Birmània, nou tauler de la pugna entre la Xina i els Estats Units

BarcelonaPer al flamant president dels Estats Units, Joe Biden, el cop d’estat de dilluns a Birmània representa un desafiament important en la seva política exterior: posa a prova tant el seu compromís amb els valors democràtics al món (una de les seves promeses de campanya era convocar una cimera internacional sobre democràcia) com la seva rivalitat amb la Xina. “A causa de la seva situació estratègica i del creixent antagonisme regional entre la Xina, l’Índia, els Estats Units i altres països al Sud-est Asiàtic, Birmània és enmig d’aquesta àrea de rivalitat i això la fa important per als Estats Units”, encara que sigui de manera “modesta”, explica Joshua Kurlantzick, investigador sobre la regió del Council on Foreign Relations.

Per a la Xina, de fet, Birmània és un estat clau en l’expansió de la seva influència econòmica a la zona. És el país que li permetrà evitar el coll d’ampolla de l’estret de Malaca, infestat de pirates, i tenir una via directa d’accés a l’oceà Índic per a l’entrada i la sortida de mercaderies, incloent-hi la importació de petroli. El projecte per a aquest Corredor Econòmic Xina-Myanmar és una de les potes de l’anomenada Belt and Road Initiative, la nova Ruta de la Seda amb què Xi Jinping vol connectar la Xina amb el món i alhora reforçar la seva influència sobre els països veïns a còpia d’inversions milionàries en infraestructures. Precisament per negociar aquest projecte, el ministre d’Afers Estrangers xinès va visitar Birmània fa menys d’un mes.

El govern ara deposat de la Nobel de la pau Aung San Suu Kyi “havia construït una molt bona relació amb la Xina, amb llaços més estrets fins i tot dels que va tenir Pequín amb la junta militar” en els anys de dictadura que es van acabar el 2011, assegura Kurlantzick. Una relació que s’havia fet encara més estreta després de l’èxode de 700.000 rohingyes del país el 2017 arran de la neteja ètnica perpetrada per l’exèrcit birmà contra la minoria musulmana.

“Pequín prefereix Suu Kyi”

La Xina va ser l’única que va donar suport explícit al govern birmà davant les acusacions de genocidi, mentre les potències democràtiques li reimposaven sancions i es tallava l’aixeta de les inversions a una Aung San Suu Kyi que va sortir en defensa dels militars genocides. Ara aquests militars l’han fet fora del govern i la tenen detinguda, amb la resta de líders del seu partit, la Lliga Nacional Democràtica (NLD). I la Xina, seguint la seva doctrina de “no ingerència”, veta condemnar explícitament el cop d’estat al Consell de Seguretat de l’ONU.

“Si la Xina pogués escollir, preferiria un govern de la NDL, però la Xina no escull i haurà de negociar amb qui hi hagi al poder”, explica per correu la directora del programa sobre la Xina de l’Stimson Center, Yun Sun.

La Xina és la creditora del 40% del deute acumulat pel govern birmà, uns 4.000 milions de dòlars, segons un informe del think tank independent nord-americà International Republican Institute. Tot i que els militars volien trencar l’excessiva dependència econòmica del seu país amb la Xina, queda clar que tampoc tindran gaires més opcions. “La Xina serà l’únic gran inversor per a una Birmània sota poder militar i l’exèrcit voldrà usar el corredor econòmic per continuar desenvolupant-se: no es poden permetre perdre la Xina ara”, diu Yun Sun. Aparcats els drets humans, el pragmatisme s’imposa per a uns i altres.

Rússia també ha vetat la condemna al cop d’estat de l’ONU, com fa sempre en aquests casos, però tot i que els militars birmans “compren armes i s’entrenen a Rússia”, diu Yun Sun, Moscou és un actor menor en aquest conflicte. Tampoc l’Índia pot fer ombra a la Xina com a aliat clau de Birmània, tot i que ha estat alimentant una relació més pròxima a Suu Kyi i també als militars, als quals van vendre dos submarins l’any passat. L’únic que pot fer de contrapès a Pequín, doncs, és Joe Biden. La seva influència, a més, pot arrossegar altres potències asiàtiques amb vincles econòmics amb Birmània, com el Japó, Corea del Sud o Singapur.

La gran riquesa dels militars

“Les sancions econòmiques sí que funcionen, i als que diuen que imposar sancions empenyerà Birmània a mans de la Xina els recordo que ja hi és”, insisteix amb vehemència Kyaw Win, líder de Burma Human Rights Network, convençut que les sancions als militars són l’única via per retornar la democràcia al poble birmà. Aquests militars, començant pel general Min Aung Hlaing, que ha assumit tot el poder al país, “tenen milions de dòlars vinculats a la comunitat internacional”, apunta.

Ho va revelar al setembre Amnistia Internacional (AI), que va publicar una investigació sobre els lligams de grans empreses multinacionals amb els crims de lesa humanitat comesos per l’exèrcit birmà. El mateix Min Aung Hlaing està acusat per l’ONU de ser el màxim responsable del genocidi rohingya. També té 5.000 accions del Myanmar Economic Holdings Limited (MEHL), un hermètic conglomerat empresarial amb activitat als sectors miner, cerveser, tabaquer, tèxtil i bancari. La investigació d’AI sobre el MEHL va deixar al descobert els enormes dividends que cobren els militars birmans –accionistes majoritaris– i els lligams del conglomerat amb multinacionals japoneses, sud-coreanes, xineses i de Singapur.

Activistes birmans i ONGs urgeixen la comunitat internacional, i sobretot els EUA, a imposar sancions sobre la riquesa personal dels militars i contra els dos grans conglomerats a les seves mans, el MEHL i la Myanmar Economic Corporation. Però els analistes són escèptics sobre l’impacte real que puguin tenir per contrarestar el cop d’estat. “Les sancions sempre les acaba notant més el poble”, recorda Yun Sun.