Biden posa en marxa el gir cap al 100% d'energies renovables
El retorn dels EUA a l'Acord de París torna a posar el món camí de les zero emissions el 2050
BarcelonaEn els quatre anys de presidència de Donald Trump la producció de petroli dels Estats Units va crèixer més d'un 40% i la de gas natural un 25%, fins que la pandèmia de covid-19 va colpejar el país la primavera del 2020 i va revertir la tendència, segons dades de l'Agència Internacional d'Energia (IEA, per les sigles en anglès). Si bé és cert que l'augment de la producció nord-americana de cru no és exclusiu de Trump -tant Obama com George W. Bush també la van incrementar, esperonada pel creixement del fracking-, el salt que els combustibles fòssils van fer amb Trump va ser exponencial. Els anys 2018 i 2019 es van batre rècords de producció de petroli als EUA gràcies a la desregulació mediambiental i les facilitats que l'administració del republicà va donar a les indústries petrolieres.
Ara li toca a l'administració Biden revertir aquesta tendència per tornar a posar el país en el camí de la descarbonització a què es va comprometre quan va signar l'Acord de París l'any 2016. De fet, el primer que va fer el nou president el mateix dia de la seva investidura va ser tornar-se a adherir a aquest pacte internacional, que l'obliga a abandonar progressivament i definitivament els combustibles fòssils.
Biden començava així a posar fil a l'agulla per complir la seva promesa electoral: arribar al 100% d'energies renovables el 2050 per reduir a zero les emissions de gasos d'efecte hivernacle dels Estats Units en aquella data. Altres ordres executives del seu primer dia van en el mateix camí, com la que atura la construcció de l'oleoducte Keystone XL, que havia de portar cru del Canadà als EUA. O la suspensió de tots els contractes de perforació al Santuari de Vida Natural de l'Àrtic. Un senyal clar a la indústria petroliera de per on aniran els trets a partir d'ara: ja no tenen un aliat incondicional a la Casa Blanca.
I no només això. Biden ha donat ordre de revertir totes les mesures de Trump que van desmantellar el llegat mediambiental d'Obama: els seus assessors ja han fet una llista de més de 100 normes i polítiques de l'anterior administració en matèria mediambiental que caldrà revisar i revocar. Entre les primeres hi ha el Pla d'Energia Assequible, que Trump va aprovar el 2019 per substituir el Pla d’Energia Neta (Clean Power Plan) que havia aprovat Obama amb l'objectiu que la indústria elèctrica retallés un 32% les seves emissions de CO2 l’any 2030. Però el nou pla de Trump, que permetia a les indústries contaminants seguir emetent, va rebre un cop judicial tot just el dia abans que el republicà deixés el càrrec, dimarts passat, quan el tribunal d'apel·lacions del Districte de Columbia el va tombar, aplanant així el camí a l'administració Biden per tornar a imposar una retallada d'emissions coherent amb la ciència climàtica.
Rol internacional
Però el canvi d'enfocament de l'administració dels Estats Units no és només de portes endins. El retorn dels Estats Units a la taula de negociació de l'Acord de París ha de servir també per retornar la resta de governs del món al camí de la descarbonització. Entre les promeses electorals del nou president hi ha també la d'empènyer altres països clau, com la Xina, cap a l'objectiu comú. I aquesta serà la tasca fonamental del nou enviat climàtic, John Kerry, que va ser també secretari d'Estat amb Obama i, com a tal, va signar personalment l'adhesió dels EUA a l'Acord de París el 2016.
La primera gran fita de Kerry serà preparar el camí cap a la cimera climàtica de l'ONU, la COP26, que se celebrarà a Glasgow (Escòcia) aquest novembre, després que l'any passat s'ajornés pel covid-19. Els Estats Units, com la majoria de països del món, han d'arribar a aquesta cita amb uns compromisos de reducció d'emissions més ambiciós que els que van presentar quan van signar l'Acord de París. En aquell moment, l'administració Obama es va comprometre a reduir entre un 26% i un 28% els seus gasos d’efecte hivernacle l’any 2025 respecte al 2005. Un compromís que Trump va fer volar pels aires i que ara no només hauria de reinstaurar-se sinó que hauria de revisar-se a l'alça.
Amb uns compromisos més potents, els Estats Units podrien intentar recuperar la credibilitat perduda en matèria de lluita climàtica i forçar així altres potències com la Xina o l'Índia a fer el mateix, de la mà d'una Unió Europea que de moment ha agafat la davantera com a líder en el combat global contra l'emergència climàtica.