Bielorússia desallotja centenars de migrants de la frontera polonesa

MoscouAleksandr Lukaixenko podria haver fet el primer pas per relaxar la situació a la frontera bielorussa amb Polònia i, com a conseqüència, acabar amb la crisi migratòria, catalogada per la Unió Europea de “guerra híbrida”. Segons han informat des de Minsk, també des de Varsòvia, el règim de Lukaixenko ha traslladat els centenars de migrants que estaven acampats al pas fronterer de Kuznica-Bruzguí –el punt més calent– fins a un refugi temporal d'una localitat pròxima. Mentrestant, Minsk assegura que actualment al país hi ha un total de 7.000 refugiats. I no se'n vol quedar cap. Segons un portaveu de l'executiu, Bielorússia estaria disposada a repatriar-ne 5.000 als seus respectius països –com ja ha començat a fer amb alguns iraquians–, i la resta, 2.000, demana que sigui la Unió Europea qui se'n faci càrrec. Lukaixenko hauria fet aquesta proposta a la cancellera alemanya, Angela Merkel, en la conversa que van mantenir tots dos dimecres, la segona durant aquesta setmana.

La policia fronterera polonesa, que ha protagonitzat en els últims dies escenes de repressió contra les persones que intentaven arribar a la UE des de Bielorússia, confirmava el desallotjament tot i que apuntava que durant aquest dijous almenys cinc-centes persones havien intentat entrar al seu territori. Els migrants desallotjats són ara en una nau logística del municipi de Bruzguí. No hi han pogut entrar tots: alguns s'han vist obligats a quedar-se a l'exterior del centre i s'han vist baralles per aconseguir menjar i tabac. Malgrat això, en les imatges difoses per l'agència estatal bielorussa, se'ls veu descansar a l'interior de les naus, estirats en matalassos i mantes a terra. Segons la mateixa agència, la majoria d'aquestes persones han deixat clar que volen continuar intentant arribar a la UE. Dimecres, el govern bielorús ja va assegurar que estava treballant amb Brussel·les per resoldre la crisi.

Els pròxims dies diran si aquesta decisió de Lukaixenko ha suposat l'inici d'un procés de desescalada en el pols entre la UE i Bielorússia. El que sí que és cert és que des de Minsk, el règim es veu guanyador. Per a Lukaixenko haver condicionat la política europea de les últimes setmanes ja és un triomf, ja que li dona la rellevància política i geoestratègica que vol per al seu règim. Al mateix temps, les dues trucades que ha mantingut aquesta setmana amb Merkel, probablement la veu més respectada dels Vint-i-set, també li aporten autoestima geopolítica. I més tenint en compte que des de les eleccions presidencials del 2020 –que van suposar l'inici de l'espiral de repressió al país per les multitudinàries manifestacions en contra del president, acusat de frau electoral–, Lukaixenko s'havia allunyat una mica més d'Occident: la majoria de líders de l'òrbita de la Unió Europea i dels Estats Units no havien parlat més amb ell. Merkel n'era una, i ara ha hagut de trencar aquest silenci per afrontar la crisi migratòria. En aquest sentit, el portaveu del govern federal alemany, Steffen Seibert, que va comentar la trucada que havien tingut els dos mandataris, va evitar referir-se al líder bielorús com a "president". Va optar per "el senyor Lukaixenko".

Moscou se’n desentén

L'altra gran lectura política d'aquesta crisi és el paper que hi ha jugat la Rússia de Vladímir Putin. Des de l’inici de la tensió fronterera, des de la UE se subratllava que la mà del Kremlin hi era present i que tenia l'objectiu de desestabilitzar els Vint-i-set. Però Moscou, aliat de Minsk tot i que amb els seus alts i baixos, ha negat sempre qualsevol implicació. A més, hi va haver unes declaracions de Lukaixenko que no van fer gaire gràcia a Putin. L'home fort del Kremlin va advertir el seu veí de Minsk quan aquest va amenaçar amb tallar el trànsit del gas rus que, des de Rússia, nodreix part del Vell Continent. Aquest dijous, però, el president rus llançava un missatge de suport a Bielorússia: “No es pot no veure com els països occidentals utilitzen la crisi migratòria a la frontera bielorusso-polonesa amb un nou pretext de tensió pròxim a nosaltres i per pressionar Minsk”.

Però també ha demanat a Lukaixenko que recapaciti i ha cridat al “diàleg entre les autoritats i l’oposició”. Putin ha afegit que “Rússia continuarà l’enfortiment de vincles i l’aprofundiment en el procés d’integració amb Bielorússia”. Moscou vol mantenir la “germana petita” a la seva òrbita però no necessàriament amb Lukaixenko al comandament. Entre els opositors als quals fa referència Putin hi ha Viktor Babaryko, un dels opositors empresonats que va intentar presentar-se a les presidencials del 2020, i que s’ha relacionat amb el Kremlin.

Les imatges de la frontera

I tot plegat arriba després de més d'una setmana intensa. En els últims dies, milers de persones han intentat travessar la frontera amb Polònia: hi ha hagut veritables moments tensos, com l’enfrontament i el llançament de pedres dels migrants cap als soldats polonesos i, sobretot, la resposta dels soldats, que contestaven amb granades atordidores, gasos lacrimògens i canons d’aigua.

Al voltant de la tanca s'havien aixecat campaments amb tendes, tot i que la zona fronterera entre tots dos països és coneguda per ser especialment freda, amb temperatures sota zero gairebé tot el dia. Durant les nits la tensió no dormia: els guàrdies polonesos feien servir sirenes per impedir que es pogués dormir i al costat bielorús alguns efectius van intentar tallar la tanca algunes nits.