] hagi passat en una església negra òbviament planteja preguntes sobre una part fosca de la nostra història”, va dir el president dels EUA, Barack Obama. “Sabem que l’odi a través de les races i religions són una amenaça especial per a la nostra democràcia i els nostres ideals”.

Obama va recordar que l’església atacada va ser fundada per afroamericans que “buscaven la llibertat” i que va ser cremada perquè treballava per posar fi a l’esclavitud. Tot i així, el primer president afroamericà del país es va mostrar convençut que aquesta tragèdia unirà tots els nord-americans. “La seva mort ens diu que hem de treballar amb passió i sense descans per a la realització del Somni Americà”, va afirmar el mandatari, que va utilitzar les mateixes paraules que va pronunciar el reverend Martin Luther King després de la mort de quatre nenes en un incendi d’una església de Birmingham, Alabama, perpetrat pel Ku Klux Klan, el 1963.

Un problema amb les armes

El president Obama va també lamentar que el país visqui una nova matança. I va afegir que cal fer una reflexió de per què aquestes tragèdies són tan recurrents. “Aquest tipus de violència massiva no succeeix en altres països avançats. Això no passa en altres llocs amb aquest tipus de freqüència”, va subratllar.

Els Estats Units són el país amb més armes del món, 90 per cada cent habitants. Obama va intentar a principis del 2013 restringir les armes de foc. El Senat, finalment, va tombar la seva reforma, tot i que es va impulsar arran de la tragèdia de Newtown, on van morir 20 nens.