L'OTAN confirma que el míssil de Polònia era ucraïnès però diu que "la responsabilitat és de Rússia"
Zelenski insisteix a culpabilitzar Moscou tot i que Varsòvia descarta invocar l'article 4
Barcelona / Brussel·lesL'OTAN ha confirmat en un "estudi preliminar" que el míssil que va impactar en territori polonès i va matar dues persones no va ser llançat per l'exèrcit rus, sinó per Ucraïna. El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha remarcat en una roda de premsa aquest dimecres que l'Aliança Atlàntica "no té indicis" que sigui "un atac deliberat" ni que Rússia estigui preparant una "ofensiva militar" contra territori de l'OTAN. Tot i això, Stoltenberg ha assenyalat que l'incident "no és culpa d'Ucraïna", sinó que "la responsabilitat última és de Rússia" per "continuar amb aquesta guerra il·legal". Una tesi que han comprat altres països occidentals com els Estats Units, Itàlia i França.
En la mateixa línia, unes hores abans, el president polonès, Andrzej Duda, ja havia declarat que el seu govern tampoc no tenia proves que el míssil hagués estat disparat per Rússia i que era "molt probable" que fos un projectil llançat per les forces ucraïneses per defensar-se de l'ofensiva aèria russa. Així, Polònia finalment no ha activat l'article 4 del Tractat de l'Aliança Atlàntica, que preveu "consultes" entre els aliats quan un d'ells vegi amenaçada "la integritat territorial, la independència política o la seva seguretat".
També havien apuntat cap al mateix sentit les declaracions del president dels Estats Units, Joe Biden, que ha sigut el primer a dir que segurament es tractava d'un míssil antiaeri d'Ucraïna. Biden ho hauria avançat als seus homòlegs polítics durant la reunió d'emergència sobre l'impacte a Polònia celebrada pels líders de l'OTAN i el G-7 presents a Bali, on eren per la cimera del G-20.
En tot cas, el G-7 i l'OTAN han emès un comunicat conjunt des de Bali per remarcar el seu "suport i assistència a Polònia per dur a terme una investigació" a fons sobre l'impacte en una instal·lació de gra a Przewodow, una localitat polonesa a sis quilòmetres de la frontera amb Ucraïna. A més, la declaració condemna l'atac massiu que Rússia va llançar dimarts sobre territori ucraïnès, amb míssils a diverses localitats del país, coincidint amb la reunió del G-20. El bombardeig d'aquest dimarts, de fet, ha sigut el més nombrós fins ara i va deixar almenys 10 milions d'ucraïnesos sense electricitat.
Un S-300 ucraïnès, diu Rússia
Però el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, no se'n refia. La nit de dimarts ja va culpar Rússia d'estar darrere de l'impacte i va remarcar que un succés com aquest demostra que "Rússia és una amenaça per a la seguretat col·lectiva" que requereix "una resposta contundent" per part de l'OTAN. I aquest dimecres, tot i les afirmacions de l'OTAN, insistia en aquest discurs: "No tinc cap dubte que aquest míssil no era nostre", ha dit el president que ha reiterat que "crec que es tracta d'un míssil rus". Com el secretari del Consell Nacional de Defensa ucraïnès, Oleksí Danílov, Zelenski també ha sol·licitat "l'accés immediat" al lloc dels fets perquè els seus efectius puguin investigar l'impacte i ha assegurat que Kíiv està preparada per entregar les proves que demostren el "rastre rus" en l'accident.
Des de l'altra banda, Moscou ha aprofitat l'embolic per vendre que Occident vol provocar el Kremlin per accentuar la tensió. L'expresident rus Dmitri Medvédev ha anat un pas més enllà i ha afirmat que "l'incident només prova una cosa: que s'està duent a terme una guerra híbrida contra Rússia, que Occident s'està movent cap a la guerra mundial". És a dir, ha acusat Ucraïna de protagonitzar una possible operació de falsa bandera a Polònia per forçar la participació de l'OTAN en el conflicte.
Mentrestant, analistes militars i el Kremlin concreten que, per les imatges publicades de l'impacte, es tractaria d'un míssil antiaeri S-300, un tipus d'armament que utilitzen tant Ucraïna com Rússia. "Les fotografies publicades la nit del 15 de novembre amb restes trobades al poble de Przewodow han estat identificades inequívocament com a elements del sistema guiat d'antimíssils S-300 de defensa aèria de les forces aèries d'Ucraïna", ha dit el ministeri de Defensa rus en un escrit a l'agència RIA.
La Xina demana "contenció"
Pel que fa a un dels escassos aliats de Putin, la Xina, també ha sortit aquest dimecres a demanar "contenció" a la comunitat internacional a l'hora de parlar i especular sobre els míssils que han caigut a Polònia. "Cal mantenir la calma i exercir contenció sota les circumstàncies actuals", ha dit un portaveu del ministeri d'Exteriors xinès, Mao Ning. "La postura de la Xina cap a Ucraïna és consistent i clara. És imperatiu iniciar diàlegs i negociacions pacífiques per resoldre la crisi", afegia.
La reunió del G-20 a Bali, de fet, ha servit per acostar els Estats Units i la Xina, amb la primera reunió presencial dels seus dos líders, Joe Biden i Xi Jinping, dilluns passat, en la qual van coincidir en rebutjar l'amenaça de l'ús d'armes nuclears, un altre element que plana sobre el conflicte ucraïnès.