Biden responsabilitza Trump de l’assalt al Capitoli: "El seu ego ferit li importa més que la democràcia"

WashingtonEl primer aniversari de l'assalt al Capitoli ha servit per veure una nova versió de Joe Biden, un president nord-americà encès, sense miraments, furibund, irat, demolidor. L'hora és greu per a la democràcia nord-americana i ja no hi ha temps per a un líder que aposti per la bonhomia i la reconciliació per recuperar una unitat perduda, uns valors que semblen irrecuperables. Ara cal mà ferma, fer front als reptes amb contundència i fer responsables els causants de la situació actual. L'única manera de curar el país és sent conscient de la "profunditat de la ferida" en un exercici de memòria històrica: fer front als fets, assimilar-los, respondre a l'altura i seguir endavant.

Per aconseguir-ho Biden només té una recepta: assenyalar els culpables de la insurrecció i els qui, un any després, continuen impedint que la democràcia nord-americana recuperi la normalitat i no tendeixi cap a l'autocràcia. I el principal assenyalat té un nom concret: Donald Trump.

L'atac contra l'expresident, a qui mai ha nomenat directament, ha estat una consecució de cops a l'estómac sense miraments, ni metàfores, ni al·legories indirectes. L'ha titllat d'anti nord-americà i antidemocràtic pel seu paper en la insurrecció, l'ha acusat de posar "una daga a la gola de la democràcia" per dubtar de la legitimitat de les eleccions. L'ha titllat de "mentider", de posar els seus interessos de poder per damunt dels del país. "No és un expresident, és un expresident derrotat", ha dit, sense por de tocar el voraviu a un Trump conegut pel seu odi als perdedors. "El seu ego ferit li importa més que la nostra democràcia i la nostra constitució. No pot acceptar que va perdre", ha afegit, i ha recordat que va intentar evitar una de les normes bàsiques de la democràcia: la transició pacífica de poder. "Va fracassar", s'ha felicitat Biden.

El canvi de to és substancial. L'actual líder dels EUA havia de llançar un discurs clar i dur sobre la defensa de la democràcia, i ho ha fet. No li quedava altra opció, una vegada ja passat el dol i les reflexions sobre què va passar fa un any. Fins ara el seu lideratge es basava en la seva capacitat d'invocar la democràcia com a valor intrínsec del país, que podria recuperar-se només amb voluntat i bona fe. Ara les coses han canviat: el que demana el moment és confrontació directa amb l'amenaça del trumpisme i un Partit Republicà que no fa altra cosa que abraçar la gran mentida que encara creu que va haver-hi irregularitats que van robar les eleccions als conservadors.

Una "xarxa de mentides"

Segons Biden, Trump continua posant per davant "el poder als principis", i d'aquí que impulsi totes les mentides que segueixen desinformant sobre el resultat de les eleccions de 2020. Una "xarxa de mentides" que està entrant al rec sanguini republicà i que fa metàstasi a les institucions, amb lleis per suprimir el vot i revertir resultats electorals en l'àmbit estatal. "No es pot estimar el país només quan guanyes. No es pot obeir la llei només quan convé. No es pot ser patriòtic quan abraces les mentides, i les permets", ha resumit.

Els cops constants al faristol des d'on ha parlat, instal·lat en una sala del Capitoli on fa un any passejava sense oposició la turba trumpista, han estat els cops de la irritació d'un president realment enfurismat i conscient que el temps s'acaba, que ha arribat un "punt d'inflexió en la història" del país en què cal fer esforços per evitar que la democràcia retrocedeixi, en una lluita entre "la democràcia i l'autocràcia" que ja es viu actualment.

"Hem de decidir quin tipus de nació volem ser. Serem una nació que accepta la violència política com a norma? Serem una nació on permetem que càrrecs electorals partidistes subverteixin la voluntat legalment expressada dels ciutadans? Serem una nació que no es guia per la llum de la veritat sinó per les ombres de les mentides?", s'ha preguntat retòricament.

El perill és real, amb una democràcia en un dels moments més fràgils i que crida a l'acció immediata. Biden té clar en quin bàndol està i que farà el possible per defensar una "promesa de la democràcia que està en risc", però alhora el seu discurs ha marcat la frontera evident de la polarització del país.

"Teatre polític"

Els actes de commemoració del primer aniversari de l'assalt al Capitoli no han tingut el caràcter unitari envoltat de patriotisme d'altres efemèrides, al contrari. Cap líder republicà hi ha participat activament, fins i tot han acusat els demòcrates d'aprofitar la data per als seus interessos polítics.

Com a exemple més clar, la resposta de Trump a través d'un comunicat en què titllava el discurs de "teatre polític" i una "distracció". "[Els demòcrates] volen apropiar-se del dia del 6 de gener i així poder alimentar les pors i les divisions als Estats Units. Jo dic: deixem-los fer perquè els EUA veuen a través de les seves mentides i polaritzacions", ha escrit, en un text amb faltes d'ortografia i que, com era d'esperar, no ha significat cap canvi en la narrativa ni ha servit perquè acceptés alguna responsabilitat pels fets del passat 6 de gener.

Qui sí que ha parlat, i minuts abans de Joe Biden, ha estat la vicepresidenta dels EUA, Kamala Harris. El seu discurs ha seguit la línia del de Joe Biden, i ha recalcat que la democràcia no està assegurada. "L'assalt violent que va tenir lloc aquí, el simple fet de com les eleccions van poder ser revocades, mostra la fragilitat de la democràcia", ha apuntat.