Blair i Major fan campanya contra el 'Brexit' a Irlanda del Nord

LondresDos antics primers ministres britànics, Sir John Major i Tony Blair, han unit forces avui per mantenir el Regne Unit a dins de la Unió Europea (UE). En unes conferències pronunciades aquest matí a la Universitat de l’Ulster, a Derry (Irlanda del Nord), tots dos han advocat per evitar el 'Brexit', decisió que, si es produís, seria un “error històric”.

La inusual intervenció conjunta de dos dels arquitectes del procés de pau de l’Ulster ha situat en el centre del debat, per primer cop en la campanya del referèndum sobre la pertinença a la UE, el futur del Regne Unit com a unitat política. Perquè el 'Brexit', han advertit, posaria en perill les relacions amb Escòcia i amb Irlanda del Nord, on especialment hi ha un “risc d’inestabilitat”.

“La incòmoda i pura veritat —ha dit Major— és que la unitat del Regne Unit està en joc en la papereta de votació d’aquí dues setmanes”. L’ex 'premier' conservador, que va agafar el relleu de Margaret Thatcher a Downing Street entre 1992 i 1997, ha assegurat que si el referèndum del dia 23 té com a resultat el 'Brexit' però Escòcia opta per romandre a la UE, hi hauria un “seriós risc” que es desencadeni una segona consulta per la independència.

“La pressió seria irresistible i es posaria en perill la unitat política de més èxit de la història”, ha dit Major, que ha aventurat que en un hipotètic segon referèndum, amb el Regne Unit 'de facto' ja fora de la UE, podia “preveure un resultat molt diferent” del que va tenir lloc fa quasi dos anys.

Un altre dels grans interrogants que totes dues personalitats han posat sobre la taula són les relacions entre la República d’Irlanda i el nord de l’illa. L’actual zona de lliure circulació i de comerç, establerta fa més de 90 anys, podria veure com s’aixeca una nova frontera, que ho seria amb la UE.

D’acord amb Blair, successor de Major a Downing Street, aquest fet “crearia un immens problema” entre les dues bandes, que no va existir quan Irlanda i la Gran Bretanya van ingressar a l’aleshores Mercat Comú europeu, ja que ho van fer al mateix temps (1973). “La campanya per sortir-ne [de la Unió] ha de respondre a preguntes fonamentals sobre el futur d’Irlanda del Nord, sobre l’àrea de lliure circulació i sobre les implicacions que tindria deixar la Unió pel que fa al futur del Regne Unit. La gent d’Irlanda del Nord necessita tenir les respostes els propers dies”.

Major i Blair no s'han referit explícitament a un possible rebrot de la violència al nord de l’illa en cas de 'Brexit', però el missatge ha quedat implícit, potser perquè tots dos representen el combat contra els fantasmes del passat de què encara vol lliurar-se la regió.

El missatge dels dos ex primers ministres s'ha fet ressò, tanmateix, d’un expressat avui per l’expresident nord-americà Bill Clinton, a través d’un article publicat en exclusiva al setmanari d’esquerres 'New Stasteman'. Clinton, un altre dels actors destacats del procés nord-irlandès, afirmava que li “preocupa que la futura prosperitat i la pau d’Irlanda del Nord es podria veure en perill si la Gran Bretanya surt” de la UE.

Els dubtes que han expressat Blair i Major han sigut immediatament contestats per Theresa Villiers, ministra del govern Cameron per a Irlanda del Nord, i partidària del 'Brexit'. Villiers ha assegurat que “podem mantenir una frontera terrestre oberta”. Els riscos que hi pugui haver “no són significativament més greus que els que ja es gestionen amb eficàcia avui, a través de la cooperació bilateral entre el Regne Unit i Irlanda”.

Connivència policial

Mentre que Major i Blair alertaven sobre el possible impacte del 'Brexit' a Irlanda del Nord, el Defensor del Poble de la Policia de l’Ulster, Michael Macguire, va emetre ahir un duríssim informe sobre la connivència policial amb l’assassinat de sis catòlics a mans de dos paramilitars que actuaven com a confidents de les forces de seguretat. L’atemptat va tenir lloc el 18 de juny de 1994 quan els dos membres de la Força de Voluntaris de l’Ulster (UVF, en les sigles en anglès) van irrompre al The Heights Bar del poblet de Loughinisland, a quaranta milles al sud de Belfast, i van obrir foc indiscriminadament. Les víctimes, tots civils, veien en aquells moments el debut de la selecció de futbol de la República d’Irlanda contra Itàlia, en el Mundial dels Estats Units. L’informe de Macguire assegura que la policia coneixia el nom dels responsables vint-i-quatre hores després dels fets. No van detenir ningú, però.