ESTATS UNITS

Primera convenció demòcrata virtual als Estats Units

Joe Biden serà designat candidat en una cita que busca unir el partit contra Donald Trump

El candidat demòcrata a president dels Estats Units, Joe Biden, i la número 2 de la seva candidatura, Kamala Harris.
Carlos Pérez Cruz
17/08/2020
3 min

WashingtonAmb tota l'èpica que pugui arribar a transmetre l'esport professional, l'aficionat sent que una part es dilueix si no hi ha públic present. Per molt excitant que pretengui ser una convenció política, sense l'entusiasme, els aplaudiments (i fins i tot les esbroncades) de la massa de delegats i simpatitzants, sense els jocs de llums i la megafonia a tot drap, sense les pantalles gegants ni els globus caient del sostre del pavelló ni la parafernàlia del màrqueting, es fa difícil d'imaginar que una successió de discursos polítics, enllaunats en uns casos i en directe en d'altres, amb l'ús del sempre incert streaming a internet, pugui arribar a interessar milions d'espectadors durant dues hores i quatre nits. Sí, espectadors, perquè les convencions polítiques nord-americanes són bàsicament un espectacle pensat per a la televisió.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"Les convencions han quedat obsoletes", proclama Steffen Schmidt, professor jubilat de ciències polítiques de la Universitat Estatal d'Iowa. "Les han de fer perquè és el que diuen les normes dels partits", apunta, però el seu principal objectiu, "generar entusiasme entre els activistes", serveix de poc en un any en què anar de porta en porta buscant el vot no és gaire aconsellable a causa de la pandèmia. Però són gairebé dos segles de tradició des que es van celebrar les primeres el 1832. Els partits havien de buscar una manera de triar candidat i dels estats van començar a enviar els seus delegats per consensuar-lo. El que durant dècades va ser un procés intern amb poc interès per a la població, la televisió ho va transformar en un espectacle a partir dels anys 50.

Quatre anys després de Clinton

Però aquesta vegada tot serà diferent. Aquest dilluns serà el torn dels demòcrates i, el proper, dels republicans. Quatre anys després de la tensa convenció que va coronar Hillary Clinton com a candidata, amb les esbroncades d'alguns dels seguidors de Bernie Sanders, ressentits pels moviments de l'aparell del partit per afavorir Clinton, els demòcrates busquen mostrar aquest any una imatge d'unitat al voltant de Joe Biden que reforci les seves opcions de batre Donald Trump al novembre. Amb tot, el professor Schmidt vaticina que "hi haurà tensió" entre l'esquerra i l'establishment del partit. Entre els que disposaran d'espai per parlar hi ha la congressista Alexandria Ocasio-Cortez, a la qual han ofert tot just un minut. Però hi haurà també Bernie Sanders, líder del "socialisme democràtic", que parlarà el primer dia, just abans de Michelle Obama.

Les primàries demòcrates van començar amb Bernie Sanders llançat cap a la nominació i Joe Biden enfonsat darrere de candidats desconeguts com l'exalcalde Pete Buttigieg. S'albirava una convenció tensa, el partit dividit, Sanders reclamant el que alguns creuen que se li va negar el 2016. Però, en poc més d'un mes i mig, tot va canviar. L'aparell va moure peces, els candidats secundaris van fer un pas al costat, van donar el beneplàcit a Joe Biden i, de sobte, l'exvicepresident es va posar al capdavant del recompte de delegats.

Per a sorpresa de Steffen Schmidt, Bernie Sanders va assumir que la seva victòria no seria possible. "Va ser prou intel·ligent per no pressionar", apunta el professor. Al començament de la primavera, el Partit Demòcrata havia aconseguit espantar els fantasmes d'un estiu de tensions. "Va ser un bon moviment del partit ser capaç, a poc a poc i encara que fos sense entusiasme, d'unir-se al voltant de Joe Biden", apunta.

Buscant el vot femení

Dijous que ve, Joe Biden oferirà el seu discurs d'acceptació de la candidatura a la presidència. Serà la clausura d'una convenció en què també parlaran, entre d'altres, Barack Obama, Hillary i Bill Clinton, Nancy Pelosi i, per descomptat, la candidata a vicepresidenta, Kamala Harris. "Les dones voten més que els homes", assenyala Steffen Schmidt. "El vot femení va ser part de la raó per la qual [els demòcrates] ho van fer molt bé el 2018 i van recuperar la Cambra de Representants".

La senadora pot impulsar el seu vot i, a més, "servir de pont" entre el moviment Black Lives Matter per la igualtat als Estats Units i els nord-americans que el veuen amb un cert recel. És a dir, Harris podria ser la baula entre el vell poder polític de Washington, representat per Joe Biden, i les noves generacions més progressistes i diverses que demanen pas. La primera convenció demòcrata virtual de la història servirà per prendre la temperatura als dos extrems del partit.

stats