Birmània i Bangladesh pacten un pla per repatriar els rohingyes, tot i que l'ONU alerta que el genocidi continua

BarcelonaBangladesh començarà a deportar a Birmània refugiats rohingyes a partir del novembre, com s'ha sabut només una setmana després que experts de l'ONU alertessin que el "genocidi" contra aquesta minoria musulmana continua. Fins a 720.000 rohingyes van fugir l'any passat d'una brutal ofensiva militar a Birmània per instal·lar-se en precaris camps a la veïna Bangladesh.

Els dos països han dissenyat ara un pla "molt concret" per començar les repatriacions, segons han anunciat aquest dimarts els respectius ministres d'Exteriors. "Hem explicitat la nostra voluntat de començar la repatriació com més aviat millor", ha explicat Myint Thu, secretari d'Exteriors birmà. El seu homòleg bangladeshià, Shahidul Haque, ha dit que volen "començar les repatriacions a mitjans de novembre".

Inicialment Bangladesh va mostrar una bona predisposició a acollir els refugiats que fugien de la violència, però les coses han canviat a mesura que la situació s'allargava i les empobrides comunitat locals perdien recursos bàsics.

En cap cas està garantida la seguretat dels deportats i ni tan sols es pot assegurar que el pla funcioni a nivell logístic. La majoria de pobles rohingyes han estat destruïts i hi ha el temor que els nous complexos residencials construïts pel govern birmà s'acabin convertint en presons a l'aire lliure.

El cap de la missió especial de l'ONU a Birmània, Marzuki Darusman, va alertar la setmana passada que milers de rohingyes continuen fugint del país, on el 94% de la població es declara budista. La missió també va advertir que els musulmans que continuen a dins del país "pateixen les restriccions i la repressió més severes". Darusman va qualificar la situació de "genocidi en curs".

Al juny les autoritats birmanes van signar un compromís amb l'ONU que preveu que es donin unes condicions mínimes abans de procedir a la repatriació dels rohingyes, entre les quals hi ha garanties per a la seguretat de la minoria musulmana i un procés perquè els sigui reconeguda la ciutadania, de manera que deixin de ser apàtrides. Tot i que aquesta comunitat és present a Birmània des de fa generacions, el 1982 una llei els va excloure de la ciutadania.

Ara no queda gens clar que cap d'aquests requisits és compleixi: les autoritats i una bona part de la població continuen identificant la minoria amb el terrorisme. L'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) alerta que no hi ha les condicions per a un retorn digne, segur i sostenible dels rohingyes a Birmània.