Bielorússia revifa el debat sobre l'Europa fortalesa

Brussel·lesEn la crisi a les fronteres de Bielorússia amb la Unió Europea hi ha un discurs que n'està sortint reforçat: el de l'Europa fortalesa. Fa mesos que països com Grècia, Hongria, Àustria, Dinamarca o Polònia (entre d'altres) pressionen per aconseguir que el pressupost europeu financi nous murs a les fronteres externes de la Unió. I, mentre fins ara s'havien topat amb la porta de Brussel·les absolutament tancada, les tècniques del règim "gàngster" de Lukaixenko, sumades a les d'un país com Polònia, que busca desviar l'atenció del seu propi conflicte obert amb la UE, han aconseguit que l'assumpte es posi sobre la taula de la resta de socis. "Al Consell Europeu, parlarem de les infraestructures físiques per protegir la UE i del seu finançament", ha dit des de Varsòvia el president del Consell, Charles Michel, que ha escenificat el suport i la "solidaritat" de tota la Unió amb Polònia.

Fent costat a qui les últimes setmanes s'havia convertit en "l'ovella negra" de la Unió Europea, el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, Michel ha secundat tot el seu discurs. Polònia va demanar fons europeus per aixecar un mur fortificat a la frontera amb Bielorússia i ara, contràriament al que diu la Comissió, Michel li dona ple suport; fins i tot ha demanat l'opinió dels serveis jurídics de la institució que presideix i ha assegurat que avalarien una despesa com aquesta. "Estem davant d'un atac híbrid i brutal, hem de ser decisius", ha dit el polític belga, que exerceix d'àrbitre de joc entre els Vint-i-set.

No és que fins ara Brussel·les no hagi destinat ni un euro comunitari a les fronteres exteriors de la UE, sinó tot al contrari. La mateixa Comissió ha reconegut aquest dimecres que entre el 2014 i el 2020 es van destinar 1.600 milions d'euros del pressupost comunitari a la gestió fronterera. D'aquests diners, 400 milions van ser per a serveis tecnològics, 330 milions per a equipament de Frontex i la resta per a qüestions diverses relacionades amb la "infraestructura", com ara els sistemes de protecció, control i supervisió, drons o avions..., ha especificat el portaveu comunitari, Adalbert Jahnz. De fet, des de l'anomenada "crisi migratòria" del 2015, s'han multiplicat les tanques i filats punxeguts que ressegueixen les fronteres comunitàries. N'hi ha a gairebé la meitat de països europeus, entre els quals Espanya, Grècia, Hongria, Àustria, Eslovènia, Polònia, Letònia, Estònia, Lituània i Bulgària, fins a superar els 1.000 km.

Però Brussel·les, fins ara, ha rebutjat aixecar tanques i murs amb el segell comunitari i prefereix finançar agències com Frontex, o tecnologia de vigilància, que considera més efectiu i, sobretot, políticament menys polèmic i costós. Però la pressió no para de créixer i ara arriba a petició del mateix Michel, que recull en realitat una demanda de gairebé una dotzena de països que a l'octubre van enviar una carta a la Comissió en què sol·licitaven directament que paguin les tanques: "Una barrera física serveix als interessos de tota la UE, no només als estats d'arribada [...]. Hauria de ser adequadament finançada amb el pressupost europeu com una qüestió prioritària", deia la missiva liderada per Lituània que volia que la UE cobrís el 75% dels 152 milions d'euros que està destinant a la construcció d'una tanca de tres metres d'alçada durant 500 km a la seva frontera amb Bielorússia. També Polònia ha posat en marxa la construcció del seu propi mur de 130 km. D'aquí que el president de Lituània hagi piulat satisfet de la roda de premsa de Michel i Morawiecki.

Més sancions contra Lukaixenko

El discurs de la UE davant aquest conflicte és gairebé bèl·lic. Ja ho va ser en l'últim episodi similar, quan el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va obrir les fronteres a milers de persones refugiades provinents de Síria a Grècia i Von der Leyen va agrair al govern grec que actués "d'escut" d'Europa. Ara es parla "d'atac híbrid" i "d'instrumentalització" dels migrants, en un llenguatge amb què països com Polònia, Àustria o Hongria se senten còmodes. De fet, Morawiecki ha aprofitat la visita de Michel per reivindicar Polònia com un estat que defensa els "valors democràtics" i "respecta la llei" en un moment en què el país ha desafiat directament els fonaments europeus. Quan li han preguntat sobre els impediments que el seu govern està posant als periodistes per accedir a la zona, el primer ministre polonès ha fugit d'estudi: ha assegurat que els periodistes es posen en risc, que alguns estan "sota influència bielorussa" i que la seva presència "intensifica la provocació". Michel no hi ha dit res.

De moment, el que ha demanat Morawiecki és que s'endureixin les sancions contra el règim de Lukaixenko, cosa que la UE ja es prepara per fer en un consell de ministres d'Afers Exteriors de dilluns que ve.

Von der Leyen ha confirmat aquest dimecres que Brussel·les imposarà noves sancions contra Bielorússia "molt ràpid, a principis de la setmana que ve". Ho ha dit després de reunir-se amb el president dels Estats Units, Joe Biden, a la Casa Blanca, i ha assegurat que els EUA també imposarà sancions "a principis de desembre". La presidenta de la Comissió Europea ha afegit que ha acordat amb Biden "coordinar els seus contactes" amb els països d'origen dels immigrants –majoritàriament kurds procedents de Síria i l'Iraq– per demanar-los que "tinguin cura dels seus ciutadans, perquè no caiguin a la trampa del règim (del president bielorús)". A més, ha assegurat que han acordat "examinar la possibilitat de sancionar aquelles aerolínies que faciliten el tràfic de persones cap a Minsk i després cap a la frontera de Bielorússia amb la UE".

Per la seva banda, l'alt representant per a la Política Exterior de la UE, Josep Borrell, ha afirmat que s'ampliarà la cooperació amb els països d'origen i de trànsit per frenar la crisi humanitària. En un debat al ple de l'Eurocambra, ha explicat que fins ara el servei europeu d'acció exterior ha estat en contacte amb 13 països per demanar-los cooperació, en particular amb les autoritats iraquianes, que van prendre mesures per suspendre vols directes entre aquest país i Minsk. Però, segons Borrell, ara aquests contactes "han de ser més extensos", ja que no es tracta d'un viatge punt a punt amb només un o dos actors, sinó "tota una xarxa de destinacions amb països de trànsit, que implica moltes aerolínies i molta gent".

Morawiecki també ha exigit una cimera virtual extraordinària per abordar-ho, però des del Consell asseguren que es decidirà la setmana que ve. Polònia també es planteja blindar absolutament la frontera, amb les conseqüències econòmiques i comercials que això comportaria.

Tot plegat, després que aquest dimarts a la nit la tensió hagi tornat a escalar a la zona, amb centenars de persones migrants intentant arribar a Polònia després de trencar les tanques. Polònia hi ha desplegat fins a 15.000 soldats, ha detingut desenes de persones i n'ha retingut fins a una cinquantena. I de fons, de nou la influència de Rússia. La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha trucat al president Vladímir Putin per abordar la qüestió i la mateixa Von der Leyen ha reconegut en una entrevista que Rússia pot influir en Lukaixenko perquè desescali el conflicte. De fet, segons l'agència de notícies RIA, el Kremlin ha enviat aquest dimecres dos bombarders a sobrevolar la frontera bielorussa amb Polònia. També ha advertit que el fet que Varsòvia hagi tancat la frontera només pot complicar la crisi migratòria i convertir-la en "una catàstrofe humanitària".