Els birmans surten massivament al carrer per dir prou a la junta militar

Fa 12 dies seguits que els birmans surten als carrers a protestar contra el cop d'estat militar de l'1 de febrer, però les d'aquest dimecres han sigut les manifestacions més multitudinàries fins ara. Hi ha dos motius que han portat els ciutadans a protestar més que mai: el presumpte judici a què sotmetien avui mateix la popular líder civil, Aung San Suu Kyi, i la roda de premsa que van oferir ahir dimarts els militars, la primera des que van assumir el poder, i en què es van limitar a tornar a anunciar que convocaran eleccions –sense especificar quan– i a defensar la suposada legalitat del seu cop. També van assegurar que la gran majoria de la població donava suport al nou govern militar. La gran mobilització d'avui, però, torna a posar en dubte la veracitat d'aquesta afirmació.

A primera hora d'aquest dimecres, un munt de cotxes bloquejaven les carreteres d'entrada i carrers principals de Rangun, la ciutat més gran i capital econòmica del país. "Diversos centenars de cotxes s'han espatllat simultàniament a les carreteres de la ciutat, i han generat llargues caravanes", deia el diari Myanmar Times a la seva web. Poc després milers de persones ocupaven els carrers tant de Rangun com d'altres ciutats del país, des de la capital, Nay Pyi Taw, fins a Mawlamyine, al sud, o Mandalay, al centre del país, on desenes de milers de persones han tallat també les vies de ferrocarril.

"Hem de ser l'última generació que experimenti un cop d'estat", va dir Sithu Maung, membre electe del partit d'Aung San Suu Kyi, la Lliga Nacional per a la Democràcia (LND), davant de milers de persones a la Sule Pagoda, en l'acte central de la manifestació de Rangun. Un altre dels líders de la LND que no han sigut empresonats, Kyi Toe, havia convocat la multitud des de Facebook: "Mostrem la nostra força contra el cop que ha destrossat el nostre futur com a joventut i com a país". La junta militar ha presentat càrrecs també aquest dimecres contra sis celebritats locals, com l'actor birmà Pyay Ti Oo, per haver animat la població a participar en les protestes.

Fins ara no ha transcendit res sobre el judici que afrontava Aung San Suu Kyi, que s'estaria desenvolupant de manera secreta. Ahir dimarts la junta militar va afegir nous càrrecs a la seva acusació: li va imputar una presumpta violació de la normativa per covid-19 del país, que s'afegeix als càrrecs per suposada importació il·legal que li va imputar en un principi, argumentant que s'havien trobat sis walkie-talkies importats il·legalment en el seu domicili. Unes acusacions que podrien suposar fins a tres anys de presó per a la premi Nobel de la pau, de 75 anys, que ja va passar 15 anys en arrest domiciliari estricte durant la dictadura militar dels anys 90.

El relator especial de l'ONU per a Birmània, Tom Andrews, temia la possible "violència a gran escala" en què podrien desembocar les grans manifestacions de dimecres, ja que deia tenir informes de moviments de tropes en direcció cap a Rangun, on hi havia la protesta més multitudinària. "En el passat, aquests moviments de tropes han precedit assassinats, desaparicions i detencions en massa. Podríem estar en el precipici que l'exèrcit cometi crims encara més grans contra el poble de Birmània", advertia Andrews en un comunicat emès des de Ginebra.

A Rangun, milers de manifestants s'han concentrat també davant de l'ambaixada de la Xina, país a qui acusen d'haver donat suport al cop militar. L'ambaixada s'ha vist forçada a fer un comunicat públic en què nega qualsevol coneixement previ del cop d'estat i assegura que té "relacions amistoses" tant amb l'exèrcit birmà com amb la LND d'Aung San Suu Kyi. L'enorme pes econòmic de la Xina al país li confereix una influència política clau, que ha portat molta gent a sospitar una possible complicitat amb els militars que han usurpat el poder. Però la directora del programa sobre la Xina de l’Stimson Center de Washington, Yun Sun, assegura que el cop d'estat va ser una decisió precipitada dels militars en l'últim cap de setmana de gener i que si la Xina hagués sigut conscient del moviment no hauria enviat el seu ministre d'Exteriors a Birmània pocs dies abans per negociar amb el govern d'Aung San Suu Kyi les infraestructures pendents al país.

De fet, segons Yun Sun, si el govern xinès pogués escollit preferiria seguir negociant amb Aung San Suu Kyi, amb qui les relacions, de fet, s'havien fet encara més estretes arran de l'aïllament polític internacional derivat de la neteja ètnica contra la minoria ètnica dels rohingyes. No obstant, la Xina ha vetat fins ara qualsevol condemna contundent del cop d'estat en el Consell de Seguretat de l'ONU, com acostuma a fer en aquests casos.