Biden tem la imminent caiguda de Kabul en mans dels talibans

BarcelonaDavant l'accelerat avenç dels talibans a l'Afganistan, que fan caure capitals de província com qui fa caure fitxes de dòmino i ja en van deu en menys d'una setmana d'ofensiva, l'administració dels Estats Units veu cada cop més a prop la caiguda de Kabul, la capital, que els donaria el control total del país. Mentre el president Joe Biden segueix ferm en la seva decisió de retirar les tropes després de vint anys d'ocupació al país, els seus funcionaris han reconegut a mitjans com el Washington Post o la NBC que calculen que la capital pot cedir al setge extremista en els pròxims mesos o, fins i tot, setmanes.

Fins a tal punt els Estats Units assumeixen aquesta realitat que han decidit enviar tropes per evacuar la major part del personal de la seva ambaixada, tot i que diuen que la mantindran oberta. De fet, Washington estaria negociant amb els talibans perquè no ataquin l'ambaixada nord-americana quan hi entrin, i els ofereixen a canvi ajudes al govern, fins i tot si el lideren els radicals extremistes, segons informa The New York Times. El mateix enviat de pau estatunidenc que intenta aconseguir-ho, Zalmay Khalilzad, va assegurar que qualsevol govern que arribi per la força a l'Afganistan no serà reconegut, informa The Independent. Però, segons informaven aquest dijous Al-Jazira i mitjans afganesos, el govern afganès hauria ofert als talibans un executiu compartit si cessen els atacs.

Les negociacions amb els talibans, de fet, segueixen a Doha (Qatar), on el mateix enviat nord-americà es va reunir dimarts amb una representació dels talibans per intentar pressionar-los perquè acceptin renegociar l'acord de pau que van signar el febrer del 2020 amb l'administració de Donald Trump. Un acord que vol posar fi a un conflicte que dura des que les tropes nord-americanes van expulsar els talibans del poder l'any 2001, després dels atemptats de l'11-S perpetrats pel grup terrorista Al-Qaida, els líders del qual es refugiaven en aquest país.

Aquestes negociacions, tanmateix, ja estaven actives des de finals de juliol, quan es van reprendre després d'una aturada, i no havien aconseguit aturar els radicals islamistes a l'hora de dur a terme una ofensiva sense precedents com la dels últims dies. Aquest dijous els talibans han conquerit la seva onzena capital de província en una setmana: Herat, tercera ciutat més important del país. El dilluns passat els talibans van prendre Ghazni. No només és la setena ciutat més poblada del país, sinó que a més és estratègica perquè està enmig de la carretera que connecta la capital i ciutat més poblada, Kabul (3,8 milions d'habitants), amb la segona, Kandahar, on viuen 390.000 persones.

Els talibans controlen, a hores d'ara, el 57% dels districtes del país, mentre que un 39% estan sota disputa i només el 16% restant està en mans del govern. Entre les províncies sota domini talibà ja hi ha gairebé tots els districtes fronterers amb l'Iran i la majoria de regions del nord, històricament nucli de resistència als talibans. Però la caiguda de Kabul, la capital, podria suposar el retorn dels talibans al poder 20 anys després. Les tropes talibanes estan més motivades i organitzades que les del govern que han anat caient, apunten els mitjans nord-americans, però les forces aèries governamentals són la gran esperança de l'executiu actual.

Amb l'avenç dels talibans, desenes de milers d'afganesos han sigut desplaçats dels seus territoris. A finals de juliol, l'últim informe de l'ONU xifrava en 1.659 els civils morts i en 3.254 els ferits. Això abans de l'última ofensiva. Si els talibans arriben finalment al poder, els drets de les dones es veuran més amenaçats a l'Afganistan, on podrien imposar de nou la seva visió estricta de l'islam que, a més, impedeix qualsevol activitat relacionada al món occidental. "Si no renuncien a la cultura occidental, hem de matar-los", deien a la BBC aquest dijous uns guerrillers talibans, que acusaven el govern afganès de ser un "titella" dels Estats Units.

El 14 d'abril Biden va anunciar que retiraria les tropes nord-americanes de l'Afganistan abans de l'11-S. De fet, la sortida total està prevista ja per al 31 d'agost. "¿Missió acomplerta? No, no hi ha cap missió acomplerta. La missió acomplerta va ser quan es va matar Ossama bin Laden", reconeixia el president llavors. El to, però, era diferent dels antecessors perquè no parlava de victòria ni de missions acomplertes, alertava el periodista Craig Whitlock, del Washington Post i que ha publicat "The Afghanistan papers", en què desglossa detalls desconeguts de la guerra a partir de documents i fonts oficials. "Mai hi ha hagut una estratègia clara al país", conclou.