La Nobel bielorussa es nega a declarar davant un tribunal que investiga l'oposició

Londres"Potser el món ens ajudarà perquè Lukaixenko comenci a parlar amb algú", ha dit aquest dimecres a Minsk, la capital de Bielorússia, la periodista i premi Nobel de literatura (2015) Svetlana Aleksiévitx, a l'arribar a la seu del tribunal que ha d'analitzar l'activitat de l'anomenat Comitè de Coordinació, format per l'oposició al president del país, Aleksandr Lukaixenko.

El grup opositor, del qual forma part Aleksiévitx –més com un referent ètic que no pas com una participant gaire activa–, demana la repetició de les eleccions presidencials, després que consideressin fraudulentes les que es van celebrar el 9 d'agost passat, que van resultar en una aclaparadora victòria de Lukaixenko, que ha governat el país amb mà de ferro durant 26 anys. Molts el consideren "l'últim dictador d'Europa".

Aleksiévitx ha advertit els reporters abans d'entrar a declarar que "Lukaixenko només parlarà amb Putin, però ell ha de començar a parlar amb la gent". I en la seva demanda de diàleg per sortir de l'atzucac, ha afegit: "Potser Putin s’hi hauria d'implicar d’alguna manera, tot i que el suport del món és molt important per a nosaltres". Un suport molt més simbòlic que no pas efectiu.

Ja a l'interior de la comissió, Svetlana Aleksiévitx s'ha acollit al dret de no declarar contra ella mateixa i no ha estat ni mitja hora davant el tribunal. "No em sento culpable, tot el que hem fet és legítim", ha declarat també als periodistes. "Hem de donar-nos suport els uns als altres. Si ens divideixen podríem derivar cap a una guerra civil".

L'explícit esment a Vladímir Putin per part d'Aleksiévitx no és sobrer. El president rus és l'home clau per a l'estabilitat del règim de Lukaixenko. Putin ha assegurat que les protestes contra la manipulació electoral són un assumpte intern i ha assegurat que la intermediació exterior és inacceptable. Els Estats Units, per la seva banda, han denunciat el resultat de les eleccions, i els ministres d'Afers Exteriors de la Unió Europea (UE) podrien fer pública aquesta setmana una llista de 15 a 20 funcionaris bielorussos considerats responsables de la repressió i el frau electoral, als quals es podrien aplicar sancions específiques.

De fet, la setmana passada els caps de la diplomàcia dels Vint-i-set van considerar fraudulentes les eleccions i van demanar la repetició dels comicis. En aquest sentit, van seguir la petició feta per la candidata de l'oposició, Svetlana Tikhanóvskaia, que havia demanat a la UE que les exigís.

Pont entre Rússia i Occident

Perjudicar els vincles amb Rússia "no és l'interès de la societat bielorussa", ha dit també el polític de l'oposició Pavel Latuixka en declaracions a Bloomberg. "Bielorússia hauria de convertir-se en un pont de formigó armat entre Rússia i Occident", ha afegit.

Latuixka ha sigut un altre dels opositors que han sigut interrogats pel tribunal. Hi va passar dimarts i va haver d’acceptar la no divulgació de la seva declaració. Per la seva banda, Maria Kalesnikava, aliada de Tikhanóvskaia i una de les membres de l'oposició més populars a Minsk, ha sigut convocada per ser interrogada aquest dijous.

Dos membres del Consell de Coordinació van ser condemnats ahir dimarts a deu dies de presó, les primeres detencions dels líders de l'oposició des de la de l'exbanquer Viktor Babariko, que va ser empresonat al juny. La reacció inicial de la policia davant les protestes va ser brutal. Cinc persones van morir i 7.000 van ser detingudes, algunes de les quals van ser torturades.