TERRORISME ISLAMISTA

Bin Laden va deixar 26,7 milions a la jihad en el seu testament

Nou material desclassificat pels EUA revela que tenia aquests diners al Sudan

Seguidors de Bin Laden es manifesten a Islamabad, dies després de l’11-S.
Sònia Sánchez
02/03/2016
3 min

BarcelonaOssama bin Laden, el líder d’Al-Qaida que va ser durant una dècada el terrorista més buscat del món, tenia 29 milions de dòlars (26,7 milions d’euros) amagats al Sudan, on va viure als anys noranta. “Espero que els meus germans, germanes i ties maternes obeeixin la meva voluntat i gastin tots aquests diners que he deixat al Sudan en la jihad, pel bé d’Al·là”, assenyalava el mateix Bin Laden en el seu testament. Un document que va ser desclassificat ahir pel govern dels Estats Units, en una nova tongada de 113 nous documents oferts a la llum pública d’entre tots els que els marines nord-americans van requisar de l’edifici d’Abbottabad (Pakistan) on van trobar i executar el líder d’Al-Qaida el maig del 2011. El maig de 2015 ja es van desclassificar 103 documents.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

En la carta, Bin Laden especifica que 12 d’aquests milions els va rebre del seu germà Abu Bakir Muhammad bin [Laden] “de part de la Bin Laden Company for Investment in Sudan”, una empresa de construcció que el mateix terrorista d’origen saudita va fundar al Sudan. Però en el testament deixa indicacions perquè l’1% dels 29 milions que hi ha al Sudan (290.000 dòlars) siguin lliurats a un enginyer que va treballar per a una altra empresa fundada per ell al país africà: Wadi al-Aqiq Company. Aquesta seria la primera empresa fundada per Bin Laden al Sudan amb l’objectiu de recaptar diners per a Al-Qaida. Un altre 1% dels 29 milions el deixa a Abu Hafs al-Mauritani, teòleg i líder espiritual del grup jihadista, però la resta ha de ser destinat a la jihad.

Per als seus familiars, Bin Laden deixa algunes quantitats similars a aquests 200.000 euros, o més petites, però en format d’or o de rials, la moneda saudita.

“Si em maten, fes caritat per mi”

En una altra de les cartes desclassificades ahir, escrita al seu pare, Bin Laden demana que se saldin els deutes amb qui va pagar les despeses del seu casament un tal Abu Burhan al-Suri. “M’he allistat com a immigrant i mujahidí per la gràcia de Déu. Si em maten, resa molt per mi i dóna caritat en el meu nom, ja que necessitaré ajuda per arribar a la casa permanent”, li diu al seu pare en la missiva.

Els documents desclassificats mostren també els pensaments del que va ser l’enemic número u dels EUA els últims mesos abans de l’execució extrajudicial per part de les forces armades nord-americanes. En una de les cartes, per exemple, es mostra preocupat per la possibilitat que un dentista iranià hagi implantat un aparell de rastreig en la dentadura de la seva esposa. “La mida del xip és de la llargada d’un gra de blat i l’amplada d’una fina peça de fideu”, escriu en un dels documents, utilitzant un dels seus pseudònims o noms de guerra, Abu Abdallah. El temor que li hagin implantat algun dispositiu de localització és habitual en el Bin Laden d’aquella època i apareixia ja en altres papers desclassificats abans.

Entre els documents que van trobar a casa seva l’equip de les forces especials SEAL de la marina dels Estats Units hi ha cartes personals, fulls de càlcul, manuals tècnics, documents religiosos, llibres i retalls de diaris i revistes. Fins i tot hi havia material pornogràfic, segons va confirmar l’any passat el cap de la intel·ligència nord-americana, James Clapper, tot i que va advertir que aquesta part de la documentació no seria desclassificada precisament per la seva naturalesa. De fet, fins ara només s’ha desclassificat una part molt petita de tot el que es va trobar.

stats