Biden situa Kamala Harris al capdavant de la lluita pel dret a vot

Cent anys ha trigat un president dels Estats Units a posar un peu a Tulsa per reconèixer que el que hi va passar el 1921 "no van ser uns disturbis", sinó que va ser "una massacre". Un segle després que una torba blanca arrasés literalment Greenwood, el pròsper barri de majoria afroamericana d'aquesta localitat d'Oklahoma, i acabés amb les vides d'un nombre encara indeterminat de veïns negres (s'estima que van poder ser al voltant de 300), Joe Biden va fer dimarts un pas que ni tan sols Barack Obama va arribar a fer: admetre en veu alta la veritat silenciada durant dècades sobre un dels episodis més sagnants de violència racista als Estats Units.

El gest va ser simbòlic, però llargament esperat per la comunitat negra de Tulsa. Un reflex tant de la lentitud amb la qual el país afronta el seu passat com que la lluita contra el racisme institucional no ha acabat. La guerra es lliura en diversos fronts, entre els quals, un cop més, hi ha el del dret a vot. Potser per això Biden va aprofitar l'ocasió per relacionar aquell episodi tràgic de racisme amb l'enduriment de les lleis electorals en estats de majoria republicana. En el seu discurs a Tulsa, el demòcrata va subratllar que "aquest dret sagrat" afronta "un atac veritablement sense precedents". Un atac que el mandatari va vincular amb la lluita pels drets civils dels anys 60 i contra el qual va prometre lluitar "com un dimoni".

Joe Biden va anunciar a Oklahoma que li ha encomanat a la seva número dos, Kamala Harris, que "ajudi i lideri aquest afany". En un comunicat, la vicepresidenta va acceptar assumir l'encàrrec i va anunciar que en els pròxims dies treballarà "amb organitzacions pel dret a vot" així com amb membres del Congrés "per ajudar a aprovar aquestes lleis". Les lleis a què es refereix Harris són les que ha proposat el Partit Demòcrata al Capitoli i que pretenen no només protegir el dret a vot enfront de les pràctiques de supressió republicanes, sinó també ampliar les opcions per exercir-lo.

Tot i que diumenge els demòcrates de Texas van aconseguir paralitzar, encara que sigui temporalment, l'aprovació d'una de les legislacions més restrictives, la veritat és que 14 estats del país han aprovat el 2021 normes que dificulten l'accés a les urnes, especialment per a les comunitats més desafavorides, com la negra, que tendeixen a votar majoritàriament demòcrata. Una obstinació republicana que, segons el Brennan Center for Justice, una institució vinculada a la Universitat de Nova York, es xifra en el que va d'any en "almenys 389 lleis restrictives" introduïdes en 48 estats. No totes arribaran a aprovar-se però ofereixen un precís retrat de la fixació republicana per acontentar Donald Trump, que encara insisteix falsament en la teoria del frau electoral per explicar la seva derrota el 2020.

El problema per a Joe Biden és que la seva promesa de tirar endavant al Congrés una llei electoral com la que porta el nom del difunt congressista i activista pels drets civils John Lewis s'enfronta a la realitat matemàtica de Senat. Aprovada ja a la Cambra de Representants, la proposta necessita 60 vots favorables a la cambra alta per poder arribar a la taula del Despatx Oval. És a dir, requereix el suport de tots els demòcrates més deu vots dels senadors republicans. Un cop més, l'escenari que, per exemple, va fer impossible la setmana passada la creació d'una comissió d'investigació de l'assalt al Capitoli del 6 de gener. Un llistó que els demòcrates van poder eludir amb la majoria simple quan van aprovar al març el paquet d'estímul econòmic proposat per Biden per valor de gairebé dos bilions de dòlars fent ús d'una argúcia legal prevista per lleis pressupostàries.

Si no hi ha miracle bipartidista, els demòcrates podrien intentar dinamitar el filibusterisme que regeix al Senat i que exigeix aquesta supermajoria per tirar endavant les lleis. Una pràctica que en el passat va servir per torpedinar el dret a vot dels ciutadans negres i que avui es torna a interposar com una barrera entre la minoria afroamericana i les urnes.