Birmània castiga la premsa crítica

BangkokEls dos periodistes es van trobar a mitjans de desembre amb un caporal de la policia de Birmània, davant de la seva insistència, en un restaurant de Yangon, al sud del país. Confosos perquè la conversa no responia a la urgència inicial que l’oficial va reclamar per a la reunió, els dos reporters van decidir donar per acabat el dinar, però abans de marxar es van emportar dos documents que l’oficial va insistir a donar-los. Els periodistes són Wa Lone i Kyaw Soe Oo, treballadors de l’agència de notícies Reuters, i tot just sortir per la porta del restaurant van ser arrestats. Se’ls van confiscar els documents, que, segons van declarar posteriorment, no havien tingut temps ni de mirar. Ahir, malgrat els testimonis de diversos policies que van negar les acusacions contra els reporters, Wa Lone i Kyaw Soe Oo van ser condemnats a set anys de presó per violar la llei de secrets oficials de l’estat, vigent des que Birmània era una colònia britànica.

Els dos periodistes, de 32 i 28 anys, estaven investigant la matança de deu rohingyes a mans de l’exèrcit birmà i monjos budistes a localitat d’Inn Din. Durant gairebé els nou mesos que ha durat el procés judicial que ha acabat amb la condemna, el cas dels reporters es va convertir en un símbol de la repressió de la premsa per part del govern birmà, mentre els funcionaris del país intenten negar o amagar les atrocitats comeses per l’exèrcit contra la minoria musulmana dels rohingyes. Un informe recent de les Nacions Unides va definir aquestes atrocitats de “genocidi” i va exigir responsabilitats a la junta militar que dirigeix el país.

Muntatge policial

Les defenses dels periodistes, juntament amb associacions professionals i de defensa dels drets humans, van assegurar que l’únic delicte dels dos processats va ser haver fet periodisme documentant l’assassinat massiu i la neteja ètnica dels rohingyes a l’estat de Rakhine, ara fa un any. Els advocats van criticar que tots els documents citats pel jutge, així com els fitxers i els números de telèfon obtinguts dels mòbils i dels domicilis personals dels acusats, ja eren públics en el moment de la seva detenció, i que tenir contactes és part de la seva feina periodística.

No obstant això, el jutge Ye Lwin va rebutjar aquests arguments i va defensar que els periodistes havien intentat constantment obtenir secrets governamentals. “No es pot dir que fessin periodisme normal”, es llegeix al veredicte, que retreu que els documents secrets podrien haver anat a parar en mans d’“enemics del país”.

Però durant el judici els testimonis van desmuntar l’acusació de la fiscalia. Un oficial va admetre que va cremar les notes de la detenció i un altre va dir que la informació dels documents suposadament secrets entregats als reporters ja havia sigut publicada per diversos diaris abans de les detencions. Fins i tot un capità, Moe Yan Naing, va declarar que els arrestos eren un muntatge. “Estic dient la veritat, perquè un policia de qualsevol rang ha de mantenir la seva integritat”, va afirmar aquest oficial als periodistes després d’haver testificat. “És cert que va ser un parany”, va insistir.

“La decisió és molt decebedora”, va dir un dels advocats dels reporters, Khin Maung Zaw, després de l’audiència. “Això és dolent per a l’estat de dret, dolent per a la llibertat d’expressió. Aquesta decisió va contra la democràcia”. El president de Reuters, Stephen J. Adler, va titllar el veredicte d’“injustícia” i va instar el govern a alliberar els periodistes. Així mateix, va atribuir el cas a voler intimidar la premsa i a “silenciar” els resultats de la investigació sobre la repressió contra els rohingyes. “Sense proves de delicte i mostres de la conxorxa policial, la decisió demostra la pèrdua constant de la llibertat”, va destacar. Per la seva banda, els dos periodistes condemnats van confessar sentir-se decebuts, alhora que van insistir en la seva innocència.

El veredicte del jutge i les dures condemnes s’han llegit com un nou cop al llegat de San Suu Kyi, la premi Nobel de la pau que dirigeix el govern civil i que havia sigut símbol de la lluita per la democràcia i els drets humans durant els 15 anys que la dictadura la va mantenir en arrest domiciliari. Ni les crítiques ni les peticions internacionals perquè intercedeixi han fet variar el paper de la governant, que ha evitat fer cap retret a la junta militar que tutela el país.

Malgrat les seves credencials com a activista, ha sigut el govern de Suu Kyi el que ha formulat les acusacions contra els dos periodistes. “És profundament inquietant per a tots els que han lluitat tant per la llibertat”, va dir Scot Marciel, ambaixador dels Estats Units al país, que va assistir a la lectura del veredicte.