Biden retirarà les tropes de l’Afganistan progressivament fins a l’11 de setembre
Ho farà mesos després del que havia anunciat Trump i de manera coordinada amb l’OTAN
WashingtonEls Estats Units han posat ja data final a la guerra més llarga de la seva història, i té un alt valor simbòlic. El dia 11 de setembre l’exèrcit nord-americà haurà d’haver retirat de l’Afganistan tots els efectius que encara continuen sobre el terreny. Aquell dia es commemorarà el vintè aniversari dels atacs a les Torres Bessones de Nova York i el Pentàgon, després dels quals Washington va iniciar la denominada “guerra contra el terror”, que va incloure l’inici de la invasió de l’Afganistan menys d’un mes després dels atemptats.
Està previst que Joe Biden anunciï la decisió oficialment en breu. El president escull amb la data de retirada el simbolisme de l’aniversari dels atacs amb què el seu país va justificar l’ofensiva. L’argument va ser llavors desmantellar les bases d’Al-Qaida en territori afganès mitjançant la retirada del poder als talibans, que controlaven en aquell moment la majoria del país. Passats vint anys, i després d’haver sumat com a mínim 100.000 morts civils afganesos i més de 2.000 soldats nord-americans, i amb el país devastat per les successives guerres, Washington posa data de sortida d’un país en què els insurgents continuen controlant gran part del territori, mentre que les converses de Doha entre el govern de Kabul i els talibans estan en punt mort.
L’anunci de la Casa Blanca és una esmena al que va efectuar l’anterior administració, que a començaments del 2020 va anunciar un acord amb els talibans pel qual els Estats Units retirarien tots els seus soldats sobre el terreny abans de l’1 de maig si s’iniciaven converses de pau al país i cessaven els atacs. Les primeres estan estancades i els segons no s’han aturat.
Més de 3.000 soldats
Oficialment queden 2.500 uniformats nord-americans al país, tot i que s’estima que el nombre real és superior als 3.000, als quals s’han de sumar uns 7.000 efectius més de la coalició, la majoria integrants de l’OTAN. Divendres passat, un portaveu talibà va anunciar que l’incompliment del que s’havia pactat amb l’administració Trump implicaria “la continuació de la jihad i de la lluita armada contra les forces estrangeres”. En una trucada amb periodistes, un alt càrrec de l’administració nord-americana ha afirmat aquest dimarts que els talibans estan avisats. “Qualsevol atac contra les tropes dels Estats Units mentre duem a terme una retirada segura i ordenada es trobarà amb una resposta contundent”, ha assegurat aquest càrrec, sota condició d’anonimat.
En la mateixa trucada s’ha explicat que Washington començarà a retirar els primers soldats “abans de l’1 de maig”, una sortida que també implicarà, segons ha apuntat aquesta mateix font, la de la resta de socis de la coalició. La Casa Blanca considera que si l’objectiu era evitar que l’Afganistan es convertís en “un refugi segur des del qual atacar els Estats Units”, es va aconseguir “fa anys”. L’administració Biden creu que qualsevol amenaça contra la seguretat dels Estats Units des de l’Afganistan “es pot afrontar sense una petjada militar persistent al país i sense continuar en guerra contra els talibans”. El mateix alt càrrec ha subratllat la inutilitat de la presència militar per resoldre el que ha descrit com un “conflicte intern” entre el govern de Kabul i els talibans.
Coordinació amb l'OTAN
La retirada no implica, però, que Washington es desentengui del curs de les negociacions entre totes dues parts, sinó que simplement no ho faran amb les seves tropes “com a fitxes de negociació en aquest procés”. L’administració Biden assegura que els seus socis de l’OTAN estan al corrent dels plans de Washington i que la sortida serà coordinada. De fet, tant el secretari d’Estat, Antony Blinken, com el de Defensa, Lloyd Austin, són a Brussel·les.
Sobre el terreny només quedarà el personal militar necessari per protegir les delegacions diplomàtiques dels Estats Units. D’aquesta manera, Joe Biden buscarà tancar una presència a l’Afganistan que es va incrementar durant la presidència de Barack Obama. Llavors com a vicepresident, Biden va defensar sense èxit l’opció de mantenir sobre el terreny només un petit grup de contraterrorisme.
L’ordre de Joe Biden arriba malgrat els avisos de la comunitat d’intel·ligència, que ha advertit repetidament que una sortida abans que Kabul i els talibans arribin a un acord de pau podria significar la presa del poder per part dels segons i el possible enfortiment d’Al-Qaida, per bé que altres funcionaris nord-americans consideren que és improbable que el grup terrorista busqui establir-se a l’Afganistan.