El ‘big data’ i la intel·ligència artificial amenacen els petits agricultors

BarcelonaL’agricultura i el sistema d’alimentació mundial es troben en una cruïlla crucial. La irrupció en els últims anys de grans corporacions com Amazon o Alibaba, que no tenen res a veure amb l’alimentació però que estan “assumint el control de la tecnologia alimentària i les dades agrícoles”, amenacen de deixar sense feina milions de petits agricultors i provocar, a més, un deteriorament mediambiental que podria posar en perill la seguretat alimentària de milions de persones. Aquesta és l’alerta que ha fet el Panel Internacional d’Experts en Sistemes Alimentaris Sostenibles (IPES-Food), una organització que busca solucions per fer sistemes alimentaris sostenibles arreu del món i que ha publicat el seu informe A long food movement: Transforming food systems for 2045.

L’informe, que és fruit d’una tasca de prop de dos anys, espera influir en el debat que ha de culminar d’aquí sis mesos en la cimera de l’ONU sobre sistemes d’alimentació convocada pel secretari general de l’organisme, António Guterres, per definir una estratègia que permeti assolir els objectius de sostenibilitat de l’Agenda 2030.

“El big data està canviant totes les parts que componen la cadena alimentària, amb informació captada per satèl·lit i aparells en el terreny que controlen cada centímetre quadrat de cultiu, les condicions de la terra, el nivell d’hidratació, els components químics, tot, per poder predir exactament què en sortirà en aquella temporada de collita”, explica a l’ARA l’autor principal de l’informe, Pat Mooney, que el 1985 va rebre el Right Livelihood Award, conegut com el premi Nobel alternatiu.

Control total

Totes aquestes dades donen a les grans corporacions un control total que els permetrà, per exemple, “determinar els preus que es pagaran per una collita abans que es reculli”, cosa que deixa desprotegits els petits agricultors, sovint lligats de mans pels contractes i les assegurances. “Aquestes polítiques forçarien milions de persones a abandonar les seves terres i posarien la nostra seguretat alimentària a mercè de processos d’alt risc, controlats pel big data i la intel·ligència artificial”, diu Mooney. La seva alerta ressona, de fet, en el conflicte obert a l’Índia, on milions de camperols segueixen en peu de guerra contra una reforma agrària aprovada pel govern de Narendra Modi que asseguren que els deixaran en mans de les grans corporacions.

Aquest control de la informació en poder de grans corporacions no es limita al camp, sinó que arriba a la cadena de distribució i a través de les plataformes digitals obté també les dades dels consumidors per “manipular els hàbits alimentaris de les persones”, apunta Mooney, amb l’únic criteri del benefici econòmic.

Però a més del big data, també la intel·ligència artificial, amb tractors robòtics i drons, i fins i tot tecnologies moleculars que permeten modificacions químiques i genètiques, són tecnologies que “estan canviant la complexió del sector agroalimentari” mundial i que, a més, el concentren cada cop en menys mans, diu l’estudi.

Lluny dels objectius de l'ONU

Un escenari que, tal com apunten els experts, no genera gaire confiança a l’hora d’assolir els objectius que es proposa l’ONU: erradicar la fam al món el 2030, alimentar una població mundial creixent i alhora reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle que genera l’agricultura (12% del total global). Però la por és que els governs que conformen l’organisme donin la seva benedicció a aquest sistema en la propera cimera.

Per això, l’informe de l’IPES-Food proposa un escenari alternatiu, en què la societat civil pren les regnes del sistema agroalimentari mundial en els propers 25 anys, “descentralitzant-lo” i prioritzant les cadenes de subministrament locals, diu Mooney.

L’expert es mostra “més optimista” ara perquè la disrupció del sistema global d’aliments que va provocar la pandèmia de covid-19 durant les primeres setmanes ha fet obrir els ulls a molts governs. Va deixar en evidència, diu l’expert, la gran vulnerabilitat d’un sistema global tan interdependent, i podria forçar el canvi positiu, que a més reduiria les emissions del sector del comerç mundial.

Segons l’informe, apostar per aquesta estratègia, liderada per la societat civil en lloc de les grans corporacions, suposaria traspassar 4 bilions de dòlars de la cadena industrial cap a l’agroecologia i la sobirania alimentària i aconseguiria reduir un 75% les emissions de l’agricultura.