Viola Desmond, la primera persona negra a aparèixer als bitllets canadencs

BarcelonaEl 1946 Viola Desmond, una dona de negocis que tenia la seva pròpia línia de cosmètics, va fer història al Canadà. En un cinema de la localitat de New Glasgow, a la costa atlàntica del país, Desmond va decidir seure en una zona reservada per a persones blanques, malgrat que ella no ho era. Va ser arrestada i multada per desafiar les lleis que discriminaven les persones negres al país nord-americà.

Avui, més de 70 anys després, Desmond, que va morir el 1965 a l'edat de 50 anys, serà la primera persona negra -i la primera dona que no pertanyi a la reialesa- a aparèixer sola en un bitllet canadenc. El 2016 el govern del Canadà va anunciar aquesta decisió, i la setmana passada va fer la presentació oficial del bitllet: de 10 dòlars i que començarà a circular a partir d'aquest any.

Una anècdota fortuïta

Igual que molts altres relats silenciats, el de Desmond va ser un gest de reivindicació. Segons ha transcendit -en part gràcies a l'esforç de la seva germana, Wanda Robson-, Desmond es trobava a New Glasgow promocionant els cosmètics que comercialitzava. Una avaria en el seu vehicle va fer que decidís entrar al cinema del municipi a veure una pel·lícula.

Desmond no coneixia la política de segregació que obligava els clients de pell negra a seure a la part de dalt del teatre i no a la platea. Per tant, ella va demanar una entrada a la planta baixa, però el caixer, sense donar-li cap tipus d'explicació, li va vendre un seient per a la llotja -que era un cèntim més barat que els altres-. Un cop a dins, un acomodador la va obligar a seure a la planta superior, la zona dels afroamericans. Desmond, que llavors tenia 32 anys, s'hi va negar i va acabar detinguda després que el gerent del cinema truqués a la policia.

Va passar la nit a la presó i, al dia següent, se la va condemnar a pagar una multa de 20 dòlars de l'època per intent de frau. La polèmica suscitada per aquell cas va servir per mobilitzar la comunitat afrocanadenca contra les lleis provincials de segregació, abolides el 1954.

Després d'anys de lluita, Desmond, que va anar a viure als Estats Units, va rebre el perdó del Canadà. Malgrat això, quan li van atorgar, l'any 2010, l'empresària ja feia dècades que havia mort.

Com és el bitllet?

La part posterior del bitllet, de 10 dòlars, presenta imatges i símbols que, segons l'explicació oficial, representen la contínua recerca de drets i llibertats del Canadà. S'hi reconeix el Museu Canadenc de Drets Humans, el primer museu del món dedicat exclusivament a l'evolució, celebració i futur dels drets humans. També s'hi mostra una ploma d'àguila, que representa el viatge en curs cap al reconeixement dels drets i les llibertats dels pobles indígenes del Canadà, i un extracte de la Carta de Drets i Llibertats del país.

A més de l'innovador procés de consulta pública utilitzat per dissenyar el bitllet, s'han agregat característiques de seguretat millorades per tal d'evitar-ne la falsificació. Els nous bitllets, de color lila, s'imprimiran en polímer, que, segons els experts, permet una resistència més gran que els bitllets de banc en paper. Aquest bitllet és vertical i té la mateixa mida i funcionalitat que els bitllets de banc canadencs existents.