Biden i Sánchez es veuran per primer cop en plena crisi entre Espanya i el Marroc
Els dos presidents, que encara no han parlat, es reuniran a Brussel·les a la cimera de l'OTAN
Madrid / BarcelonaEl president espanyol, Pedro Sánchez, tindrà aquest dilluns una breu trobada amb el nord-americà, Joe Biden, a Brussel·les, a la cimera de l'OTAN. Serà la primera presa de contacte entre tots dos, molt esperada a la Moncloa, que ja havia rebut les crítiques del PP per perdre pistonada internacional. El demòcrata és a la Casa Blanca des del 20 de gener i fins ara no havia trobat temps per parlar amb Madrid. El cap de gabinet de Sánchez, Ivan Redondo, es va posar en contacte el 7 de juny amb el seu homòleg nord-americà, Ronald Klain, per concertar la trobada, que només es va donar a conèixer quan Biden ja havia començat la seva gira europea, que ha arrencat al Regne Unit.
La reunió estarà marcada per la crisi diplomàtica oberta entre Espanya i el Marroc, que va tenir com a pretext el trasllat a un hospital de Logronyo per tractar-se de covid-19 de Brahim Ghali, líder del Front Polisario, però que Rabat ha deixat clar que respon a la negativa de Madrid a reconèixer la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental. Després de perdre les eleccions nord-americanes, una de les últimes decisions diplomàtiques que va prendre Donald Trump va ser reconèixer la marroquinitat de l'excolònia espanyola, a canvi que el Marroc recuperés les relacions diplomàtiques i comercials amb Israel. Això va envalentir Rabat, que esperava una allau de reconeixements internacionals, però la realitat és que sobre el terreny no ha canviat res i Biden no ha avalat el canvi del seu predecessor, que contravé el dret internacional i el compromís de l'ONU d'organitzar un referèndum d'autodeterminació per als saharauis.
El Marroc ha volgut aprofitar el canvi de posició de Washington per pressionar Espanya (igual que Alemanya, d'on també ha retirat l'ambaixador) a fer el pas, però Madrid és una part implicada en el conflicte i també vol tenir les seves cartes amb què negociar. Alhora Rabat tenia esperances que la sortida de Pablo Iglesias del govern de Pedro Sanchez facilités una entesa, cosa que tampoc ha passat: ahir mateix al congrés de Podem, el representant del Polisario a Espanya, Adulah Arabi, va reclamar el referèndum i va rebre una ovació, també de Ione Belarra, que ja és la nova secretària general del partit. Sense gaires alternatives, Rabat va mirar de forçar les coses amb la crisi migratòria de Ceuta el mes passat, però la jugada més aviat li va sortir malament, sobretot perquè les famílies del nord del país, on les condicions de vida s'han degradat encara més per les restriccions de la pandèmia, han vist com Mohamed VI utilitzava els seus fills com a carn de canó en les seves trifulgues diplomàtiques.
Espanya i el Marroc, aliats de Washington
Els Estats Units sempre han vist en el Marroc un aliat estratègic, per la seva posició de porta d'entrada a l'Àfrica i també en matèria de lluita antiterrorista. Per això en plena crisi de Ceuta, el 18 de maig, el secretari d'Estat Anthony Blinken va parlar amb el ministre d'Afers Estrangers alauita, Nasser Bourita, per reconèixer el seu paper "clau" en l'estabilitat de la regió. Però això és una cosa i l'altra és que Washington estigui disposat a avalar Rabat contra Espanya, aliat estratègic i seu de bases de l'OTAN, i a obrir un meló amb Algèria, que té els seus propis problemes interns i acull els camps de refugiats saharauis per debilitar el seu gran rival regional. Aquesta mateixa setmana la diplomàcia nord-americana ha dit que "té profundes diferències" amb l'administració Trump en el tema, però ha tirat pilotes fora assegurant que tant el Marroc com Espanya són "socis", amb els quals estan parlant. Sobre el terreny, el Marroc ha vist com les maniobres militars conjuntes African Lion amb els Estats Units, que es van fer la setmana passada, no van trepitjar territori saharaui com havia proclamat Rabat.
El president espanyol va evitar divendres al vespre, durant una roda de premsa des de Costa Rica –en el marc d'una gira per Llatinoamèrica–, mullar-se sobre si a la reunió traurà la crisi amb el Marroc, a qui va deixar clar que "les fronteres d'Espanya també són les d'Europa". Tot i preguntar-li els periodistes per l'afer, va desvincular aquest tema de la bilateral i es va centrar en lloar el gir de l'administració Biden pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic, així com la seva agenda progressista en termes econòmics. Des de la Moncloa admeten que s'hi pot tractar el tema de les "migracions", però puntualitzen en tot moment que això "dependrà dels dos líders".
A efectes pràctics, Sánchez sobretot busca una fotografia de complicitat amb Biden –el govern espanyol ja ha deixat clar que n'hi haurà– després dels desaires de l'expresident nord-americà Donald Trump. El president espanyol mai va mantenir una reunió bilateral amb l'expresident dels EUA i en l'únic moment que se'ls va poder veure junts i Sánchez el va voler saludar i conversar, en el marc del plenari del G-20, Trump li va assenyalar ràpidament el seient que tenia reservat Espanya com a convidat especial a la cimera. Sánchez va lloar divendres la figura de Biden en contraposició amb Trump i va valorar que "en poc temps s'hagi convertit en una referència mundial reparant molta de la confrontació i fractura" causada per l'assalt al Capitoli de Washington. "L'administració Biden ha aconseguit que els Estats Units tornin als grans consensos. La trobada serà una oportunitat per conèixer i estrènyer els llaços positius", va afegir des de Costa Rica.
La reunió suposa un cop d'efecte de Pedro Sánchez, que a canvi ha acceptat descongelar l'acollida a Espanya de la cimera estratègica de l'OTAN ajornada el 2019 i prevista per al 2022. El govern de Mariano Rajoy la va pactar abans de la moció de censura i Sánchez va decidir cancel·lar-la per tractar-se d'un any electoral. Ara el 2022 Espanya l'aprofitaria per celebrar el 40è aniversari del seu ingrés a l'Aliança Atlàntica.