El Big Ben callarà durant sis mesos
Avui tanca al públic la torre del rellotge més famós del món per uns treballs de restauració que s'allargaran per espai de tres anys
LondresEl rellotge més famós del món, el Big Ben —nom popular de la gran campana que marca les hores al palau de Westminster—, s’atura i calla per un període d’uns 6 mesos a partir dels primers dies del 2017. A més, ja des d’aquesta mateixa tarda, la torre que l’allotja tanca les portes al públic. Encara que la campana tornarà a repicar molt abans que s’enllesteixen els treballs de conservació que s'han de dur a terme, les restringides visites a la icònica construcció —oficialment, l'Elizabeth Tower— no es reprendran fins al 2020, quan s'espera que hagin finalitzat els últims detalls de la restauració. La torre del Big Ben, a la cantonada nord-est de les Cases del Parlament britànic, data de 1859, quan es va reconstruir l'actual conjunt després que l'antic edifici fos arrasat per un incendi el 1834.
Unes 12.000 persones pugen cada any els 334 esgraons de pedra de l'escala que condueix al cor del mecanisme, esgotadora ascensió no apta per a tothom, com ha tingut ocasió de comprovar aquesta cronista l’única vegada que hi ha pujat, fa ja 7 anys. Pujar l’escala és experimentar quasi la mateixa sensació que James Stewart quan ascendeix al campanar de la missió de San Juan Bautista al film 'Vertigo', d'Alfred Hitchcok. La visita al Big Ben, però, no ha estat mai oberta al públic general a través d’una entrada de pagament, com la majoria de les atraccions turístiques de Londres. Calia sol·licitar-la prèviament adreçant-se al parlamentari de la circumscripció electoral de residència, en aquest cas, Neil Gerrard.
Malgrat la bastida que embolcallarà els 96 metres de la torre, sempre serà possible veure una de les 4 cares del rellotge. Amb un cost de 35 milions d’euros, aquest és primer gran treball de manteniment del Big Ben des del 1983 i el que més temps el deixarà fora de servei. La primera vegada que el rellotge es va aturar des del 1863 va ser l’agost del 1976, per espai de 9 mesos, quan la fatiga del metall de l’estructura de suport del mecanisme va causar el desajust d’un dels pesos del rellotge. El 2007 va tornar a romandre en silenci, només durant 7 setmanes.
El delicat sistema victorià que fa funcionar el Big Ben requereix que, com a mínim, 3 vegades a la setmana l’equip de tècnics que en té cura faci uns mínims ajustos perquè continuï funcionant. I ho fa amb una precisió envejable atesa la vellesa del sistema que empra, molt avançat tècnicament per a la seva època.
L'hora global
La campana, de 13 tones —les 4 que marquen els quarts n’afegeixen 12 més al pes total—, es va fondre el 1858, després que una primera campana, feta 2 anys abans, s’esquerdés mentre es feien proves de sonoritat amb el martell, massa pesat, que la copejava. La segona, però, també va ocasionar problemes tècnics, i fins i tot encara es veu l'esquerda que va patir. El rellotge, que s'havia posat en marxa el juliol del 1859, es va aturar 2 mesos després i així va romandre fins al 1863.
BBC Radio 4 utilitza les campanades de les 6 de la tarda —que es recullen amb 4 micròfons— per assenyalar l’inici del seu butlletí informatiu, un element que des de fa més de mig segle afegeix popularitat al rellotge. L’operació es repeteix a mitjanit. Durant la Segona Guerra Mundial, la BBC emetia el so del Big Ben, prèviament enregistrat, per donar a conèixer a la resta del món, però especialment a les tropes britàniques, que Londres no havia caigut.
La imminent gran cita del rellotge, l'última dels pròxims 3 anys, és la nit de Cap d’Any. Sense el de les campanades, el so britànic més famós, l’any no començaria igual. I, com sempre, ho farà una hora després que al Principat.