Putin diu que està disposat a intervenir a Bielorússia amb forces policials

BarcelonaQue Aleksandr Lukaixenko pugui mantenir-se en el poder malgrat que els carrers i l'oposició en bloc demanin una transició després de 26 anys de mandat autoritari depèn, en bona part, dels plans de Vladímir Putin. "És un règim que fa aigües, cada cop més aïllat, i si Rússia no té cap problema per deixar-lo caure, tard o d'hora caurà", analitzava Ruth Ferrero-Turrión, professora de ciències polítiques de la Universidad Complutense de Madrid i especialista en l'Europa de l'Est, en un reportatge publicat per l'ARA aquest diumenge.

Però, malgrat el refredament entre Lukaixenko i Putin els últims anys (sobretot després del conflicte armat a Ucraïna, en què Minsk es va oferir per a una mediació), el president rus segueix sent el principal aliat de l'autòcrata, i aquest dimecres, en una entrevista a la televisió pública del seu país, ha afirmat que està disposat a intervenir amb forces policials a la veïna Bielorússia si considera, segons el seu parer, que "la situació es descontrola".

"[Lukainxeko] em va demanar formar un contingent de membres de forces de l'ordre. I ho he fet. Però aquest no serà utilitzat mentre la situació no es descontroli", ha afirmat concretament Putin en l'entrevista al canal Rússia 1. Putin ha admès que Lukaixenko ja li havia demanat ajuda quan van començar a prendre força les protestes i les manifestacions després del resultat de les eleccions presidencials a Bielorússia el 9 d'agost, en què, segons les autoritats locals (i sense observadors internacionals) el president bielorús es va imposar amb el 80% dels vots.

Des d'un bon principi, l'oposició en conjunt va classificar aquests resultats de fraudulents, i la Unió Europea tampoc els reconeix. "Lukaixenko va plantejar que li agradaria que li oferíssim, en cas de necessitat, l'ajuda necessària. Jo li vaig dir que Rússia complirà amb les seves obligacions", ha dit Putin.

El màxim dirigent rus, que ha insistit als membres de la Unió Europea que qualsevol ingerència externa a Bielorússia seria considerada com "una intromissió en els assumptes interns del país", ha precisat que no preveu desplegar forces russes mentre no hi hagi disturbis violents organitzats per "factors extremistes". "Ara no hi ha aquesta necessitat i espero que no hi sigui. I per això aquesta reserva no la utilitzem", ha afirmat. La ingerència russa, però, ja s'ha notat en altres aspectes, com quan els treballadors dels mitjans públics de Bielorússia es van declarar en vaga i els seus llocs van ser ocupats per periodistes russos.

Putin argumenta el seu anunci de tenir un contingent de forces policials preparat per desplegar a Bielorússia amb les "obligacions" de Rússia amb el seu país veí, concretades en diversos acords i tractats multilaterals i bilaterals. Entre aquests acords hi ha convenis de cooperació en el marc de "la defensa de la sobirania, de les fronteres exteriors i de l'estabilitat". De fet, des que Lukaixenko va guanyar per primer cop les eleccions, el 1994, amb un programa que proposava retornar a unes condicions similars a les de quan el país era una república soviètica, sempre ha basat el seu model polític i econòmic en una alta dependència de la veïna Rússia.

Crítiques cap a la UE

El cap del Kremlin també ha defensat que, mentre la Unió Europea ha intentat pressionar alineant-se amb les forces opositores, la seva posició ha sigut més "moderada" i "neutral". Amb tot, també ha llançat un subtil missatge al seu homòleg bielorús. "Espero que tots els problemes, i n'hi ha, per descomptat, si no la gent no sortiria al carrer, se solucionin en el marc del terreny constitucional i legal, i per mitjans pacífics", ha afegit. Aquestes declaracions xoquen amb la política repressiva de detencions, tortures i mà dura de Lukaixenko, que el cap de setmana passat se'l va veure desplaçar-se al seu domicili amb una arma de foc a les mans.

Mentrestant, l'oposició i cares reconegudes de la societat bielorussa, com la periodista i premi Nobel de literatura (2015) Svetlana Aleksiévitx, clamen per un diàleg pacífic que permeti un canvi en el poder.